18
Paràbola del jutge i la viuda
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:r21,36; Mt 7,11+; 1Te 5,17+.
—En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels hòmens. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:
»—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.sLa viuda reclama que siguen reconeguts els seus drets i, per tant, que el jutge falle a favor d’ella.
»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels hòmens, però esta viuda em molesta tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint ací fins que no podré aguantar més.”tCompareu esta paràbola amb la de l’amic inoportú (11,5-8). Les dos constituïxen una invitació a la confiança constant en Déu i a la pregària perseverant.
I el Senyor va afegir:
—Fixeu-vos què diu este jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte.uPareix que Déu retarde la seua resposta, però els deixebles han de tindre confiança en la seua justícia. Però el Fill de l’home, quan vinga, ¿trobarà fe a la terra?vEs referix a la fe forta del qui prega. La fe dels deixebles pot veure’s posada a prova davant la impressió que les seues pregàries no són escoltades. Cal mantindre la fe i no defallir en la pregària (v. 1). Vegeu 17,30.
Paràbola del fariseu i el publicà
Jesús proposà una altra paràbola a uns que es fiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
10 —Dos hòmens van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.w3,12 nota m.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et done gràcies perquè no sóc com els altres hòmens, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com eixe publicà. 12 Dejune dos dies cada setmana i done la desena part de tot el que guanye o adquirisc.”xEl fariseu s’expressa d’acord amb la fama merescuda que tenien els del seu grup de ser hòmens religiosos i observants. Els *fariseus complien els *dejunis prescrits per la *Llei, i en feien altres de voluntaris. Igualment, pagaven tots els *delmes manats i encara n’hi afegien altres. D’esta manera, pensaven que anaven acumulant mèrits davant de Déu i que així es guanyaven el seu favor. Vegeu 5,33 (= Mt 9,14 = Mc 2,18); 11,42 (= Mt 23,23).
13 »Però el publicà, des de lluny, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava colps al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.”yEl *publicà reconeix davant de Déu la seua situació d’home pecador; per això implora la misericòrdia de Déu.
14 »Jo vos dic que este va baixar perdonat a sa casa, i no l’altre;zDéu no accepta la pregària del fariseu. En canvi, accepta la del publicà, que torna perdonat (lit.: justificat). perquè tot aquell que s’enaltix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.a14,11; Mt 23,12. Tant la introducció (v. 9) com la conclusió (v. 14b) de la paràbola contraposen l’orgull i la humilitat.
Jesús i els xiquets
(Mt 19,13-15; Mc 10,13-16)
15 Alguns presentaven a Jesús uns xiquets molt menuts perquè els acariciara;bMc 10,13 nota y. però els deixebles, en veure-ho, els marmolaven. 16 Jesús féu acostar els xiquets i digué:
—Deixeu que els xiquets vinguen a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.cMt 19,14 nota l. 17 En veritat vos ho dic: qui no aculla el Regne de Déu com l’acull un xiquet, no hi entrarà.dMt 18,4 nota z.
L’home ric
(Mt 19,16-30; Mc 10,17-30)
18 Un home important li va preguntar:
—Mestre bo, què he de fer per a posseir la vida eterna?e10,25; Mt 19,16 nota m.
19 Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometes adulteri, no mates, no robes, no acuses ningú falsament, honra el pare i la mare.f Ex 20,12-16; Dt 5,16-20. Vegeu també Mt 15,4 (= Mc 7,10); Ef 6,2.
21 Ell va dir:
—Tot això ho he complit des de jove.
22 Jesús, en sentir-ho, li digué:
—Encara et falta una cosa: ven tot el que tens i repartix-ho entre els pobres,g11,41+. El ric s’ha de desprendre de tots els seus béns (v. 28) i confiar només en Déu. i tindràs un tresor en el cel.hMt 6,20+. Després vine i seguix-me.iMt 8,22+; 19,21 nota s.
23 Quan va sentir això, aquell home es posà molt trist, perquè era molt ric.
24 Jesús, en veure’l entristit, digué:
—Que difícil és, per als qui tenen riqueses, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passe pel forat d’una agulla que no que un ric entre al Regne de Déu.jMt 19,24 nota t.
26 Els qui escoltaven van dir:
—Si és així, qui pot salvar-se?
27 Ell respongué:
—Allò que és impossible als hòmens, és possible a Déu.kMt 19,26+.
28 Llavors Pere va dir:
—Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.l5,11 (= Mt 4,20.22 = Mc 1,19-20); 5,28 (= Mt 9,9 = Mc 2,14).
29 Jesús els digué:
—En veritat vos dic que tot aquell que pel Regne de Déu haja deixat casa, muller, germans, pares o fills,mCompareu-ho amb 14,26 (= Mt 10,37). 30 rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.
Jesús anuncia per tercera vegada la seua mort i resurrecció
(Mt 20,17-19; Mc 10,32-34)
31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:
—Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home:nSobre el Fill de l’home, vegeu 5,24. Que els oracles dels profetes es complisquen, vol dir que Déu realitza el seu designi (24,25-27; Ac 3,18+). Vegeu també 22,22 nota s. 32 serà posat en mans dels pagans, l’injuriaran, l’insultaran, li escopiran, 33 l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.oVegeu també 9,22 (= Mt 16,21 = Mc 8,31); 9,44 (= Mt 17,22-23 = Mc 9,31). Així mateix hi ha al·lusions a la passió i la mort de Jesús en 13,32 i 17,25.
34 Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.p9,45 nota v.
Curació d’un cec prop de Jericó
(Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)
35 Quan Jesús arribava prop de Jericó,q* Jericó era una ciutat important, situada a uns 24 km al nord-est de Jerusalem. Pareix que Jesús ha travessat el Jordà en el seu camí cap a Jerusalem (9,51+). hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li feren saber que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:
—Jesús, Fill de David, tin pietat de mi!r3,15 nota q; Mt 9,27 nota d.
39 La gent que anava davant el marmolava perquè callara, però ell cridava encara més fort:
—Fill de David, tin pietat de mi!
40 Jesús s’aturà i manà que li portaren el cec. Quan va ser prop li preguntà:
41 —Què vols que faça per tu?
Ell respongué:
—Senyor, fes que hi veja.sMc 10,51 nota c.
42 Jesús li digué:
—Recobra la vista; la teua fe t’ha salvat.tMt 9,22+.
43 A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.

r18,1 21,36; Mt 7,11+; 1Te 5,17+.

s18,3 La viuda reclama que siguen reconeguts els seus drets i, per tant, que el jutge falle a favor d’ella.

t18,5 Compareu esta paràbola amb la de l’amic inoportú (11,5-8). Les dos constituïxen una invitació a la confiança constant en Déu i a la pregària perseverant.

u18,8 Pareix que Déu retarde la seua resposta, però els deixebles han de tindre confiança en la seua justícia.

v18,8 Es referix a la fe forta del qui prega. La fe dels deixebles pot veure’s posada a prova davant la impressió que les seues pregàries no són escoltades. Cal mantindre la fe i no defallir en la pregària (v. 1). Vegeu 17,30.

w18,10 3,12 nota m.

x18,12 El fariseu s’expressa d’acord amb la fama merescuda que tenien els del seu grup de ser hòmens religiosos i observants. Els *fariseus complien els *dejunis prescrits per la *Llei, i en feien altres de voluntaris. Igualment, pagaven tots els *delmes manats i encara n’hi afegien altres. D’esta manera, pensaven que anaven acumulant mèrits davant de Déu i que així es guanyaven el seu favor. Vegeu 5,33 (= Mt 9,14 = Mc 2,18); 11,42 (= Mt 23,23).

y18,13 El *publicà reconeix davant de Déu la seua situació d’home pecador; per això implora la misericòrdia de Déu.

z18,14 Déu no accepta la pregària del fariseu. En canvi, accepta la del publicà, que torna perdonat (lit.: justificat).

a18,14 14,11; Mt 23,12. Tant la introducció (v. 9) com la conclusió (v. 14b) de la paràbola contraposen l’orgull i la humilitat.

b18,15 Mc 10,13 nota y.

c18,16 Mt 19,14 nota l.

d18,17 Mt 18,4 nota z.

e18,18 10,25; Mt 19,16 nota m.

f18,20 Ex 20,12-16; Dt 5,16-20. Vegeu també Mt 15,4 (= Mc 7,10); Ef 6,2.

g18,22 11,41+. El ric s’ha de desprendre de tots els seus béns (v. 28) i confiar només en Déu.

h18,22 Mt 6,20+.

i18,22 Mt 8,22+; 19,21 nota s.

j18,25 Mt 19,24 nota t.

k18,27 Mt 19,26+.

l18,28 5,11 (= Mt 4,20.22 = Mc 1,19-20); 5,28 (= Mt 9,9 = Mc 2,14).

m18,29 Compareu-ho amb 14,26 (= Mt 10,37).

n18,31 Sobre el Fill de l’home, vegeu 5,24. Que els oracles dels profetes es complisquen, vol dir que Déu realitza el seu designi (24,25-27; Ac 3,18+). Vegeu també 22,22 nota s.

o18,33 Vegeu també 9,22 (= Mt 16,21 = Mc 8,31); 9,44 (= Mt 17,22-23 = Mc 9,31). Així mateix hi ha al·lusions a la passió i la mort de Jesús en 13,32 i 17,25.

p18,34 9,45 nota v.

q18,35 * Jericó era una ciutat important, situada a uns 24 km al nord-est de Jerusalem. Pareix que Jesús ha travessat el Jordà en el seu camí cap a Jerusalem (9,51+).

r18,38 3,15 nota q; Mt 9,27 nota d.

s18,41 Mc 10,51 nota c.

t18,42 Mt 9,22+.