d^ En el relat de la passió, l’Evangeli segons Mateu seguix de prop l’Evangeli segons Marc.
e26,1 7,28 nota p.
f26,2 Per al poble d’Israel, la * Pasqua era la festa central de l’any, el moment en què celebraven que havien sigut alliberats de l’esclavitud d’Egipte gràcies a la intervenció prodigiosa de Déu. Vegeu Ex 12,1-27. Pel que fa a la data (d’ací a dos dies) —si seguim la cronologia dels evangelis sinòptics— la Pasqua tingué lloc aquell any en divendres i, per tant, sembla que ací es parla del dimecres.
g26,2 20,17-19+. Jesús posa en relació la festa de Pasqua i la seua mort. En això són unànimes els evangelis sinòptics (Mc 14,1; Lc 22,1-2) i l’Evangeli segons Joan (Jn 19,36). D’altra banda, este anunci, situat a l’inici del relat de la passió, indica que Jesús accepta de manera lliure i conscient el designi de Déu (vegeu Jn 13,1).
h26,3 Josep, anomenat Caifàs, gendre d’Annàs (Lc 3,2; Jn 18,13), va ocupar el càrrec de *gran sacerdot entre els anys 18 i 36 dC. Els * grans sacerdots i els notables del poble eren, amb els mestres de la Llei, els grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p).
i26,4 12,14+. Vegeu també Jn 11,47-53.
j26,5 21,46+.
k26,5 Vegeu també Lc 7,36-50; Jn 12,1-8.
l26,6 21,17 nota n.
m26,6 Es referix segurament a una persona que havia patit la malaltia de la *lepra i n’havia sigut curada, però que conservava este sobrenom. L’escena de la unció de Jesús sembla situar-se en dimecres (vegeu v. 2 nota f). També s’hi situen els vv. 14-16.
n26,7 Lit.: Mentres estava ajagut. Vegeu v. 20; Jn 13,12 nota u.
o26,11 Dt 15,11.
p26,12 Jn 19,40. La dona d’este relat pren la iniciativa d’ungir Jesús i anunciar així la seua mort i la seua resurrecció (Jn 12,7). Vegeu Vocabulari: unció.
q26,15 Segons la Llei, trenta monedes de plata eren el preu d’un esclau (Ex 21,32). Vegeu Za 11,12.
r26,16 Vegeu també 21,1-6 (= Mc 11,1-4 = Lc 19,28-32).
s26,17 És dijous. La festa dels * Àzims, o dels pans sense rent, començava el dia de *Pasqua i durava set dies (vegeu Ex 12,15-20). Ací, però, el primer dia dels Àzims és el 14 del mes de nissan, el dia anterior a la Pasqua, quan es netejava la casa del pa vell i es preparava el pa nou, sense rent. Vegeu Mc 14,12 nota i.
t26,18 Lit.: el temps oportú, és a dir, el moment en què s’havia de realitzar el designi de Déu (vegeu v. 45+). Vegeu Mc 14,15 nota l.
u26,20 Vegeu v. 17 nota s. El sopar es menjava després de la posta de sol, és a dir, quan ja havia començat el dia de Pasqua, el 15 del mes de nissan; aquell any, segons la datació dels evangelis sinòptics, la Pasqua queia en divendres.
v26,20 Lit.: es va estendre. Vegeu Jn 13,12 nota u.
w26,23 Sl 41,10. Tots sucaven en un mateix plat situat al mig dels comensals. Es tracta, doncs, de remarcar que la traïció anirà a càrrec d’un dels companys més íntims de Jesús.
x26,24 No es referix a cap text de l’Escriptura en concret. Ara bé, l’al·lusió a l’Escriptura indica que ara es complirà el designi de Déu (vegeu vv. 18.31.45.54.56).
y26,25 10,4+.
z26,25 El títol de rabí (lit.: senyor meu) era equivalent a «mestre» (vegeu Jn 1,38), i es donava als *mestres de la Llei i a altres persones amb un cert prestigi social. En els evangelis apareix unes quantes vegades, sovint referit a Jesús: vegeu v. 49; 23,7; Mc 9,5; 11,21; 14,45.
a26,27 La paraula grega traduïda per acció de gràcies és la mateixa que ha donat nom a l’eucaristia.
b26,28 L’*aliança del Sinaí entre Déu i el poble havia sigut segellada amb la sang de les *víctimes oferides en sacrifici (Ex 24,4-8; vegeu també Za 9,11); ara, la sang del mateix Jesús segellarà la nova aliança de Déu amb la humanitat.
c26,28 20,28 nota p.
d26,28 La mort de Jesús és el mitjà pel qual Déu atorga a la humanitat sencera el perdó de tots els pecats. Vegeu Is 53,12.
e26,29 És la taula del banquet celestial (vegeu Mc 14,25 nota t), que el Pare té preparat (25,34). Vegeu Mt 8,11 (= Lc 13,29).
f26,30 Al final del sopar pasqual es cantaven els salms 115-118.
g26,31 Lit.: tots vosaltres sereu escandalitzats en mi. La mort de Jesús serà la pedra d’entropés dels deixebles (v. 56).
h26,31 Za 13,7. Vegeu també v. 56 (= Mc 14,50).
i26,32 28,7.10.16. Vegeu també Mc 14,28 nota w.
j26,33 Lit.: Ni que tots siguen escandalitzats en tu. Vegeu v. 31.
k26,34 Vegeu v. 75 (= Mc 14,72 = Lc 22,61).
l26,36 Este nom significa ‘trull, molí d’oli’. Vegeu Vocabulari: Getsemaní.
m26,37 Són els mateixos deixebles que havien sigut testimonis de la transfiguració de Jesús (17,1). Vegeu Mc 5,37 nota w.
o26,39 20,22 nota m.
p26,39 Vv. 38-39: v. 42; Jn 12,27.
q26,40 Tres vegades Jesús prega (vv. 39.42.44) i tres vegades els deixebles dormen (vv. 40.43.45). Vegeu Mc 14,37 nota e.
r26,41 6,13 (= Lc 11,4). Vegeu també Lc 22,40-46.
s26,41 El ser humà és esperit que busca fer el bé, però és alhora carn sotmesa al mal i al pecat.
t26,42 6,10. Vegeu també Jn 18,11.
u26,45 Vegeu v. 18; Jn 2,4 nota t.
w26,47 12,14+.
x26,49 Vegeu v. 25 nota z.
y26,49 2Sa 20,9-10. És un gest de salutació i de respecte.
z26,50 Al llarg de tot el relat, Jesús manifesta el seu coneixement del que ha de passar i quasi es pot dir que és ell qui va dirigint els esdeveniments (vegeu vv. 1-2).
a26,52 Gn 9,5-6.
b26,53 Es tracta d’un gran exèrcit: una legió romana estava formada per 5.000 o 6.000 hòmens. Vegeu 13,41; 16,27.
c26,54 1,22+. Fins i tot en estos moments dramàtics, Jesús continua sent el mestre que instruïx els seus *deixebles. El compliment de l’*Escriptura és subratllat especialment en este capítol (vegeu vv. 24.31.56). Vegeu també vv. 18.45.
f26,56 Les profecies assenyalen quin és el designi de Déu.
g26,56 Vegeu v. 31 (= Mc 14,27).
h26,57 Vegeu v. 3 nota h.
i26,60 Tota acusació necessitava dos testimonis per a ser vàlida segons la Llei (Nm 35,30; Dt 17,6; 19,15). Vegeu Mt 18,16.
j26,61 27,40; Jn 2,19-22; Ac 6,14. El *santuari era l’edificació més sagrada del *temple de Jerusalem. Dins d’ell hi havia el lloc sant i el lloc santíssim. De fet, no hi ha cap text en els evangelis que puga justificar esta acusació, a pesar del que es diu en Mt 12,6.
k26,63 Com el servent del Senyor del llibre d’Isaïes (53,7), Jesús no respon a les falses acusacions que es fan contra ell. Vegeu també Mt 12,18-21, que és citació d’Is 42,1-4.
l26,63 Sobre el Messies, vegeu 1,1 nota a; 9,27+; 11,3 nota o; 21,9 nota e. Sobre el Fill de Déu, vegeu 2,15 nota h.
m26,64 Sl 110,1; Dn 7,13; Mt 23,39; 24,30 (= Mc 13,26 = Lc 21,27). La pregunta del gran sacerdot reprèn els temes de la confessió de Pere (16,16). Sobre el Fill de l’home, vegeu 8,20 nota l.
n26,65 Esgarrar-se els vestits era un signe de dolor i de tristesa. Els jutges havien de realitzar este gest ritual quan es demostrava que algú havia dit una *blasfèmia i havia profanat, per tant, el nom de Déu. Vegeu 2Re 18,35.37; 19,1.
o26,66 El *gran sacerdot entén que Jesús, amb la seua resposta, s’ha fet igual a Déu, i per això l’acusa de blasfem (9,3 nota d).
p26,66 Lv 24,16; Nm 15,30. De fet, Jesús ha respost de manera ambigua (v. 64). Vegeu, en canvi, Mc 14,62.
q26,67 Is 50,5-6.
r26,71 Pere es distancia del grup i es refugia a l’ampli portal que dóna al carrer. Allí hi ha la criada, probablement la portera (vegeu Mc 14,68-69; Jn 18,16-17).
s26,71 2,23 nota s.
t26,73 Pere parla amb l’accent propi de l’arameu que es parlava a Galilea, i això el delata.
u26,74 Hi ha una intensificació progressiva en les tres negacions de Pere (vegeu vv. 70.72.74).
v26,75 Vegeu v. 34 (= Mc 14,30 = Lc 22,34 = Jn 13,38).
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?