13
Jesús anuncia la destrucció del temple
(Mt 24,1-2; Lc 21,5-6)
Quan Jesús eixia del temple, un dels seus deixebles li diu:
—Mestre, mira quines pedres i quines construccions!oMt 24,1 nota g.
Jesús li respon:
—Veus estes grans construccions? Ací no quedarà pedra sobre pedra:pLc 19,44. tot serà destruït.
Començament de les calamitats
(Mt 24,3-14; Lc 21,7-19)
Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i AndreuqSón els quatre primers *deixebles cridats per Jesús a seguir-lo (1,16-20); vegeu també 5,37 nota w. li preguntaren a part:
—Dis-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se.rLa pregunta dels deixebles es referix a la *fi dels temps, després que Jesús acaba d’anunciar la destrucció del *temple de Jerusalem: segons la mentalitat de l’època, estos dos fets havien d’anar units.
Aleshores Jesús els va dir:
—Estigueu alerta, que ningú no vos enganye. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Sóc jo”, i enganyaran molta gent. Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no vos alarmeu: cal que això succeïsca,sDéu té previst que passen totes estes calamitats. No hi ha motius per a tindre por de res. però encara no serà la fi. Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà terratrèmols per totes parts, hi haurà fam. Així començaran els dolors de part.tMt 24,8 nota m.
»Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meua vos portaran als tribunalsuLit.: * sanedrins, tribunals locals menors de les comunitats jueves (vegeu Mt 10,17 nota i). i vos assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant dels governadors i els reisvMt 10,18 nota j. perquè doneu testimoni davant d’ells:wAc 25,23; 27,24. 10 cal que, abans de la fi, la bona nova de l’evangeli siga anunciada a tots els pobles.xJesús anuncia ací clarament la dimensió universal del seu missatge, que els deixebles seran els encarregats de fer realitat, portant l’anunci a tots els pobles. 11 I quan se vos emporten per posar-vos a les seues mansyTant en mans dels tribunals jueus com dels tribunals pagans, de governadors i de reis (v. 9). no vos preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allò que vos siga inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l’Esperit Sant.zMt 10,19-20 (= Lc 12,11-12). 12 Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran.aMi 7,6. Vegeu també Mt 10,21+. 13 Tot el món vos odiarà per causa del meu nom.bMt 10,22+. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.cVv. 9-13: Mt 10,17-22.
La gran tribulació
(Mt 24,15-28; Lc 21,20-24)
14 »Quan veureu “l’abominació devastadora” instal·lada on no hauria d’estardMt 24,15 nota t. Alguns interpreten que l’abominació devastadora es referix ací a l’*Anticrist, l’arribada del qual és indici dels temps finals de la història. —qui ho llija, que ho comprenga!—, llavors els qui es troben a Judea, que fugen a les muntanyes; 15 el qui siga al terrat, que no baixe ni entre a sa casa per endur-se’n res, 16 i el qui siga al camp, que no torne arrere a arreplegar el mantell.eVv. 15-16: Lc 17,31. 17 Ai de les qui esperen un fill o el crien aquells dies!fMt 24,19; Lc 23,29. 18 Pregueu que açò no passe a l’hivern.gMt 24,20 nota w. 19 Perquè aquells dies seran d’una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins arahDn 12,1. ni tornarà a haver-n’hi cap més. 20 I si el Senyor no haguera decidit acurtar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per causa dels elegits, aquells que ell va escollir, els acurtarà.
21 »En aquell moment, si algú vos deia: “El Messies és ací” o “És allà”, no vos ho cregueu. 22 Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes,iMt 7,15+. que faran senyals i prodigis per extraviar, si fóra possible, els elegits.jDt 13,2-4; 2Te 2,9-10; Ap 13,13-14. 23 Estigueu alerta: jo vos ho he dit tot per endavant.
La vinguda del Fill de l’home
(Mt 24,29-31; Lc 21,25-28)
24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25  les estreles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.k Is 13,10; 34,4. Vegeu també Mt 24,29 nota e.
26 »Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat.l Dn 7,13-14; Mc 14,62 (= Mt 26,64 = Lc 22,69). 27 I llavors ell enviarà els àngelsmMt 13,41. a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel.nDt 30,4; Za 2,10. Vegeu també Mt 24,31 nota k.
La lliçó de la figuera
(Mt 24,32-35; Lc 21,29-33)
28 »Mireu la figueraoMt 24,32 nota l. i apreneu-ne la lliçó:pLit.: paràbola. quan les seues branques es tornen tendres i comença a traure fulla, coneixeu que l’estiu és prop; 29 igualment, quan veureu que succeïx tot això, sapieu que ellqEl Fill de l’home (v. 26). és prop, que ja és a les portes. 30 En veritat vos dic que no passarà esta generació sense que tot això haja succeït.rMt 10,23 nota o. 31 El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran.sMt 5,18 (= Lc 16,17).
El dia i l’hora
32 »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.tMt 24,36 nota r. Sobre allò que és exclusiu del Pare, vegeu encara Mc 10,40.
33 »Estigueu alerta, vetleu, perquè no sabeu quan serà el moment.uMt 25,13. 34 Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa sa casa, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seua tasca; i al porter li mana que vetle. 35 Vetleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: a la vesprada, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada;vTrobem ací indicades les quatre parts (o «vetles»), de tres hores cada una, en què els romans dividien la nit, començant a les sis de la vesprada i acabant a les sis del matí. El dia era dividit de manera semblant. Vegeu Mt 24,42; Lc 21,36. 36 no fóra cas que arribara sobtadament i vos trobara dormint.wVv. 34-36: Lc 12,35-38. 37 El que vos dic a vosaltres, ho dic a tots: Vetleu!xLa invitació de Jesús a vetlar val per a tots els cristians. El *deixeble de Jesús ha de viure en tot moment esperant la vinguda del Senyor (vegeu Mt 24,42 nota w).

o13,1 Mt 24,1 nota g.

p13,2 Lc 19,44.

q13,3 Són els quatre primers *deixebles cridats per Jesús a seguir-lo (1,16-20); vegeu també 5,37 nota w.

r13,4 La pregunta dels deixebles es referix a la *fi dels temps, després que Jesús acaba d’anunciar la destrucció del *temple de Jerusalem: segons la mentalitat de l’època, estos dos fets havien d’anar units.

s13,7 Déu té previst que passen totes estes calamitats. No hi ha motius per a tindre por de res.

t13,8 Mt 24,8 nota m.

u13,9 Lit.: * sanedrins, tribunals locals menors de les comunitats jueves (vegeu Mt 10,17 nota i).

v13,9 Mt 10,18 nota j.

w13,9 Ac 25,23; 27,24.

x13,10 Jesús anuncia ací clarament la dimensió universal del seu missatge, que els deixebles seran els encarregats de fer realitat, portant l’anunci a tots els pobles.

y13,11 Tant en mans dels tribunals jueus com dels tribunals pagans, de governadors i de reis (v. 9).

z13,11 Mt 10,19-20 (= Lc 12,11-12).

a13,12 Mi 7,6. Vegeu també Mt 10,21+.

b13,13 Mt 10,22+.

c13,13 Vv. 9-13: Mt 10,17-22.

d13,14 Mt 24,15 nota t. Alguns interpreten que l’abominació devastadora es referix ací a l’*Anticrist, l’arribada del qual és indici dels temps finals de la història.

e13,16 Vv. 15-16: Lc 17,31.

f13,17 Mt 24,19; Lc 23,29.

g13,18 Mt 24,20 nota w.

h13,19 Dn 12,1.

i13,22 Mt 7,15+.

j13,22 Dt 13,2-4; 2Te 2,9-10; Ap 13,13-14.

k13,25 Is 13,10; 34,4. Vegeu també Mt 24,29 nota e.

l13,26 Dn 7,13-14; Mc 14,62 (= Mt 26,64 = Lc 22,69).

m13,27 Mt 13,41.

n13,27 Dt 30,4; Za 2,10. Vegeu també Mt 24,31 nota k.

o13,28 Mt 24,32 nota l.

p13,28 Lit.: paràbola.

q13,29 El Fill de l’home (v. 26).

r13,30 Mt 10,23 nota o.

s13,31 Mt 5,18 (= Lc 16,17).

t13,32 Mt 24,36 nota r. Sobre allò que és exclusiu del Pare, vegeu encara Mc 10,40.

u13,33 Mt 25,13.

v13,35 Trobem ací indicades les quatre parts (o «vetles»), de tres hores cada una, en què els romans dividien la nit, començant a les sis de la vesprada i acabant a les sis del matí. El dia era dividit de manera semblant. Vegeu Mt 24,42; Lc 21,36.

w13,36 Vv. 34-36: Lc 12,35-38.

x13,37 La invitació de Jesús a vetlar val per a tots els cristians. El *deixeble de Jesús ha de viure en tot moment esperant la vinguda del Senyor (vegeu Mt 24,42 nota w).