27
Jesús, conduït davant de Pilat
(Mc 15,1; Lc 23,1; Jn 18,28)
1 Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de condemnar Jesús a mort.w12,14+. Ací es tracta de prendre legalment un acord, que ja ha sigut preparat anteriorment (26,3-5). 2 I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.xNo es coneix amb certesa si en aquella època el *Sanedrí podia condemnar algú a mort. Sembla que tenia esta potestat, però que necessitava l’autorització del governador romà per a executar-la (vegeu Jn 18,31). La província de *Judea (i, per tant, Jerusalem) estava sota la jurisdicció d’un governador o *procurador romà, que residia habitualment a Cesarea (a la costa mediterrània) i es traslladava a Jerusalem en ocasió de les festes més importants. Pilat va ser governador de Judea de l’any 26 al 36 dC.
Mort de JudesyVegeu Ac 1,18-19.
3 Aleshores Judes, el qui l’havia traït,z10,4+. quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va tornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables,a26,15. 4 i els digué:
—He pecat entregant a la mort sang innocent.bVegeu Dt 27,25.
Però ells li contestaren:
—I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teua.
5 Ell va llançar les monedes al santuari i va eixir. Se’n va anar i es va penjar.c2Sa 17,23.
6 Els grans sacerdots recolliren les monedes dient-se:
—No és permés tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.dDt 23,19.
7 Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8 Per això, fins al dia de hui aquell camp s’anomena Camp de Sang. 9 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:e1,22 nota p. Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelitesfVegeu v. 3. havien avaluat, 10  i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.gCitació combinada de Za 11,12-13 i Jr 32,9. Vegeu també Jr 18.
Jesús, interrogat per Pilat
(Mc 15,2-5; Lc 23,3-5; Jn 18,33-38)
11 Jesús comparegué davant del governador. El governador el va interrogar:
—¿Tu eres el rei dels jueus?hEl títol de rei dels jueus, aplicat a Jesús, és freqüent en els evangelis: a més dels paral·lels d’este versicle (Mc 15,2 = Lc 23,3 = Jn 18,33), vegeu v. 29 (= Mc 15,18 = Jn 19,3); v. 37 (= Mc 15,26 = Lc 23,38 = Jn 19,19); Mc 15,9 (= Jn 18,39); 15,12; Lc 23,37; Jn 19,21. En altres ocasions es parla de Jesús com a rei d’Israel: vegeu v. 42 (= Mc 15,32); Jn 1,49; 12,13. És un títol directament relacionat amb el *Messies, però Pilat l’entén, com és lògic, en sentit polític. Tal com es deduïx del procés, els membres del *Sanedrí han aprofitat la pretensió messiànica de Jesús per a presentar-lo com un revolucionari polític.
Jesús li respongué:
—Tu ho dius.iMc 15,2 nota k.
12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.j26,63 nota k.
13 Aleshores Pilat li diu:
—¿No sents quants testimonis presenten contra tu?kVv. 12-13: Jn 19,9-10.
14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació,lJesús dóna una única resposta a Pilat (v. 11)! i el governador n’estava molt sorprès.
Jesús, condemnat a mort
(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)
15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs.mAlguns manuscrits diuen Jesús Barrabàs. El nom de Jesús era freqüent en aquella època; Barrabàs era un assassí (Mc 15,7; Lc 23,19). Vegeu també Jn 18,40. 17 Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
—Qui voleu que vos deixe lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19 Mentres Pilat seia al tribunal, la seua muller li féu arribar este missatge:
—Desentén-te del cas d’eixe just. Hui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.n1,20+. La dona de Pilat, com abans Judes (v. 4) i després el mateix governador (v. 24), afirma la innocència de Jesús.
20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamaren Barrabàs i feren matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
—Quin d’estos dos voleu que vos deixe lliure?
Ells respongueren:
—Barrabàs!
22 Pilat els diu:
—I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
—Que el crucifiquen!oLa crucifixió era el turment més cruel que aplicaven els romans a alguns condemnats a mort. Era un castic ignominiós, que les lleis romanes tan sols permetien aplicar als qui no eren ciutadans romans.
23 Ell replicà:
—Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
—Que el crucifiquen!
24 Pilat, veient que no en treia res i que més bé començava una revolta, es llavà les mans amb aigua davant de la gent i va dir:
—Jo sóc innocent de la sang d’este home. Això és cosa vostra.pLlavar-se les mans era una manera d’expressar la pròpia innocència (vegeu Dt 21,6-8; Sl 26,6; 73,13). El gest i les paraules de Pilat indiquen que ell no assumix cap responsabilitat en la mort de Jesús. Vegeu també Lc 23,24 nota y.
25 Tot el poble respongué:
—Que la seua sang caiga sobre nosaltres i els nostres fills!qEsta expressió era usada ja en l’AT per a indicar la responsabilitat, davant de Déu, d’un crim de sang i les conseqüències que tenia per al qui l’havia comés (2Sa 1,16; 3,28-29; 16,8; 1Re 2,32-33; Jr 51,35). Amb molta probabilitat, esta frase, que sovint ha servit erròniament per a justificar l’antisemitisme, ha de ser referida a un fet històric precís: la destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem l’any 70 dC (l’expressió els nostres fills equival a una sola generació; vegeu Ex 17,3; Nm 14,33). Esta destrucció és vista com la conseqüència del pecat d’Israel, que ha culminat en la crucifixió del seu propi Messies (vegeu 22,6-7; 23,35-36).
26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús,rLa flagel·lació dels condemnats abans de la crucifixió era una pràctica habitual. el va entregar perquè fóra crucificat.
Burles dels soldats
(Mc 15,16-20; Jn 19,2-3)
27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins del pretorisEl pretori era la residència oficial del governador romà quan es traslladava a Jerusalem (vegeu v. 2 nota x). Vegeu també Vocabulari: procurador. Les opinions estan dividides sobre la localització del pretori: o bé la torre Antònia, al nord-oest del temple, o bé el palau d’Herodes, a l’oest de la Ciutat Alta. i reuniren al seu voltant tota la cohort.tUna cohort romana tenia de 600 a 1.000 soldats. Ací potser es referix només al destacament de soldats que hi havia estacionats al pretori o que custodiaven el governador. Vegeu Jn 18,3.12; Ac 10,1. 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlatauPot ser una capa d’un dels soldats de la cohort. 29 i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya.vEls soldats fan burla de la reialesa de Jesús: el color escarlata de la capa vol evocar la porpra característica dels vestits reials (vegeu Mc 15,17); les espines i la canya representen la corona i el ceptre propis d’un rei. S’agenollaven davant d’ell i li feien burla dient:
—Salve, rei dels jueus!wVegeu v. 11 nota h.
30 Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
31 Acabada la burla, li llevaren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Crucifixió de Jesús
(Mc 15,21-32; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)
32 Quan eixien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó,xCiutat situada a la costa nord d’Àfrica. Simó és, per tant, un jueu originari de Cirene instal·lat a Jerusalem. Vegeu Ac 6,9 nota x. i l’obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats a un paratge anomenat GòlgotayEl Gòlgota era un tossalet rocós situat fora de les muralles de Jerusalem, davant mateix de la ciutat; en aquell lloc eren ajusticiats els condemnats a morir crucificats. —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel;zEra costum donar als condemnats una barreja de vi i mirra per alleugerir els seus sofriments (vegeu Mc 15,23). Mencionant la fel, l’evangelista ha introduït una al·lusió a Sl 69,22. ell el va tastar, però no en volgué beure.
35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus.a Sl 22,19. Era un costum de l’època que els soldats es quedaren els vestits dels condemnats a mort. 36 I estaven assentats allà custodiant-lo.
37 Damunt del seu cap havien posat escrita la causa de la seua condemna: «Este és Jesús, el rei dels jueus.»bVegeu v. 11 nota h.
38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.cIs 53,12, citat en este mateix context en Lc 22,37. És versemblant que els dos bandolers hagueren sigut condemnats per revolta contra l’imperi romà (vegeu v. 11 nota h). 39 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofadSl 22,8; 109,25. La crucifixió era l’execució més ignominiosa. 40 i dient:
—Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies,e26,61+. salva’t a tu mateix, si eres Fill de Déu,f2,15 nota h; 4,3.6. i baixa de la creu!
41 Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables,gSón membres dels tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu 16,21 nota p; 26,3 nota h). dient:
42 —Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar.hJesús es mostra com el Fill de Déu ple de poder que cura malalties i trau dimonis (8,29). És rei d’Israel:iVegeu v. 11 nota h. En boca de les autoritats del poble, la frase és irònica... però real. que baixe ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l’allibere ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!j26,63; Sl 22,9; Sv 2,13.18-20.
44 Els bandolers que havien sigut crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.
Mort de Jesús
(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)
45 Des del migdia fins a les tres de la vespradakLit.: Des de l’hora sexta fins a l’hora novena. es va estendre una foscor per tota la terra.lAm 8,9-10. 46 I cap a les tres de la vesprada, Jesús va exclamar amb tota la força:
—Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»m Sl 22,2. El text en cita solament les primeres paraules, però probablement es vol referir a tot el salm, que és de fet una pregària de súplica confiada a Déu.
47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
—Eixe crida Elies.nPotser és l’última burla feta a algú que té pretensions de Messies. Elies n’havia de ser el precursor (17,10).
48 De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre,oAl·lusió a Sl 69,22 (vegeu v. 34 nota z). la clavà en una canya i li la donava perquè beguera. 49 Els altres deien:
—Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.pVegeu Jn 19,30.
51 Llavors, la cortina del santuari s’esgarrà en dos trossos de dalt a baix,qSembla que s’al·ludix a la cortina que es trobava a l’entrada del lloc sant del *santuari i que el separava del vestíbul i, per tant, de l’exterior (Ex 26,36-37). Per a alguns és la cortina que separava el lloc sant del lloc santíssim (Ex 26,33). Molts interpreten este fet com el signe de la fi del culte antic; amb la mort i resurrecció de Jesús comença la nova *aliança. També podria simbolitzar el trencament de les barreres que impedien l’accés dels pagans al *temple; en este cas, indicaria que la mort de Jesús porta la salvació a tots, sense distincions. la terra tremolà, les roques es clevillaren, 52 els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;rEls *profetes havien anunciat que tots estos fenòmens i esdeveniments es produirien al final de la història, quan vindria el * dia del Senyor (vegeu Am 8,8-9; Ez 37,1-14; Dn 12,2). 53 eixiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.sLa resurrecció dels justos, narrada ja en el mateix moment de la mort de Jesús, indica el sentit que cal donar a esta mort. Però, al mateix temps, el text fa notar que les aparicions d’estos ressuscitats tan sols tindran lloc després de la resurrecció de Jesús mateix.
54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
—És veritat: este era Fill de Déu.tEn clar contrast amb el poble jueu i els seus dirigents, el poder romà dóna testimoni que Jesús és innocent (vv. 20.24), que és el Messies d’Israel (v. 37) i ara, davant dels prodigis que acompanyen la seua mort, que és Fill de Déu poderós (vegeu 28,4). Altres, seguint Mc 15,39, veuen en el centurió i els soldats que l’acompanyen els primers *pagans que reconeixen Jesús com a Fill de Déu, i un signe de la futura conversió dels qui no són jueus. Vegeu 2,15 nota h.
55 També hi havia allà moltes dones que ho miraven des de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajuda. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.uVv. 55-56: Lc 8,2-3. Les dones són testimonis de la mort, de la sepultura (v. 61) i de la resurrecció de Jesús (28,1).
Sepultura de Jesús
(Mc 15,42-47; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)
57 A poqueta nit,vÉs abans de la posta de sol del divendres (vegeu Mc 15,42 nota o). vingué un home ric d’Arimatea,wLocalitat de Judea, situada a uns 35 km al nord-oest de Jerusalem. que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Este anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que li’l donaren. 59 Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va depositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer redolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assentades enfront del sepulcre.xCalen dos persones perquè un testimoni siga vàlid. Segons la Llei havien de ser hòmens (Dt 19,15).
La guàrdia al sepulcre
62 El dissabte, l’endemà del dia de la preparació,yEl divendres era anomenat normalment dia de la preparació per al repòs del *dissabte. els grans sacerdots i els fariseuszPrimer i únic esment dels fariseus en el relat de la passió en l’Evangeli segons Mateu. es reuniren i anaren a trobar Pilat 63 per dir-li:
—Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”a12,39-40. 64 Dóna orde, per tant, que asseguren el sepulcre fins al tercer dia, no fóra cas que els seus deixebles vingueren a furtar el cos i després digueren al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
65 Pilat els digué:
—Ací teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapieu.
66 Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.bEste episodi té una intenció polèmica davant de l’acusació que els deixebles havien furtat el cos de Jesús. Vegeu el mateix to polèmic en 28,11-15.

w27,1 12,14+. Ací es tracta de prendre legalment un acord, que ja ha sigut preparat anteriorment (26,3-5).

x27,2 No es coneix amb certesa si en aquella època el *Sanedrí podia condemnar algú a mort. Sembla que tenia esta potestat, però que necessitava l’autorització del governador romà per a executar-la (vegeu Jn 18,31). La província de *Judea (i, per tant, Jerusalem) estava sota la jurisdicció d’un governador o *procurador romà, que residia habitualment a Cesarea (a la costa mediterrània) i es traslladava a Jerusalem en ocasió de les festes més importants. Pilat va ser governador de Judea de l’any 26 al 36 dC.

y27,2 Vegeu Ac 1,18-19.

z27,3 10,4+.

a27,3 26,15.

b27,4 Vegeu Dt 27,25.

c27,5 2Sa 17,23.

d27,6 Dt 23,19.

e27,9 1,22 nota p.

f27,9 Vegeu v. 3.

g27,10 Citació combinada de Za 11,12-13 i Jr 32,9. Vegeu també Jr 18.

h27,11 El títol de rei dels jueus, aplicat a Jesús, és freqüent en els evangelis: a més dels paral·lels d’este versicle (Mc 15,2 = Lc 23,3 = Jn 18,33), vegeu v. 29 (= Mc 15,18 = Jn 19,3); v. 37 (= Mc 15,26 = Lc 23,38 = Jn 19,19); Mc 15,9 (= Jn 18,39); 15,12; Lc 23,37; Jn 19,21. En altres ocasions es parla de Jesús com a rei d’Israel: vegeu v. 42 (= Mc 15,32); Jn 1,49; 12,13. És un títol directament relacionat amb el *Messies, però Pilat l’entén, com és lògic, en sentit polític. Tal com es deduïx del procés, els membres del *Sanedrí han aprofitat la pretensió messiànica de Jesús per a presentar-lo com un revolucionari polític.

i27,11 Mc 15,2 nota k.

j27,12 26,63 nota k.

k27,13 Vv. 12-13: Jn 19,9-10.

l27,14 Jesús dóna una única resposta a Pilat (v. 11)!

m27,16 Alguns manuscrits diuen Jesús Barrabàs. El nom de Jesús era freqüent en aquella època; Barrabàs era un assassí (Mc 15,7; Lc 23,19). Vegeu també Jn 18,40.

n27,19 1,20+. La dona de Pilat, com abans Judes (v. 4) i després el mateix governador (v. 24), afirma la innocència de Jesús.

o27,22 La crucifixió era el turment més cruel que aplicaven els romans a alguns condemnats a mort. Era un castic ignominiós, que les lleis romanes tan sols permetien aplicar als qui no eren ciutadans romans.

p27,24 Llavar-se les mans era una manera d’expressar la pròpia innocència (vegeu Dt 21,6-8; Sl 26,6; 73,13). El gest i les paraules de Pilat indiquen que ell no assumix cap responsabilitat en la mort de Jesús. Vegeu també Lc 23,24 nota y.

q27,25 Esta expressió era usada ja en l’AT per a indicar la responsabilitat, davant de Déu, d’un crim de sang i les conseqüències que tenia per al qui l’havia comés (2Sa 1,16; 3,28-29; 16,8; 1Re 2,32-33; Jr 51,35). Amb molta probabilitat, esta frase, que sovint ha servit erròniament per a justificar l’antisemitisme, ha de ser referida a un fet històric precís: la destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem l’any 70 dC (l’expressió els nostres fills equival a una sola generació; vegeu Ex 17,3; Nm 14,33). Esta destrucció és vista com la conseqüència del pecat d’Israel, que ha culminat en la crucifixió del seu propi Messies (vegeu 22,6-7; 23,35-36).

r27,26 La flagel·lació dels condemnats abans de la crucifixió era una pràctica habitual.

s27,27 El pretori era la residència oficial del governador romà quan es traslladava a Jerusalem (vegeu v. 2 nota x). Vegeu també Vocabulari: procurador. Les opinions estan dividides sobre la localització del pretori: o bé la torre Antònia, al nord-oest del temple, o bé el palau d’Herodes, a l’oest de la Ciutat Alta.

t27,27 Una cohort romana tenia de 600 a 1.000 soldats. Ací potser es referix només al destacament de soldats que hi havia estacionats al pretori o que custodiaven el governador. Vegeu Jn 18,3.12; Ac 10,1.

u27,28 Pot ser una capa d’un dels soldats de la cohort.

v27,29 Els soldats fan burla de la reialesa de Jesús: el color escarlata de la capa vol evocar la porpra característica dels vestits reials (vegeu Mc 15,17); les espines i la canya representen la corona i el ceptre propis d’un rei.

w27,29 Vegeu v. 11 nota h.

x27,32 Ciutat situada a la costa nord d’Àfrica. Simó és, per tant, un jueu originari de Cirene instal·lat a Jerusalem. Vegeu Ac 6,9 nota x.

y27,33 El Gòlgota era un tossalet rocós situat fora de les muralles de Jerusalem, davant mateix de la ciutat; en aquell lloc eren ajusticiats els condemnats a morir crucificats.

z27,34 Era costum donar als condemnats una barreja de vi i mirra per alleugerir els seus sofriments (vegeu Mc 15,23). Mencionant la fel, l’evangelista ha introduït una al·lusió a Sl 69,22.

a27,35 Sl 22,19. Era un costum de l’època que els soldats es quedaren els vestits dels condemnats a mort.

b27,37 Vegeu v. 11 nota h.

c27,38 Is 53,12, citat en este mateix context en Lc 22,37. És versemblant que els dos bandolers hagueren sigut condemnats per revolta contra l’imperi romà (vegeu v. 11 nota h).

d27,39 Sl 22,8; 109,25. La crucifixió era l’execució més ignominiosa.

e27,40 26,61+.

f27,40 2,15 nota h; 4,3.6.

g27,41 Són membres dels tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu 16,21 nota p; 26,3 nota h).

h27,42 Jesús es mostra com el Fill de Déu ple de poder que cura malalties i trau dimonis (8,29).

i27,42 Vegeu v. 11 nota h. En boca de les autoritats del poble, la frase és irònica... però real.

j27,43 26,63; Sl 22,9; Sv 2,13.18-20.

k27,45 Lit.: Des de l’hora sexta fins a l’hora novena.

l27,45 Am 8,9-10.

m27,46 Sl 22,2. El text en cita solament les primeres paraules, però probablement es vol referir a tot el salm, que és de fet una pregària de súplica confiada a Déu.

n27,47 Potser és l’última burla feta a algú que té pretensions de Messies. Elies n’havia de ser el precursor (17,10).

o27,48 Al·lusió a Sl 69,22 (vegeu v. 34 nota z).

p27,50 Vegeu Jn 19,30.

q27,51 Sembla que s’al·ludix a la cortina que es trobava a l’entrada del lloc sant del *santuari i que el separava del vestíbul i, per tant, de l’exterior (Ex 26,36-37). Per a alguns és la cortina que separava el lloc sant del lloc santíssim (Ex 26,33). Molts interpreten este fet com el signe de la fi del culte antic; amb la mort i resurrecció de Jesús comença la nova *aliança. També podria simbolitzar el trencament de les barreres que impedien l’accés dels pagans al *temple; en este cas, indicaria que la mort de Jesús porta la salvació a tots, sense distincions.

r27,52 Els *profetes havien anunciat que tots estos fenòmens i esdeveniments es produirien al final de la història, quan vindria el * dia del Senyor (vegeu Am 8,8-9; Ez 37,1-14; Dn 12,2).

s27,53 La resurrecció dels justos, narrada ja en el mateix moment de la mort de Jesús, indica el sentit que cal donar a esta mort. Però, al mateix temps, el text fa notar que les aparicions d’estos ressuscitats tan sols tindran lloc després de la resurrecció de Jesús mateix.

t27,54 En clar contrast amb el poble jueu i els seus dirigents, el poder romà dóna testimoni que Jesús és innocent (vv. 20.24), que és el Messies d’Israel (v. 37) i ara, davant dels prodigis que acompanyen la seua mort, que és Fill de Déu poderós (vegeu 28,4). Altres, seguint Mc 15,39, veuen en el centurió i els soldats que l’acompanyen els primers *pagans que reconeixen Jesús com a Fill de Déu, i un signe de la futura conversió dels qui no són jueus. Vegeu 2,15 nota h.

u27,56 Vv. 55-56: Lc 8,2-3. Les dones són testimonis de la mort, de la sepultura (v. 61) i de la resurrecció de Jesús (28,1).

v27,57 És abans de la posta de sol del divendres (vegeu Mc 15,42 nota o).

w27,57 Localitat de Judea, situada a uns 35 km al nord-oest de Jerusalem.

x27,61 Calen dos persones perquè un testimoni siga vàlid. Segons la Llei havien de ser hòmens (Dt 19,15).

y27,62 El divendres era anomenat normalment dia de la preparació per al repòs del *dissabte.

z27,62 Primer i únic esment dels fariseus en el relat de la passió en l’Evangeli segons Mateu.

a27,63 12,39-40.

b27,66 Este episodi té una intenció polèmica davant de l’acusació que els deixebles havien furtat el cos de Jesús. Vegeu el mateix to polèmic en 28,11-15.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©