Bíblia en Valencià Mateu 25

Paràbola de les deu verges

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu xiquesc que van prendre les seues torxes per eixir a rebre l’espòs.d 2 N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren sensates. 3 Les insensates van prendre les seues torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les sensates es van endur gerretes amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»—L’espòs és ací. Eixiu a rebre’l!

7 »Llavors totes aquelles xiques es van despertar i començaren a preparar les seues torxes.e 8 Les xiques insensates van dir a les sensates:

»—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.

9 »Les sensates respongueren:

»—Potser no n’hi hauria prouf per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i vos en compreu.g

10 »Mentres anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les bodes. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres xiques i deien:

»—Senyor, Senyor,h obri’ns!

12 »Però ell va respondre:

»—En veritat vos dic que no vos conec.i

13 »Vetleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.j

Paràbola dels talents

(Lc 19,11-27)

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, unk —a cada un segons la seua capacitat—, i després se’n va anar.l

»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.

19 »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, dient:

»—Senyor,m em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.

21 »L’amo li va dir:

»—Molt bé, servent bo i fidel! Has sigut fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.n Entra al goig del teu senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

»—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.

23 »L’amo li va dir:

»—Molt bé, servent bo i fidel! Has sigut fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

»—Senyor, sabia que eres un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tindre por i vaig amagar a terra el teu talent. Ací tens el que és teu.o

26 »Però el senyor li va respondre:

»—Servent roín i gandul! Sabies que segue on no he sembrat i recull on no he escampat. 27 Per això calia que posares els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.p 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà de sobres; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.q 30 I a este servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.r

El juí final

31 »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels,s s’assentarà en el seu tron gloriós.t 32 Tots els poblesu es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres,v 33 i posarà les ovelles a la seua dreta i les cabres a la seua esquerra.w 34 Aleshores el rei dirà als de la seua dreta:

»—Veniu, beneïts de mon Pare, rebeu en herència el Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món.x 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.y

37 »Llavors els justos li respondran:

»—Senyor,z ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?

40 »El rei els respondrà:

»—En veritat vos ho dic: tot allò que féieu a un d’estos germans meus més menuts, m’ho féieu a mi.a

41 »Després dirà als de la seua esquerra:

»—Aparteu-vos de mi, maleïts,b aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

44 »Llavors ells li respondran:

»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

45 »Ell els contestarà:

»—En veritat vos ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’estos més menuts, m’ho negàveu a mi.

46 »I estos aniran al castic etern, mentres que els justos aniran a la vida eterna.c

Mateu
<
25
>

c25,1 Es tracta de deu xiques encara no casades, però en edat de fer-ho. Este és el significat de verges en el present cas. D’ací el títol que habitualment rep esta paràbola.

d25,1 Les xiques havien de fer de dames d’honor de l’espòs el dia de les seues bodes.

e25,7 Arriba el moment de fer servir l’oli de recanvi que cada xica s’hauria d’haver endut.

f25,9 Les xiques insensates han demanat una cosa de fet impossible: l’oli no arriba per a totes.

g25,9 Les xiques sensates donen l’única resposta possible. Les seues companyes queden en evidència: no es pot pretendre d’entrar al Regne si es té una actitud contradictòria. O s’està a punt o no s’hi està.

h25,11 7,21 nota j.

i25,12 Vv. 11-12: 7,21.23; Lc 13,25.

j25,13 En el marc dels cc. 24-25, la paràbola és una invitació a vetlar i a estar a punt per a la vinguda del Senyor. Segons alguns autors, la mort de molts membres de la comunitat (es van adormir, v. 5) anirà seguida de la resurrecció final (es van despertar, v. 7) i llavors es veurà si tots estan a punt per a entrar (v. 10) al banquet del Regne. Com que hi ha el risc de quedar-se fora (vv. 10-11), ara és el moment de proveir-se d’oli: ara és el moment de fer la voluntat de Déu.

k25,15 En els tres casos es tracta de quantitats extraordinàriament elevades, ja que un talent equivalia aproximadament a 21,7 kg de plata.

l25,15 Vv. 14-15: vegeu Mc 13,34.

m25,20 7,21 nota j.

n25,21 Lc 16,10.

o25,25 Les raons del tercer servent són prou clares: val més no arriscar res i mantindre les coses com estan, abans d’exposar-se a perdre-ho tot; l’amo no podrà retreure-li res.

p25,27 L’amo gira l’argument del servent (compareu els vv. 24 i 26) i en trau una conseqüència ben diferent: n’hi havia prou amb un risc mínim (posar els diners al banc) abans de caure en una actitud del tot estèril.

q25,29 13,12+.

r25,30 8,12 nota e. La paràbola dels talents continua insistint en la necessitat de vetlar i estar a punt per a la vinguda del Senyor, però hi afegix la invitació a fer fructificar els dons que cadascú ha rebut (vv. 20-22). La recompensa és la vida per sempre al costat de Jesús (vv. 21.23) en el Regne del Pare (v. 34). Hi ha, però, el perill de quedar-se fora, si no hi ha cap classe de fruit, per menut que siga (v. 30).

s25,31 16,27; Jud 14. Vegeu també Za 14,5. Sobre els àngels, vegeu 24,30-31.

t25,31 19,28.

u25,32 El juí final és també universal: hi entra tot el món, sense exclusió.

v25,32 Ez 34,17.

w25,33 El costat dret és el de la felicitat; l’esquerre, el de la desgràcia.

x25,34 13,35; 20,23; Lc 12,32.

y25,36 Is 58,7.

z25,37 7,21 nota j.

a25,40 10,42+. Tot aquell que es troba en necessitat és equiparat a Jesús, rei i jutge.

b25,41 7,23.

c25,46 Dn 12,2. Esta descripció del juí del Fill de l’home sobre tots els pobles posa en un primer pla la preocupació pels pobres i necessitats; Jesús mateix s’identifica amb tots ells i anuncia que el resultat del *juí definitiu dependrà de l’actitud que cadascú adopte en relació amb ells.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?