o10,1 Molts manuscrits diuen setanta. Igualment passa en el v. 17.
q10,1 El nombre de setanta-dos deixebles correspon al de pobles del món que hi ha, segons l’antiga versió grega, en la llista de Gn 10. La missió dels setanta-dos prefigura el futur anunci de l’*evangeli als *pagans, que tindrà lloc després de la mort i resurrecció de Jesús (24,47; Ac 1,8).
v10,4 Lit.: no saludeu ningú pel camí. L’anunci del Regne és una missió urgent; els qui han rebut esta missió no s’han d’entretindre amb cap altra cosa. Vegeu 9,3; 2Re 4,29.
w10,5 Mt 10,13 nota d; Ac 10,36.
x10,6 Vv. 5-6: Mt 10,12-13.
a10,9 9,2; Mt 10,7-8.
b10,11 9,5; Mt 10,14 nota f.
d10,13 L’expressió és una exclamació pròxima al plany (vegeu 6,24 nota d).
e10,13 Mt 11,21 notes g-i.
f10,15 Is 14,13-15. Sobre Cafarnaüm, vegeu 4,31 nota h.
i10,17 Vegeu v. 1 nota o.
j10,17 9,1.42; Ac 19,13.
k10,18 4,13 nota s. El poder que els deixebles enviats per Jesús tenen sobre els dimonis és un signe de la victòria de Jesús sobre Satanàs i demostra la fi del domini de les forces del mal sobre el món. Per això Jesús «veu» la caiguda de Satanàs, és a dir, la seua expulsió fulminant (Ap 20,1-3): el Regne de Déu és ací!
l10,19 Sl 91,13; Mc 16,18; Ac 28,3-6. L’enemic és Satanàs (vegeu Mt 13,39). Les serps i alacrans representen els *esperits malignes o dimonis. Els deixebles, a imitació de Jesús, tenen poder sobre ells (vegeu Lc 4,35).
m10,20 He 12,23. El llibre del cel, o bé el llibre de la vida, en el qual hi ha inscrits els noms dels qui Déu salva, és una imatge típica de la literatura apocalíptica (vegeu Dn 12,1; Ap 3,5+).
n10,21 L’Evangeli segons Lluc ha parlat ja en altres moments de l’acció de l’Esperit en relació a Jesús (1,35; 4,1.14.18). Ací l’*Esperit inspira el goig i la pregària de Jesús.
o10,21 Mt 11,25 nota n.
p10,21 1Co 1,26-29. Vegeu també Sir 3,19.
q10,21 Mt 11,26 nota p. El Pare revela el seu Regne a aquells de qui ningú no esperaria que ho fera.
r10,22 Este tot ha de ser referit al tot això del v. 21.
s10,22 Mt 11,27 nota s. El Fill revela qui és el Pare.
t10,24 Vv. 23-24: Mt 13,16-17.
u10,25 18,18 (= Mt 19,16 = Mc 10,17).
v10,27 Dt 6,5; Js 22,5, citat segons l’antiga versió grega; Mt 22,37 (= Mc 12,30).
w10,27 Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 19,19; 22,39 (= Mc 12,31); Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8. Tant en este verset com en el v. 29, els termes grecs traduïts per els altres es poden traduir també per el proïsme (v. 36).
x10,28 Vv. 25-28: Mt 22,34-40 (= Mc 12,28-34).
y10,29 És a dir, de mostrar que era just (18,9), o bé de justificar la pregunta que havia fet abans.
z10,29 Vegeu v. 27 nota w. La pregunta del mestre de la Llei implica, d’entrada, una resposta restrictiva (no tots han de ser estimats!).
a10,30 El camí de * Jerusalem a * Jericó recorre més de 25 km pel mig del desert de *Judea i en aquell temps era un lloc ideal per als bandolers.
b10,32 Alguns opinen que el sacerdot i el levita prenen l’home per mort i eviten contraure *impuresa ritual tocant un cadàver; per això se n’aparten (vegeu Lv 22,4). Altres pensen que Jesús denuncia la falta d’amor i compassió en dos hòmens pertanyents als estaments més representatius d’Israel.
c10,33 *Samaria era una regió situada al nord de *Judea. Els samaritans i els jueus mantenien una forta enemistat entre ells (vegeu 9,53 nota i).
d10,35 Sobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y.
e10,37 Jesús no es preocupa de la qüestió teòrica (v. 29). Amb la paràbola del bon samarità proposa un model a imitar, i fa veure al *mestre de la Llei que els altres no són únicament els membres del propi poble sinó qualsevol persona, ja que el tracte misericordiós no coneix fronteres.
f10,37 Vegeu Jn 11,1-44; 12,1-8.
g10,38 9,51+.
h10,39 És la postura que indica l’actitud del deixeble davant del seu mestre: Ac 22,3; vegeu també Lc 8,35.
i10,42 El sentit d’este breu relat és mostrar la importància de saber escoltar la paraula del Senyor (v. 39). Jesús, però, no posa en un segon lloc el servici diligent i generós, sinó que mostra com el desfici i l’afany podrien fer malbé este mateix servici, allunyant-lo de l’única cosa necessària.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?