10
Missió dels setanta-dos deixebles
Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dosoMolts manuscrits diuen setanta. Igualment passa en el v. 17. i els va enviar de dos en dospMc 6,7. perquè anaren davant d’ell a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.qEl nombre de setanta-dos deixebles correspon al de pobles del món que hi ha, segons l’antiga versió grega, en la llista de Gn 10. La missió dels setanta-dos prefigura el futur anunci de l’*evangeli als *pagans, que tindrà lloc després de la mort i resurrecció de Jesús (24,47; Ac 1,8). Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats.rMt 9,37-38. Aneu: jo vos envie com corders enmig de llops.sMt 10,16. No porteu bossa,t9,3; Mt 10,9. ni alforja, ni sandàlies,uMt 10,10 (= Mc 6,8-9). i no vos pareu a saludar ningú pel camí.vLit.: no saludeu ningú pel camí. L’anunci del Regne és una missió urgent; els qui han rebut esta missió no s’han d’entretindre amb cap altra cosa. Vegeu 9,3; 2Re 4,29. Quan entreu a una casa, digueu primer: “Pau en esta casa.”wMt 10,13 nota d; Ac 10,36. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres.xVv. 5-6: Mt 10,12-13. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguen: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal.y9,4; Mt 10,10+. No aneu de casa en casa.zMc 6,10.
»Si entreu a una població i vos acullen, mengeu el que vos oferisquen, cureu els malalts que hi haja i digueu a la gent: “El Regne de Déu és prop de vosaltres.”a9,2; Mt 10,7-8. 10 Però si entreu a una població i no vos acullen, eixiu a les places i digueu: 11 “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha apegat als peus, ens l’espolsem i vos la deixem.b9,5; Mt 10,14 nota f. Però sapieu açò: el Regne de Déu és prop.” 12 Vos assegure que el dia del juí serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.cMt 10,15; 11,24.
Les poblacions galilees que no s’han convertit
(Mt 11,20-24)
13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida!dL’expressió és una exclamació pròxima al plany (vegeu 6,24 nota d). Si a Tir i a Sidó s’hagueren fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit.eMt 11,21 notes g-i. 14 Per això el juí serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!fIs 14,13-15. Sobre Cafarnaüm, vegeu 4,31 nota h.
16 »Qui vos escolta a vosaltres, m’escolta a mi.gMt 10,40+. Qui vos rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.h9,48; Jn 5,23+.
Retorn dels setanta-dos de la missió
17 Els setanta-dosiVegeu v. 1 nota o. van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins i tot els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.j9,1.42; Ac 19,13.
18 Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.k4,13 nota s. El poder que els deixebles enviats per Jesús tenen sobre els dimonis és un signe de la victòria de Jesús sobre Satanàs i demostra la fi del domini de les forces del mal sobre el món. Per això Jesús «veu» la caiguda de Satanàs, és a dir, la seua expulsió fulminant (Ap 20,1-3): el Regne de Déu és ací! 19 Vos he donat poder de xafar serps i alacrans i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no vos farà mal.lSl 91,13; Mc 16,18; Ac 28,3-6. L’enemic és Satanàs (vegeu Mt 13,39). Les serps i alacrans representen els *esperits malignes o dimonis. Els deixebles, a imitació de Jesús, tenen poder sobre ells (vegeu Lc 4,35). 20 Però no vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.mHe 12,23. El llibre del cel, o bé el llibre de la vida, en el qual hi ha inscrits els noms dels qui Déu salva, és una imatge típica de la literatura apocalíptica (vegeu Dn 12,1; Ap 3,5+).
Pregària de Jesús
(Mt 11,25-27)
21 En aquell mateix moment, Jesús, ple del goig de l’Esperit Sant,nL’Evangeli segons Lluc ha parlat ja en altres moments de l’acció de l’Esperit en relació a Jesús (1,35; 4,1.14.18). Ací l’*Esperit inspira el goig i la pregària de Jesús. digué:
—T’enaltisc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot aixòoMt 11,25 nota n. que has amagat als savis i entesos.p1Co 1,26-29. Vegeu també Sir 3,19. Sí, Pare, així t’ha plagut fer-ho.qMt 11,26 nota p. El Pare revela el seu Regne a aquells de qui ningú no esperaria que ho fera.
22 »Mon pare ho ha posat tot a les meues mans.rEste tot ha de ser referit al tot això del v. 21. Ningú no coneix qui és el Fill, llevat del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, llevat del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.sMt 11,27 nota s. El Fill revela qui és el Pare.
23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! 24 Vos assegure que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.tVv. 23-24: Mt 13,16-17.
Paràbola del bon samarità
25 Llavors, un mestre de la Llei es va alçar i, per posar a prova Jesús, li va fer esta pregunta:
—Mestre, què he de fer per a posseir la vida eterna?u18,18 (= Mt 19,16 = Mc 10,17).
26 Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Com ho interpretes?
27 Ell va respondre:
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament,v Dt 6,5; Js 22,5, citat segons l’antiga versió grega; Mt 22,37 (= Mc 12,30). i estima els altres com a tu mateix.w Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 19,19; 22,39 (= Mc 12,31); Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8. Tant en este verset com en el v. 29, els termes grecs traduïts per els altres es poden traduir també per el proïsme (v. 36).
28 Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.xVv. 25-28: Mt 22,34-40 (= Mc 12,28-34).
29 Però ell, amb ganes de justificar-se,yÉs a dir, de mostrar que era just (18,9), o bé de justificar la pregunta que havia fet abans. preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que he d’estimar?zVegeu v. 27 nota w. La pregunta del mestre de la Llei implica, d’entrada, una resposta restrictiva (no tots han de ser estimats!).
30 Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apalissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.aEl camí de * Jerusalem a * Jericó recorre més de 25 km pel mig del desert de *Judea i en aquell temps era un lloc ideal per als bandolers. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà a aquell lloc; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.bAlguns opinen que el sacerdot i el levita prenen l’home per mort i eviten contraure *impuresa ritual tocant un cadàver; per això se n’aparten (vegeu Lv 22,4). Altres pensen que Jesús denuncia la falta d’amor i compassió en dos hòmens pertanyents als estaments més representatius d’Israel.
33 »Però un samaritàc*Samaria era una regió situada al nord de *Judea. Els samaritans i els jueus mantenien una forta enemistat entre ells (vegeu 9,53 nota i). que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n va compadir. 34 S’hi acostà, li va embenar les ferides i li va abocar oli i vi; després el va pujar a la seua pròpia cavalcadura, el va dur a l’hostal i se’n va ocupar. 35 L’endemà va traure dos denarisdSobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y. i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torne a passar, et pagaré les despeses que faces de més.
36 »Quin d’estos tres et pareix que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
—Vés, i tu fes igual.eJesús no es preocupa de la qüestió teòrica (v. 29). Amb la paràbola del bon samarità proposa un model a imitar, i fa veure al *mestre de la Llei que els altres no són únicament els membres del propi poble sinó qualsevol persona, ja que el tracte misericordiós no coneix fronteres.
Marta i MariafVegeu Jn 11,1-44; 12,1-8.
38 Mentre feien camí,g9,51+. Jesús va entrar a un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del SenyorhÉs la postura que indica l’actitud del deixeble davant del seu mestre: Ac 22,3; vegeu també Lc 8,35. i escoltava la seua paraula. 40 Marta, en canvi, estava molt afaenada per poder-lo servir. Es va presentar davant de Jesús i va dir:
—Senyor, ¿no t’importa que la meua germana m’haja deixat a soles a fer la faena? Dis-li que em vinga a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i ansiosa per moltes coses, 42 quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà presa.iEl sentit d’este breu relat és mostrar la importància de saber escoltar la paraula del Senyor (v. 39). Jesús, però, no posa en un segon lloc el servici diligent i generós, sinó que mostra com el desfici i l’afany podrien fer malbé este mateix servici, allunyant-lo de l’única cosa necessària.

o10,1 Molts manuscrits diuen setanta. Igualment passa en el v. 17.

p10,1 Mc 6,7.

q10,1 El nombre de setanta-dos deixebles correspon al de pobles del món que hi ha, segons l’antiga versió grega, en la llista de Gn 10. La missió dels setanta-dos prefigura el futur anunci de l’*evangeli als *pagans, que tindrà lloc després de la mort i resurrecció de Jesús (24,47; Ac 1,8).

r10,2 Mt 9,37-38.

s10,3 Mt 10,16.

t10,4 9,3; Mt 10,9.

u10,4 Mt 10,10 (= Mc 6,8-9).

v10,4 Lit.: no saludeu ningú pel camí. L’anunci del Regne és una missió urgent; els qui han rebut esta missió no s’han d’entretindre amb cap altra cosa. Vegeu 9,3; 2Re 4,29.

w10,5 Mt 10,13 nota d; Ac 10,36.

x10,6 Vv. 5-6: Mt 10,12-13.

y10,7 9,4; Mt 10,10+.

z10,7 Mc 6,10.

a10,9 9,2; Mt 10,7-8.

b10,11 9,5; Mt 10,14 nota f.

c10,12 Mt 10,15; 11,24.

d10,13 L’expressió és una exclamació pròxima al plany (vegeu 6,24 nota d).

e10,13 Mt 11,21 notes g-i.

f10,15 Is 14,13-15. Sobre Cafarnaüm, vegeu 4,31 nota h.

g10,16 Mt 10,40+.

h10,16 9,48; Jn 5,23+.

i10,17 Vegeu v. 1 nota o.

j10,17 9,1.42; Ac 19,13.

k10,18 4,13 nota s. El poder que els deixebles enviats per Jesús tenen sobre els dimonis és un signe de la victòria de Jesús sobre Satanàs i demostra la fi del domini de les forces del mal sobre el món. Per això Jesús «veu» la caiguda de Satanàs, és a dir, la seua expulsió fulminant (Ap 20,1-3): el Regne de Déu és ací!

l10,19 Sl 91,13; Mc 16,18; Ac 28,3-6. L’enemic és Satanàs (vegeu Mt 13,39). Les serps i alacrans representen els *esperits malignes o dimonis. Els deixebles, a imitació de Jesús, tenen poder sobre ells (vegeu Lc 4,35).

m10,20 He 12,23. El llibre del cel, o bé el llibre de la vida, en el qual hi ha inscrits els noms dels qui Déu salva, és una imatge típica de la literatura apocalíptica (vegeu Dn 12,1; Ap 3,5+).

n10,21 L’Evangeli segons Lluc ha parlat ja en altres moments de l’acció de l’Esperit en relació a Jesús (1,35; 4,1.14.18). Ací l’*Esperit inspira el goig i la pregària de Jesús.

o10,21 Mt 11,25 nota n.

p10,21 1Co 1,26-29. Vegeu també Sir 3,19.

q10,21 Mt 11,26 nota p. El Pare revela el seu Regne a aquells de qui ningú no esperaria que ho fera.

r10,22 Este tot ha de ser referit al tot això del v. 21.

s10,22 Mt 11,27 nota s. El Fill revela qui és el Pare.

t10,24 Vv. 23-24: Mt 13,16-17.

u10,25 18,18 (= Mt 19,16 = Mc 10,17).

v10,27 Dt 6,5; Js 22,5, citat segons l’antiga versió grega; Mt 22,37 (= Mc 12,30).

w10,27 Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 19,19; 22,39 (= Mc 12,31); Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8. Tant en este verset com en el v. 29, els termes grecs traduïts per els altres es poden traduir també per el proïsme (v. 36).

x10,28 Vv. 25-28: Mt 22,34-40 (= Mc 12,28-34).

y10,29 És a dir, de mostrar que era just (18,9), o bé de justificar la pregunta que havia fet abans.

z10,29 Vegeu v. 27 nota w. La pregunta del mestre de la Llei implica, d’entrada, una resposta restrictiva (no tots han de ser estimats!).

a10,30 El camí de * Jerusalem a * Jericó recorre més de 25 km pel mig del desert de *Judea i en aquell temps era un lloc ideal per als bandolers.

b10,32 Alguns opinen que el sacerdot i el levita prenen l’home per mort i eviten contraure *impuresa ritual tocant un cadàver; per això se n’aparten (vegeu Lv 22,4). Altres pensen que Jesús denuncia la falta d’amor i compassió en dos hòmens pertanyents als estaments més representatius d’Israel.

c10,33 *Samaria era una regió situada al nord de *Judea. Els samaritans i els jueus mantenien una forta enemistat entre ells (vegeu 9,53 nota i).

d10,35 Sobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y.

e10,37 Jesús no es preocupa de la qüestió teòrica (v. 29). Amb la paràbola del bon samarità proposa un model a imitar, i fa veure al *mestre de la Llei que els altres no són únicament els membres del propi poble sinó qualsevol persona, ja que el tracte misericordiós no coneix fronteres.

f10,37 Vegeu Jn 11,1-44; 12,1-8.

g10,38 9,51+.

h10,39 És la postura que indica l’actitud del deixeble davant del seu mestre: Ac 22,3; vegeu també Lc 8,35.

i10,42 El sentit d’este breu relat és mostrar la importància de saber escoltar la paraula del Senyor (v. 39). Jesús, però, no posa en un segon lloc el servici diligent i generós, sinó que mostra com el desfici i l’afany podrien fer malbé este mateix servici, allunyant-lo de l’única cosa necessària.