Bíblia en Valencià Mateu 26

Complot contra Jesúsd

1 Quan Jesús hagué acabat tots estos ensenyaments,e va dir als seus deixebles:

2 —D’ací a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua,f i el Fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquen.g

3 Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs,h 4 i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo.i 5 Deien:

—No ho fem durant la festa, que no hi haja una revolta entre el poble.j

Unció de Jesús a Betània

(Mc 14,3-9)k

6 Jesús es trobava a Betània,l a casa de Simó el Leprós.m 7 Mentres era a taula,n se li va acostar una dona que duia una gerreta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i la buidà sobre el cap de Jesús. 8 Els deixebles, en veure-ho, deien indignats:

—De què servix tirar-lo així? 9 S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.

10 Jesús se n’adonà i els digué:

—Per què molesteu esta dona? Ha fet amb mi una bona acció. 11 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres;o en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 12 Esta dona, abocant sobre el meu cos este perfum, ha preparat la meua sepultura.p 13 En veritat vos dic que, quan este evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran esta dona i diran això que ha fet.

Judes s’oferix per trair Jesús

(Mc 14,10-11; Lc 22,3-6)

14 Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué:

—Què esteu disposats a donar-me si vos entregue Jesús?

Ells li van oferir trenta monedes de plata.q 16 I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

Preparatius del sopar pasqual

(Mc 14,12-16; Lc 22,7-13)r

17 El primer dia dels Àzims,s els deixebles anaren a dir a Jesús:

—On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?

18 Ell respongué:

—Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meua horat és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a ta casa.”

19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes

(Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)

20 A poqueta nit,u Jesús es posà a taulav amb els Dotze. 21 Mentres sopaven, digué:

—En veritat vos ho dic: un de vosaltres em trairà.

22 Molt entristits, li anaven preguntant, l’un darrere l’altre:

—¿No sóc jo, Senyor?

23 Jesús respongué:

—Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà.w 24 El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell,x però ai de l’home que el traïx! A este home, més li valdria no haver nascut.

25 Judes, el qui el traïa,y li preguntà:

—¿No sóc jo, rabí?z

Ell li respongué:

—Tu ho has dit.

L’últim sopar

(Mc 14,22-26; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

26 Mentres sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, donant-lo als deixebles, digué:

—Preneu, mengeu-ne: açò és el meu cos.

27 Després prengué una copa, digué l’acció de gràciesa i els la donà dient:

—Beveu-ne tots, 28 que açò és la meua sang, la sang de l’aliança,b escampada per totsc en perdó dels pecats.d 29 Vos assegure que des d’ara ja no beuré d’este fruit de la vinya fins al dia que bega vi nou amb vosaltres en el Regne de mon Pare.e

30 I després de cantar els salms,f van eixir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere

(Mc 14,27-31; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

31 Llavors Jesús els digué:

—Esta nit, per causa meua, tots vosaltres fallareu,g perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat.h 32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.i

33 Pere li va contestar:

—Ni que, per causa teua, tots fallen,j jo no fallaré.

34 Jesús li digué:

—En veritat t’ho dic: esta mateixa nit, abans no cante el gall, m’hauràs negat tres vegades.k

35 Llavors Pere li diu:

—Ni que em calga morir amb tu, no et negaré.

I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní

(Mc 14,32-42; Lc 22,39-46)

36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní,l i els digué:

—Seieu ací mentres vaig allà a pregar.

37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu,m i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué:

—Sent a l’ànima una tristor de mort.n Quedeu-vos ací i vetleu amb mi.

39 S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:

—Pare meu, si és possible, que esta copao s’allunye de mi. Però que no es faça com jo vull, sinó com tu vols.p

40 Després va cap als deixebles i els troba dormint.q Diu a Pere:

—Així, doncs, ¿no heu sigut capaços de vetlar una hora amb mi? 41 Vetleu i pregueu, per no caure en la temptació.r L’esperit de l’home és prompte, però la seua carn és dèbil.s

42 Se n’anà per segona vegada i va pregar dient:

—Pare meu, si esta copa no pot passar lluny sense que jo la bega, que es faça la teua voluntat.t

43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.

44 Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu:

—Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora,u i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Alceu-vos, anem!v El qui em traïx ja és ací.

Jesús és detingut

(Mc 14,43-50; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)

47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble.w 48 El qui el traïa els havia donat este senyal:

—És el qui jo besaré: deteniu-lo.

49 A l’instant es va acostar a Jesús i li digué:

—Salve, rabí!x

I el besà.y

50 Jesús li digué:

—Company, estigues pel que has de fer.z

Llavors es llançaren sobre Jesús i el detingueren. 51 Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembainà i, d’un colp, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.

52 Jesús li diu:

—Torna l’espasa a la baina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran.a 53 ¿Et penses que no puc demanar ajuda a mon Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels.b 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que siga així?c

55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:

—Heu eixit a agafar-me amb espases i garrots, com si fóra un bandoler.d Cada dia estava assentat al temple ensenyante i no em vau detindre. 56 Però tot això ha passat perquè es complira el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes.f

Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.g

Jesús davant del Sanedrí

(Mc 14,53-65; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)

57 Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot,h on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assentà amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.

59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, 60 però no en van trobar cap, encara que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dosi 61 que van declarar:

—Eixe va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”j

62 Llavors el gran sacerdot es posà en peu i va dir a Jesús:

—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que eixos et fan?

63 Però Jesús callava.k El gran sacerdot li digué:

—Et conjure pel Déu viu que ens digues si tu eres el Messies, el Fill de Déu.l

64 Jesús li respon:

—Tu ho has dit. Vos ho assegure: des d’ara veureu el Fill de l’home assentat a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel.m

65 Aleshores el gran sacerdot s’esgarrà els vestitsn exclamant:

—Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66 Què vos en sembla?o

Ells respongueren:

—Mereix pena de mort!p

67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li punyades. Altres li pegaven bufetadesq 68 dient:

—Fes de profeta, Messies! Dis-nos qui t’ha pegat!

Negacions de Pere

(Mc 14,66-72; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)

69 Mentrestant, Pere s’estava assentat fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:

—Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.

70 Pere ho negà davant de tots:

—No sé de què parles.

71 Quan Pere eixia cap al portal, el va veure una altra criadar i digué als qui eren allí:

—Eixe anava amb Jesús, el Natzarè.s

72 Pere ho tornà a negar jurant:

—No conec eixe home.

73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:

—És veritat que tu també eres d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles.t

74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:

—Jo no conec eixe home!u

A l’instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no cante el gall, m’hauràs negat tres vegades.»v

I quan que va ser fora, va plorar amargament.

Mateu
<
26
>

d^ En el relat de la passió, l’Evangeli segons Mateu seguix de prop l’Evangeli segons Marc.

e26,1 7,28 nota p.

f26,2 Per al poble d’Israel, la * Pasqua era la festa central de l’any, el moment en què celebraven que havien sigut alliberats de l’esclavitud d’Egipte gràcies a la intervenció prodigiosa de Déu. Vegeu Ex 12,1-27. Pel que fa a la data (d’ací a dos dies) —si seguim la cronologia dels evangelis sinòptics— la Pasqua tingué lloc aquell any en divendres i, per tant, sembla que ací es parla del dimecres.

g26,2 20,17-19+. Jesús posa en relació la festa de Pasqua i la seua mort. En això són unànimes els evangelis sinòptics (Mc 14,1; Lc 22,1-2) i l’Evangeli segons Joan (Jn 19,36). D’altra banda, este anunci, situat a l’inici del relat de la passió, indica que Jesús accepta de manera lliure i conscient el designi de Déu (vegeu Jn 13,1).

h26,3 Josep, anomenat Caifàs, gendre d’Annàs (Lc 3,2; Jn 18,13), va ocupar el càrrec de *gran sacerdot entre els anys 18 i 36 dC. Els * grans sacerdots i els notables del poble eren, amb els mestres de la Llei, els grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p).

i26,4 12,14+. Vegeu també Jn 11,47-53.

j26,5 21,46+.

k26,5 Vegeu també Lc 7,36-50; Jn 12,1-8.

l26,6 21,17 nota n.

m26,6 Es referix segurament a una persona que havia patit la malaltia de la *lepra i n’havia sigut curada, però que conservava este sobrenom. L’escena de la unció de Jesús sembla situar-se en dimecres (vegeu v. 2 nota f). També s’hi situen els vv. 14-16.

n26,7 Lit.: Mentres estava ajagut. Vegeu v. 20; Jn 13,12 nota u.

o26,11 Dt 15,11.

p26,12 Jn 19,40. La dona d’este relat pren la iniciativa d’ungir Jesús i anunciar així la seua mort i la seua resurrecció (Jn 12,7). Vegeu Vocabulari: unció.

q26,15 Segons la Llei, trenta monedes de plata eren el preu d’un esclau (Ex 21,32). Vegeu Za 11,12.

r26,16 Vegeu també 21,1-6 (= Mc 11,1-4 = Lc 19,28-32).

s26,17 És dijous. La festa dels * Àzims, o dels pans sense rent, començava el dia de *Pasqua i durava set dies (vegeu Ex 12,15-20). Ací, però, el primer dia dels Àzims és el 14 del mes de nissan, el dia anterior a la Pasqua, quan es netejava la casa del pa vell i es preparava el pa nou, sense rent. Vegeu Mc 14,12 nota i.

t26,18 Lit.: el temps oportú, és a dir, el moment en què s’havia de realitzar el designi de Déu (vegeu v. 45+). Vegeu Mc 14,15 nota l.

u26,20 Vegeu v. 17 nota s. El sopar es menjava després de la posta de sol, és a dir, quan ja havia començat el dia de Pasqua, el 15 del mes de nissan; aquell any, segons la datació dels evangelis sinòptics, la Pasqua queia en divendres.

v26,20 Lit.: es va estendre. Vegeu Jn 13,12 nota u.

w26,23 Sl 41,10. Tots sucaven en un mateix plat situat al mig dels comensals. Es tracta, doncs, de remarcar que la traïció anirà a càrrec d’un dels companys més íntims de Jesús.

x26,24 No es referix a cap text de l’Escriptura en concret. Ara bé, l’al·lusió a l’Escriptura indica que ara es complirà el designi de Déu (vegeu vv. 18.31.45.54.56).

y26,25 10,4+.

z26,25 El títol de rabí (lit.: senyor meu) era equivalent a «mestre» (vegeu Jn 1,38), i es donava als *mestres de la Llei i a altres persones amb un cert prestigi social. En els evangelis apareix unes quantes vegades, sovint referit a Jesús: vegeu v. 49; 23,7; Mc 9,5; 11,21; 14,45.

a26,27 La paraula grega traduïda per acció de gràcies és la mateixa que ha donat nom a l’eucaristia.

b26,28 L’*aliança del Sinaí entre Déu i el poble havia sigut segellada amb la sang de les *víctimes oferides en sacrifici (Ex 24,4-8; vegeu també Za 9,11); ara, la sang del mateix Jesús segellarà la nova aliança de Déu amb la humanitat.

c26,28 20,28 nota p.

d26,28 La mort de Jesús és el mitjà pel qual Déu atorga a la humanitat sencera el perdó de tots els pecats. Vegeu Is 53,12.

e26,29 És la taula del banquet celestial (vegeu Mc 14,25 nota t), que el Pare té preparat (25,34). Vegeu Mt 8,11 (= Lc 13,29).

f26,30 Al final del sopar pasqual es cantaven els salms 115-118.

g26,31 Lit.: tots vosaltres sereu escandalitzats en mi. La mort de Jesús serà la pedra d’entropés dels deixebles (v. 56).

h26,31 Za 13,7. Vegeu també v. 56 (= Mc 14,50).

i26,32 28,7.10.16. Vegeu també Mc 14,28 nota w.

j26,33 Lit.: Ni que tots siguen escandalitzats en tu. Vegeu v. 31.

k26,34 Vegeu v. 75 (= Mc 14,72 = Lc 22,61).

l26,36 Este nom significa ‘trull, molí d’oli’. Vegeu Vocabulari: Getsemaní.

m26,37 Són els mateixos deixebles que havien sigut testimonis de la transfiguració de Jesús (17,1). Vegeu Mc 5,37 nota w.

n26,38 Sl 42,6.

o26,39 20,22 nota m.

p26,39 Vv. 38-39: v. 42; Jn 12,27.

q26,40 Tres vegades Jesús prega (vv. 39.42.44) i tres vegades els deixebles dormen (vv. 40.43.45). Vegeu Mc 14,37 nota e.

r26,41 6,13 (= Lc 11,4). Vegeu també Lc 22,40-46.

s26,41 El ser humà és esperit que busca fer el bé, però és alhora carn sotmesa al mal i al pecat.

t26,42 6,10. Vegeu també Jn 18,11.

u26,45 Vegeu v. 18; Jn 2,4 nota t.

v26,46 Jn 14,31.

w26,47 12,14+.

x26,49 Vegeu v. 25 nota z.

y26,49 2Sa 20,9-10. És un gest de salutació i de respecte.

z26,50 Al llarg de tot el relat, Jesús manifesta el seu coneixement del que ha de passar i quasi es pot dir que és ell qui va dirigint els esdeveniments (vegeu vv. 1-2).

a26,52 Gn 9,5-6.

b26,53 Es tracta d’un gran exèrcit: una legió romana estava formada per 5.000 o 6.000 hòmens. Vegeu 13,41; 16,27.

c26,54 1,22+. Fins i tot en estos moments dramàtics, Jesús continua sent el mestre que instruïx els seus *deixebles. El compliment de l’*Escriptura és subratllat especialment en este capítol (vegeu vv. 24.31.56). Vegeu també vv. 18.45.

d26,55 Mc 15,7; Jn 18,40.

e26,55 21,23; Jn 18,20.

f26,56 Les profecies assenyalen quin és el designi de Déu.

g26,56 Vegeu v. 31 (= Mc 14,27).

h26,57 Vegeu v. 3 nota h.

i26,60 Tota acusació necessitava dos testimonis per a ser vàlida segons la Llei (Nm 35,30; Dt 17,6; 19,15). Vegeu Mt 18,16.

j26,61 27,40; Jn 2,19-22; Ac 6,14. El *santuari era l’edificació més sagrada del *temple de Jerusalem. Dins d’ell hi havia el lloc sant i el lloc santíssim. De fet, no hi ha cap text en els evangelis que puga justificar esta acusació, a pesar del que es diu en Mt 12,6.

k26,63 Com el servent del Senyor del llibre d’Isaïes (53,7), Jesús no respon a les falses acusacions que es fan contra ell. Vegeu també Mt 12,18-21, que és citació d’Is 42,1-4.

l26,63 Sobre el Messies, vegeu 1,1 nota a; 9,27+; 11,3 nota o; 21,9 nota e. Sobre el Fill de Déu, vegeu 2,15 nota h.

m26,64 Sl 110,1; Dn 7,13; Mt 23,39; 24,30 (= Mc 13,26 = Lc 21,27). La pregunta del gran sacerdot reprèn els temes de la confessió de Pere (16,16). Sobre el Fill de l’home, vegeu 8,20 nota l.

n26,65 Esgarrar-se els vestits era un signe de dolor i de tristesa. Els jutges havien de realitzar este gest ritual quan es demostrava que algú havia dit una *blasfèmia i havia profanat, per tant, el nom de Déu. Vegeu 2Re 18,35.37; 19,1.

o26,66 El *gran sacerdot entén que Jesús, amb la seua resposta, s’ha fet igual a Déu, i per això l’acusa de blasfem (9,3 nota d).

p26,66 Lv 24,16; Nm 15,30. De fet, Jesús ha respost de manera ambigua (v. 64). Vegeu, en canvi, Mc 14,62.

q26,67 Is 50,5-6.

r26,71 Pere es distancia del grup i es refugia a l’ampli portal que dóna al carrer. Allí hi ha la criada, probablement la portera (vegeu Mc 14,68-69; Jn 18,16-17).

s26,71 2,23 nota s.

t26,73 Pere parla amb l’accent propi de l’arameu que es parlava a Galilea, i això el delata.

u26,74 Hi ha una intensificació progressiva en les tres negacions de Pere (vegeu vv. 70.72.74).

v26,75 Vegeu v. 34 (= Mc 14,30 = Lc 22,34 = Jn 13,38).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?