22
Complot contra Jesús
(Mt 26,1-5.14-16; Mc 14,1-2.10-11)
S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua.bMc 14,1 nota y. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús,cMt 12,14+. perquè tenien por del poble.dMt 21,46+.
Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze.eJn 13,2.26. Vegeu també Lc 4,13 nota s; 6,16; Mt 10,4 nota w. Este se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdiafVegeu Vocabulari: gran sacerdot. Els caps de la guàrdia del temple són els responsables de l’orde públic en el recinte del temple (vegeu v. 52). sobre com els podria entregar Jesús. Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produïra una revolta de la gent.
Preparatius del sopar pasqual
(Mt 26,17-19; Mc 14,12-16)gVegeu també 19,28-32 (= Mt 21,1-6 = Mc 11,1-4).
Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar el corder pasqual.hMc 14,12 nota i. Jesús envià Pere i Joan dient-los:
—Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual.iEl sopar pasqual s’havia de celebrar a *Jerusalem, a l’interior de les muralles de la ciutat.
Ells li preguntaren:
—On vols que el preparem?
10 Els digué:
—Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entre 11 i digueu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: On tens la sala on he de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 12 Ell vos ensenyarà dalt de la casa una sala gran parada amb estores i coixins.jJn 13,12 nota u. Prepareu allí el sopar.kMc 14,15 nota l.
13 Ells se’n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
L’últim sopar
(Mt 26,26-30; Mc 14,22-26; 1Co 11,23-25)
14 Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taulalLit.: es va estendre. Vegeu v. 12. amb els apòstols 15 i els digué:
—Com desitjava menjar amb vosaltres este sopar pasqual abans de la meua passió! 16 Perquè vos assegure que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobe el seu compliment en el Regne de Déu.mEl sopar pasqual jueu, memorial de l’alliberament d’Egipte, prefigura per a Jesús el convit messiànic en el qual participaran tots els qui, en el món futur, hauran rebut la llibertat definitiva. En 13,29, també es parlava del Regne de Déu com un convit.
17 Llavors prengué una copa,nPareix que esta és la primera copa de les quatre que es bevien ritualment en el sopar pasqual. És diferent, per tant, de la que apareix en el v. 20 (= Mt 26,27 = Mc 14,23). digué l’acció de gràcies i va afegir:
—Preneu açò i repartiu-vos-ho, 18 perquè vos assegure que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.oMt 26,29 nota e.
19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà dient:
—Açò és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu açò, que és el meu memorial.pEls deixebles han de recordar i realitzar la mateixa acció que Jesús ha fet, així com el sopar pasqual jueu recordava i feia present la sortida d’Egipte (Dt 16,3).
20 I, havent sopat, va fer igualment amb la copa, dient:
—Esta copa és la nova aliança segellada amb la meua sang,qMt 26,28 nota b. En Jr 31,31-34 s’anuncia que el Senyor farà una nova * aliança amb els hòmens, després que el poble d’Israel no ha sabut mantindre’s fidel a l’aliança del Sinaí. escampada per vosaltres. 21 Però sapieu que la mà del qui em traïx és prop de mi en esta taula.rSl 41,10. 22 El Fill de l’home fa el seu camí, com havia sigut fixat per endavant, però ai de l’home que el traïx!sVv. 21-22: Mt 26,23-24 (= Mc 14,20-21). Darrere de la mort de Jesús hi ha el designi de Déu, que fixa les coses de manera sorprenent i sobirana (9,22; 17,25; Ac 2,23), tal com manifesten les Escriptures (18,31 nota n).
23 Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així.
Discussió sobre qui és el més important
24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important.t9,46 (= Mt 18,1 = Mc 9,34). 25 Jesús els digué:
—Els reis de les nacions les dominen com si en foren amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors.uEl títol de benefactor o evèrgetes era donat a reis i personatges divins. 26 Però vosaltres no heu de ser així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove,vLit.: que siga com el més jove. En la societat d’aquell temps, els més jóvens ocupaven l’últim lloc. i el qui mana, el lloc del qui servix. 27 Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui servix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui servix.wVv. 25-27: Mt 20,25-28 (= Mc 10,42-45).
28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova,xEs referix a les proves que Jesús ha hagut de patir de part dels hòmens i a les temptacions que li han vingut de *Satanàs (4,13). 29 i així com mon Pare m’ha concedit la reialesa, jo també vos la concedisc a vosaltres:y12,32. 30 menjareu i beureu a la meua taula en el meu regne, i vos asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.zMt 19,28. Jesús promet als seus *apòstols que participaran un dia de la seua mateixa condició reial, que inclou la funció de jutjar els hòmens.
Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Jn 13,36-38)
31 »Simó, Simó, mira que Satanàsa4,13 nota s. vos ha reclamat per sacsar-vos com qui garbella blat,bAm 9,9. La imatge del garbell que separa el blat de la palla servix per a indicar la duresa de la prova que hauran de patir Pere i els altres deixebles. 32 però jo he pregat per tu,cSobre la pregària de Jesús, vegeu 3,21+. perquè no defallisca la teua fe.dPere fallarà (v. 34), però la pregària de Jesús el sostindrà en el moment de la prova. I tu, quan t’hauràs penedit,ePere es penedirà d’haver negat Jesús (vegeu vv. 61-62). Altres traduïxen: quan hauràs tornat (a Jerusalem, després de la dispersió dels deixebles amb motiu de la detenció de Jesús). enfortix els teus germans.fAc 14,22; 18,23; 1Te 3,2.
33 Pere li digué:
—Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort.
34 Però Jesús li respongué:
—T’ho assegure, Pere: hui no cantarà el gall que no hages negat tres vegades que em coneixes.gVegeu v. 61 (= Mt 26,75 = Mc 14,72).
Bossa, alforja i espasa
35 Després els digué:
—Quan vos vaig enviar sense bossa ni alforja ni sandàlies, ¿vos va faltar alguna cosa?h9,3; 10,4 (= Mt 10,10).
Li respongueren:
—No res.
36 Ell els digué:
—Doncs ara, el qui tinga una bossa, que la prenga, i que faça el mateix el qui tinga una alforja. I el qui no tinga espasa, que es venga el mantell i se’n compre una.iJesús anuncia el començament d’una nova etapa, marcada per les persecucions i les dificultats. Portar una bossa amb diners i una alforja amb menjar pot ser imprescindible davant la falta d’ajudes. La imatge de vendre’s el mantell per comprar-se una espasa indica la disponibilitat absoluta per a donar, si cal, la pròpia vida. 37 Perquè vos assegure que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha sigut comptat entre els malfactors.j Is 53,12. La passió de Jesús és premonició de les tribulacions que passaran els deixebles. Vegeu també v. 40 nota o. Tot el que es referix a mi s’està complint.k18,31 nota n.
38 Ells digueren:
—Senyor, ací hi ha dos espases.
Ell els respongué:
—Ja n’hi ha prou!lEl sentit d’esta frase és, probablement, que no cal continuar parlant sobre este tema. Els deixebles no han entés les paraules de Jesús: ell no invitava a prendre les armes, sinó a preparar-se per a les dificultats que prompte han d’arribar. Altres donen un sentit irònic a la resposta de Jesús i entenen: Ja n’hi ha prou o N’hi ha de sobres (amb dos espases)!
Pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres
(Mt 26,36-46; Mc 14,32-42)
39 Llavors va eixir i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres.m21,37. El seguiren també els deixebles.
40 Arribat al lloc,nL’Evangeli segons Lluc no precisa el nom de *Getsemaní, com ho fan els altres dos evangelis sinòptics (Mt i Mc). els digué:
—Pregueu demanant no caure en la temptació.o11,4 (= Mt 6,13). La prova que Jesús ha de passar constituirà sobretot un senyal amb vista a la prova que han de passar els deixebles, amenaçats de caure en poder del Maligne (vegeu v. 31).
41 Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava 42 dient:pSobre la pregària de Jesús, vegeu 3,21+.
—Pare, si ho vols, aparta de mi esta copa.qLa * copa fa al·lusió a la mort de Jesús (vegeu Mt 20,22 nota m). Però que no es faça la meua voluntat, sinó la teua.
43 Llavors se li va aparéixer un àngel del cel que el confortava.rL’episodi recorda 1Re 19,4-8, on el profeta Elies és confortat per un *àngel. 44 Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seua suor era com gotes de sang que caigueren fins a terra.sEls vv. 43-44 falten en alguns manuscrits.
45 Quan s’alçà de la pregària, va anar cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:
—Per què dormiu? Alceu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.t18,1.
Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Jn 18,3-12)
47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo.uMt 26,49 nota y. 48 Jesús li digué:
—Judes, ¿amb un bes traïxes el Fill de l’home?v5,24 nota n.
49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
—Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?
50 I un d’ells va donar un colp d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta.
51 Però Jesús va dir:
—Deixeu-los fer!
I tocant-li l’orella, el va curar.
52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notableswEls grans sacerdots i els notables formen part del *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). Sobre els caps de la guàrdia del temple, vegeu v. 4 nota f. que havien vingut per detindre’l:
—Heu eixit amb espases i garrots, com si fóra un bandoler. 53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia,x19,47; 21,37. no vau gosar detindre’m. Però esta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres.y4,13 nota s. Sotmesos al designi de Déu, els enemics de Jesús el portaran a la mort: ara és l’hora de Satanàs.
Negacions de Pere
(Mt 26,57-58.69-75; Mc 14,53-54.66-72; Jn 18,12-18.25-27)
54 El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot.zSegons Jn 18,13.15, és la casa d’Annàs (vegeu Jn 18,13 nota b). Segons Mt 26,57, és la casa de Caifàs (vegeu Mt 26,3 nota h). Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:
—Este home també hi anava, amb ell.
57 Pere ho negà:
—No, dona; no el conec de res.
58 Poc després, un altre el va veure i digué:
—Tu també eres d’ells.
Pere contestà:
—No, home; no ho sóc.
59 Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:
—És veritat, este també era amb ell: si fins i tot és galileu!
60 Però Pere va replicar:
—No, home; no sé de què parles.
A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. 61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Hui, abans no cante el gall, m’hauràs negat tres vegades.»aVegeu v. 34 (= Mt 26,34 = Mc 14,30 = Jn 13,38). 62 I quan va ser fora, va plorar amargament.bEl plor de Pere s’esdevé ací després de la mirada de Jesús, en presència del qual tenen lloc les negacions del primer dels apòstols. El plor, per tant, pot ser una resposta de penediment (vegeu v. 32). Vegeu també 7,38.
Burles de la guàrdia del temple
(Mt 26,67-68; Mc 14,65)
63 Mentrestant, els hòmens que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. 64 Van tapar-li la cara i li preguntaven:
—Fes de profeta! Dis-nos qui t’ha pegat!
65 I proferien contra ell moltes altres injúries.
Jesús davant del Sanedrí
(Mt 26,59-66; Mc 14,55-64; Jn 18,19-24)
66 En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei.c9,22; 20,1. Llavors van fer comparéixer Jesús a la sessió del consell 67 i li digueren:
—Si eres el Messies, dis-nos-ho.
Ell els respongué:
—Si vos dic que sí, no em creureu,dEls del Sanedrí no poden acceptar una resposta positiva de Jesús, perquè neguen que siga el Messies (19,27 nota p). 68 i si vos faig preguntes, no em respondreu.eEsta resposta dóna un toc irònic a l’escena. 69 Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.fSl 110,1. Ha arribat el moment que Jesús s’assega ressuscitat i gloriós a la dreta del Pare i que, per tant, el Regne messiànic arribe (19,11 nota e). Vegeu també 5,24 nota n.
70 Llavors tots van dir:
—Per tant, tu eres el Fill de Déu!gLa unió de Messies (v. 67) i Fill de Déu també apareix en 1,35; 4,41; Ac 9,20.22. Vegeu Lc 1,35 nota d; 3,15 nota q.
Jesús els contestà:
—Vosaltres dieu que ho sóc.
71 Ells van dir:
—Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?

b22,1 Mc 14,1 nota y.

c22,2 Mt 12,14+.

d22,2 Mt 21,46+.

e22,3 Jn 13,2.26. Vegeu també Lc 4,13 nota s; 6,16; Mt 10,4 nota w.

f22,4 Vegeu Vocabulari: gran sacerdot. Els caps de la guàrdia del temple són els responsables de l’orde públic en el recinte del temple (vegeu v. 52).

g22,6 Vegeu també 19,28-32 (= Mt 21,1-6 = Mc 11,1-4).

h22,7 Mc 14,12 nota i.

i22,8 El sopar pasqual s’havia de celebrar a *Jerusalem, a l’interior de les muralles de la ciutat.

j22,12 Jn 13,12 nota u.

k22,12 Mc 14,15 nota l.

l22,14 Lit.: es va estendre. Vegeu v. 12.

m22,16 El sopar pasqual jueu, memorial de l’alliberament d’Egipte, prefigura per a Jesús el convit messiànic en el qual participaran tots els qui, en el món futur, hauran rebut la llibertat definitiva. En 13,29, també es parlava del Regne de Déu com un convit.

n22,17 Pareix que esta és la primera copa de les quatre que es bevien ritualment en el sopar pasqual. És diferent, per tant, de la que apareix en el v. 20 (= Mt 26,27 = Mc 14,23).

o22,18 Mt 26,29 nota e.

p22,19 Els deixebles han de recordar i realitzar la mateixa acció que Jesús ha fet, així com el sopar pasqual jueu recordava i feia present la sortida d’Egipte (Dt 16,3).

q22,20 Mt 26,28 nota b. En Jr 31,31-34 s’anuncia que el Senyor farà una nova * aliança amb els hòmens, després que el poble d’Israel no ha sabut mantindre’s fidel a l’aliança del Sinaí.

r22,21 Sl 41,10.

s22,22 Vv. 21-22: Mt 26,23-24 (= Mc 14,20-21). Darrere de la mort de Jesús hi ha el designi de Déu, que fixa les coses de manera sorprenent i sobirana (9,22; 17,25; Ac 2,23), tal com manifesten les Escriptures (18,31 nota n).

t22,24 9,46 (= Mt 18,1 = Mc 9,34).

u22,25 El títol de benefactor o evèrgetes era donat a reis i personatges divins.

v22,26 Lit.: que siga com el més jove. En la societat d’aquell temps, els més jóvens ocupaven l’últim lloc.

w22,27 Vv. 25-27: Mt 20,25-28 (= Mc 10,42-45).

x22,28 Es referix a les proves que Jesús ha hagut de patir de part dels hòmens i a les temptacions que li han vingut de *Satanàs (4,13).

y22,29 12,32.

z22,30 Mt 19,28. Jesús promet als seus *apòstols que participaran un dia de la seua mateixa condició reial, que inclou la funció de jutjar els hòmens.

a22,31 4,13 nota s.

b22,31 Am 9,9. La imatge del garbell que separa el blat de la palla servix per a indicar la duresa de la prova que hauran de patir Pere i els altres deixebles.

c22,32 Sobre la pregària de Jesús, vegeu 3,21+.

d22,32 Pere fallarà (v. 34), però la pregària de Jesús el sostindrà en el moment de la prova.

e22,32 Pere es penedirà d’haver negat Jesús (vegeu vv. 61-62). Altres traduïxen: quan hauràs tornat (a Jerusalem, després de la dispersió dels deixebles amb motiu de la detenció de Jesús).

f22,32 Ac 14,22; 18,23; 1Te 3,2.

g22,34 Vegeu v. 61 (= Mt 26,75 = Mc 14,72).

h22,35 9,3; 10,4 (= Mt 10,10).

i22,36 Jesús anuncia el començament d’una nova etapa, marcada per les persecucions i les dificultats. Portar una bossa amb diners i una alforja amb menjar pot ser imprescindible davant la falta d’ajudes. La imatge de vendre’s el mantell per comprar-se una espasa indica la disponibilitat absoluta per a donar, si cal, la pròpia vida.

j22,37 Is 53,12. La passió de Jesús és premonició de les tribulacions que passaran els deixebles. Vegeu també v. 40 nota o.

k22,37 18,31 nota n.

l22,38 El sentit d’esta frase és, probablement, que no cal continuar parlant sobre este tema. Els deixebles no han entés les paraules de Jesús: ell no invitava a prendre les armes, sinó a preparar-se per a les dificultats que prompte han d’arribar. Altres donen un sentit irònic a la resposta de Jesús i entenen: Ja n’hi ha prou o N’hi ha de sobres (amb dos espases)!

m22,39 21,37.

n22,40 L’Evangeli segons Lluc no precisa el nom de *Getsemaní, com ho fan els altres dos evangelis sinòptics (Mt i Mc).

o22,40 11,4 (= Mt 6,13). La prova que Jesús ha de passar constituirà sobretot un senyal amb vista a la prova que han de passar els deixebles, amenaçats de caure en poder del Maligne (vegeu v. 31).

p22,42 Sobre la pregària de Jesús, vegeu 3,21+.

q22,42 La * copa fa al·lusió a la mort de Jesús (vegeu Mt 20,22 nota m).

r22,43 L’episodi recorda 1Re 19,4-8, on el profeta Elies és confortat per un *àngel.

s22,44 Els vv. 43-44 falten en alguns manuscrits.

t22,46 18,1.

u22,47 Mt 26,49 nota y.

v22,48 5,24 nota n.

w22,52 Els grans sacerdots i els notables formen part del *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). Sobre els caps de la guàrdia del temple, vegeu v. 4 nota f.

x22,53 19,47; 21,37.

y22,53 4,13 nota s. Sotmesos al designi de Déu, els enemics de Jesús el portaran a la mort: ara és l’hora de Satanàs.

z22,54 Segons Jn 18,13.15, és la casa d’Annàs (vegeu Jn 18,13 nota b). Segons Mt 26,57, és la casa de Caifàs (vegeu Mt 26,3 nota h).

a22,61 Vegeu v. 34 (= Mt 26,34 = Mc 14,30 = Jn 13,38).

b22,62 El plor de Pere s’esdevé ací després de la mirada de Jesús, en presència del qual tenen lloc les negacions del primer dels apòstols. El plor, per tant, pot ser una resposta de penediment (vegeu v. 32). Vegeu també 7,38.

c22,66 9,22; 20,1.

d22,67 Els del Sanedrí no poden acceptar una resposta positiva de Jesús, perquè neguen que siga el Messies (19,27 nota p).

e22,68 Esta resposta dóna un toc irònic a l’escena.

f22,69 Sl 110,1. Ha arribat el moment que Jesús s’assega ressuscitat i gloriós a la dreta del Pare i que, per tant, el Regne messiànic arribe (19,11 nota e). Vegeu també 5,24 nota n.

g22,70 La unió de Messies (v. 67) i Fill de Déu també apareix en 1,35; 4,41; Ac 9,20.22. Vegeu Lc 1,35 nota d; 3,15 nota q.