11
La pregària dels deixebles
(Mt 6,9-15; 7,7-11)
Una vegada, Jesús pregava en un cert lloc.j3,21+. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
—Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.kLa pregària dels deixebles de Joan Baptista és mencionada en 5,33.
Ell els digué:
—Quan pregueu, digueu:
Pare,lLa invocació de Déu com a Pare és habitual en les pregàries del mateix Jesús: 10,21 (= Mt 11,25); 22,42 (= Mt 26,42 = Mc 14,36); 23,34.46.
santifica el teu nom,mMt 6,9 nota c.
vinga el teu Regne.nMt 6,10 nota d.
Dóna’ns cada dia el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats,oVegeu també 17,3.4.
que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofés,
i no permetes que caiguem en la temptació.pMt 6,13 nota j.
I els digué encara:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, segur que no li respondrà des de dins: “No em molestes, la porta ja està tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc alçar a donar-te’ls.”qTota la família dorm en una sola habitació, com era habitual en la Palestina de l’època (vegeu Mt 5,15 nota c). Vos assegure que, si no s’alça a donar-li’ls per amistat, la impertinènciarAltres traduïxen: insistència, o bé: insolència. d’aquell l’obligarà a alçar-se per donar-li tot el que necessita.sL’amo de la casa no s’alça per fer un favor a l’amic, sinó perquè este es comporta d’una manera impertinent, i aquell no té cap altre remei que accedir a la demanda. Esta paràbola de l’amic inoportú té moltes semblances amb la paràbola del jutge i la viuda (18,2-5), que és presentada per l’evangelista com una invitació a la pregària (18,1).
»I jo vos dic: Demaneu, i vos donaran; busqueu, i trobareu; toqueu, i vos obriran. 10 Perquè el qui demana, rep; el qui busca, troba; i a qui toca, li obrin. 11 Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en compte de peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un alacrà? 13 Per tant, si vosaltres, que sou roïns,tMt 7,11 nota b. sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li’l demanen.uL’Esperit és el do per excel·lència (Ac 1,4-5).
Jesús i Beelzebul
(Mt 12,22-30; Mc 3,20-27)
14 Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut.vLa malaltia és atribuïda a l’acció del dimoni (vegeu 4,39 nota n). Només el dimoni va eixir, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada. 15 Però alguns digueren:
—Eixe trau els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.wVv. 14-15: Mt 9,32-34. Sobre * Beelzebul, vegeu Mt 10,25 nota q.
16 Altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.xÉs a dir, alguna acció que demostre clarament que Jesús ve de Déu o actua amb el poder de Déu. Vegeu Mt 12,38+. 17 Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué:
—Tot regne que es dividix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s’ataquen les unes a les altres.yLit.: cases, que s’ha d’entendre ací en el sentit de «famílies» o «grups». També es pot traduir: i cau casa sobre casa, prenent casa en el sentit físic. 18 Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu regne? Vosaltres dieu que trac els dimonis pel poder de Beelzebul. 19 Però, si jo trac els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els trauen els vostres seguidors?zLit.: els vostres fills. Per això ells mateixos seran els vostres jutges. 20 Ara bé, si jo trac els dimonis per la mà de Déu,aLit.: pel dit de Déu, expressió que segurament vol recordar Ex 8,15. vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.b10,18 nota k; 17,21. Vegeu també Mt 12,28 nota s.
21 »Quan un que és fortcÉs Satanàs. i va ben armat guarda sa casa, els seus béns estan segurs. 22 Però si l’ataca i el venç un altre més fort,d3,16. li pren les armes que li donaven confiança i repartix el seu botí.
23 »Qui no està amb mi, està contra mi.e9,50; Mt 12,30+. Qui amb mi no recull, escampa.
Retorn de l’esperit maligne
(Mt 12,43-45)
24 »L’esperit maligne, quan ix d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: “Me’n tornaré a ma casa, d’on he eixit.” 25 Hi arriba i la troba agranada i ordenada. 26 Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi.fMt 12,45 nota k.
La verdadera felicitat
27 Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:
—Felices les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!g1,42.48.
28 Però ell va respondre:
—Més bé feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!h8,21 nota c.
El senyal de Jonàs
(Mt 12,38-42)
29 S’anava reunint una gentada, i Jesús començà a dir:
—La gent d’esta generació és malvada:iMc 8,12 nota f. demana un senyal,jVegeu v. 16. però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. 30 Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a esta generació.kMt 12,40 nota g. 31 El dia del juí, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar els hòmens d’esta generació, perquè ella va vindre de l’altra punta del món per escoltar la saviesa de Salomó; i ací hi ha alguna cosa més que Salomó.lVegeu 1Re 10,1-10, on és descrita la visita que la reina de Saba va fer a Salomó, el rei savi per excel·lència. 32 El dia del juí, els habitants de Nínive s’alçaran per condemnar la gent d’esta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà;mJo 3,2-5. i ací hi ha alguna cosa més que Jonàs.nMt 12,6.
El llum del cos
(Mt 5,15; 6,22-23)
33 »Quan algú encén una llàntia, no la posa en un lloc amagat o davall d’una mesura,oRecipient que es feia servir antigament per a calcular la capacitat de sòlids o líquids. sinó en el portallànties, perquè els qui entren en vegen la claror.p8,16; Mt 5,15+. Déu ha donat en Jesús una claror que il·lumina tot el món, un senyal clar i distint (v. 30). 34 El llum del cos és l’ull.qL’ull permet captar la llum i, per tant, veure-hi. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és roín, el teu cos quedarà a fosques. 35 Mira, per tant, que allò que en tu ha de ser llum no siga foscor. 36 Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t’il·lumina amb la seua claror.rEls deixebles han d’acollir l’evangeli, és a dir, la paraula de Déu que Jesús anuncia (5,1). Així quedaran il·luminats.
Acusacions contra els fariseus i els mestres de la LleisMolts dels elements d’estes acusacions es troben també en Mt 23.
37 Quan Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a sa casa. Jesús hi anà i es posà a taula.t7,36+. 38 El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar.uMt 15,1-2 (= Mc 7,1-2). Els fariseus donaven molta importància a estes i altres pràctiques de purificació ritual (vegeu Mc 7,3-4). 39 El Senyor li digué:
—Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i malícia.vMt 23,25. 40 Insensats! El qui ha fet allò que hi ha fora, ¿no ha fet també allò que hi ha dins?wSegons alguns, el text subratlla que la mateixa persona (Déu o el terrisser) ha fet una cosa i l’altra. Altres interpreten que el qui neteja allò de fora, ha de netejar també allò de dins. 41 Doneu com a almoinaxL’autor de l’Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols insistix d’una manera especial en el valor de l’almoina i convida a donar els béns als pobres (12,33; 18,22; 19,8; 21,1-4; Ac 9,36; 10,2.4.31; 11,29; 24,17). allò que hi ha dins, i llavors sí que tot vos quedarà purificat.
42 »Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la rudayPlanta silvestre que servix per a fer essències. i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu!zEls fariseus són acusats de no defendre els drets dels pobres i de no estimar Déu. Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre.aMt 23,23 nota m.
43 »Ai de vosaltres, fariseus, que vos agrada ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent vos salude a les places!b20,46; Mt 23,6-7+.
44 »Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt!cMt 23,27 nota r. Els sepulcres eren assenyalats visiblement, perquè ningú tocant-los no caiguera en *impuresa ritual. Semblantment, els fariseus amaguen allò que realment són.
45 Un mestre de la Llei li digué:
—Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres.
46 Jesús respongué:
—Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!dMt 23,3-4. Vegeu també Mt 11,28-30.
47 »Ai de vosaltres, que edifiqueu monuments funeraris als profetes que els vostres pares van matar!eEl costum de construir grans monuments funeraris per honorar els antics profetes va ser freqüent en el s. I dC. 48 Així demostreu que esteu d’acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres els construïu monuments.fVv. 47-48: Mt 23,29-31.
49 »Per això la mateixa saviesa de DéugLa saviesa de Déu és una de les moltes expressions per a designar Déu mateix. Vegeu 7,35 nota t. ha dit: “Els enviaré profetes i apòstols,hSón els profetes de l’AT i els apòstols enviats per Jesucrist (6,13). Vegeu també 13,34. i ells en mataran i perseguiran.” 50 Però es demanaran comptes a esta generació de la sangiLa fórmula demanar comptes de la sang equival a jutjar algú per un homicidi. de tots els profetes escampada des de la creació del món, 51 des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari.jEs tracta de la primera i l’última mort d’un just que relata l’AT hebreu (Gn 4,8; 2Cr 24,20-22). Vegeu Mt 23,35 nota a. Vos ho assegure: es demanaran comptes a esta generació.kVv. 49-51: Mt 23,34-36. Vegeu també Lc 6,22-23. Sobre esta generació caurà la destrucció de Jerusalem l’any 70 dC (vegeu Mt 23,36 nota b). Vegeu Lc 19,41-44; 21,20-24.
52 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement:lEs referix al coneixement del designi salvador de Déu que es manifesta en Jesús i el seu ministeri. vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!mMt 23,13.
53 Quan Jesús va eixir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tindre-li un rancor terrible i el provocaven perquè parlara sobre moltes qüestions, 54 sempre a l’aguait per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.nMt 12,10+.

j11,1 3,21+.

k11,1 La pregària dels deixebles de Joan Baptista és mencionada en 5,33.

l11,2 La invocació de Déu com a Pare és habitual en les pregàries del mateix Jesús: 10,21 (= Mt 11,25); 22,42 (= Mt 26,42 = Mc 14,36); 23,34.46.

m11,2 Mt 6,9 nota c.

n11,2 Mt 6,10 nota d.

o11,4 Vegeu també 17,3.4.

p11,4 Mt 6,13 nota j.

q11,7 Tota la família dorm en una sola habitació, com era habitual en la Palestina de l’època (vegeu Mt 5,15 nota c).

r11,8 Altres traduïxen: insistència, o bé: insolència.

s11,8 L’amo de la casa no s’alça per fer un favor a l’amic, sinó perquè este es comporta d’una manera impertinent, i aquell no té cap altre remei que accedir a la demanda. Esta paràbola de l’amic inoportú té moltes semblances amb la paràbola del jutge i la viuda (18,2-5), que és presentada per l’evangelista com una invitació a la pregària (18,1).

t11,13 Mt 7,11 nota b.

u11,13 L’Esperit és el do per excel·lència (Ac 1,4-5).

v11,14 La malaltia és atribuïda a l’acció del dimoni (vegeu 4,39 nota n).

w11,15 Vv. 14-15: Mt 9,32-34. Sobre * Beelzebul, vegeu Mt 10,25 nota q.

x11,16 És a dir, alguna acció que demostre clarament que Jesús ve de Déu o actua amb el poder de Déu. Vegeu Mt 12,38+.

y11,17 Lit.: cases, que s’ha d’entendre ací en el sentit de «famílies» o «grups». També es pot traduir: i cau casa sobre casa, prenent casa en el sentit físic.

z11,19 Lit.: els vostres fills.

a11,20 Lit.: pel dit de Déu, expressió que segurament vol recordar Ex 8,15.

b11,20 10,18 nota k; 17,21. Vegeu també Mt 12,28 nota s.

c11,21 És Satanàs.

d11,22 3,16.

e11,23 9,50; Mt 12,30+.

f11,26 Mt 12,45 nota k.

g11,27 1,42.48.

h11,28 8,21 nota c.

i11,29 Mc 8,12 nota f.

j11,29 Vegeu v. 16.

k11,30 Mt 12,40 nota g.

l11,31 Vegeu 1Re 10,1-10, on és descrita la visita que la reina de Saba va fer a Salomó, el rei savi per excel·lència.

m11,32 Jo 3,2-5.

n11,32 Mt 12,6.

o11,33 Recipient que es feia servir antigament per a calcular la capacitat de sòlids o líquids.

p11,33 8,16; Mt 5,15+. Déu ha donat en Jesús una claror que il·lumina tot el món, un senyal clar i distint (v. 30).

q11,34 L’ull permet captar la llum i, per tant, veure-hi.

r11,36 Els deixebles han d’acollir l’evangeli, és a dir, la paraula de Déu que Jesús anuncia (5,1). Així quedaran il·luminats.

s11,36 Molts dels elements d’estes acusacions es troben també en Mt 23.

t11,37 7,36+.

u11,38 Mt 15,1-2 (= Mc 7,1-2). Els fariseus donaven molta importància a estes i altres pràctiques de purificació ritual (vegeu Mc 7,3-4).

v11,39 Mt 23,25.

w11,40 Segons alguns, el text subratlla que la mateixa persona (Déu o el terrisser) ha fet una cosa i l’altra. Altres interpreten que el qui neteja allò de fora, ha de netejar també allò de dins.

x11,41 L’autor de l’Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols insistix d’una manera especial en el valor de l’almoina i convida a donar els béns als pobres (12,33; 18,22; 19,8; 21,1-4; Ac 9,36; 10,2.4.31; 11,29; 24,17).

y11,42 Planta silvestre que servix per a fer essències.

z11,42 Els fariseus són acusats de no defendre els drets dels pobres i de no estimar Déu.

a11,42 Mt 23,23 nota m.

b11,43 20,46; Mt 23,6-7+.

c11,44 Mt 23,27 nota r. Els sepulcres eren assenyalats visiblement, perquè ningú tocant-los no caiguera en *impuresa ritual. Semblantment, els fariseus amaguen allò que realment són.

d11,46 Mt 23,3-4. Vegeu també Mt 11,28-30.

e11,47 El costum de construir grans monuments funeraris per honorar els antics profetes va ser freqüent en el s. I dC.

f11,48 Vv. 47-48: Mt 23,29-31.

g11,49 La saviesa de Déu és una de les moltes expressions per a designar Déu mateix. Vegeu 7,35 nota t.

h11,49 Són els profetes de l’AT i els apòstols enviats per Jesucrist (6,13). Vegeu també 13,34.

i11,50 La fórmula demanar comptes de la sang equival a jutjar algú per un homicidi.

j11,51 Es tracta de la primera i l’última mort d’un just que relata l’AT hebreu (Gn 4,8; 2Cr 24,20-22). Vegeu Mt 23,35 nota a.

k11,51 Vv. 49-51: Mt 23,34-36. Vegeu també Lc 6,22-23. Sobre esta generació caurà la destrucció de Jerusalem l’any 70 dC (vegeu Mt 23,36 nota b). Vegeu Lc 19,41-44; 21,20-24.

l11,52 Es referix al coneixement del designi salvador de Déu que es manifesta en Jesús i el seu ministeri.

m11,52 Mt 23,13.

n11,54 Mt 12,10+.