2
Les bodes de Canà
1 El tercer dia es van celebrar unes bodes a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. 3 Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:
—No tenen vi.
4 Jesús li respon:
—Dona, i jo què hi tinc a veure?sO bé: i jo què tinc a veure amb això que dius? Lit.: què hi ha entre tu i jo? Vegeu Mt 8,29 nota w. Encara no ha arribat la meua hora.tLa resposta de Jesús és desconcertant i misteriosa. De fet, ell actua en tot moment com si ja haguera sigut glorificat, com si l’hora ja haguera arribat (vegeu 17,1). Per tant, tot l’evangeli es mou entre l’hora de Jesús que encara ha d’arribar (7,30; 8,20) i l’arribada d’esta hora (12,23; 13,1; 17,1). Però, en realitat, per al lector, l’hora ja és ací: 4,23; 5,25; 16,2.32.
5 Sa mare diu als servidors:
—Feu tot el que ell vos diga.uGn 41,55.
6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus.v3,25; Mc 7,3-4. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una.wLit.: de dos o tres mesures cada una. La «mesura» era una unitat de capacitat per a líquids equivalent a uns 40 l.
7 Els diu Jesús:
—Ompliu d’aigua estes piques.
Ells les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:
—Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servici.xÉs l’encarregat d’organitzar el convit de bodes i el responsable de la seua bona marxa. En el món romà, esta missió era duta a terme per un esclau que dirigia els servidors de la casa. És possible que el personatge en qüestió fóra un convidat escollit per a «presidir» el banquet (vegeu Sir 32,1).
Ells li’n portaren. 9 El cap de servici tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. Llavors el cap de servici crida el nuvi 10 i li diu:
—Tots servixen primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, servixen els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
11 Així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea.y4,54; 12,37; 20,30-31. Així manifestà la seua glòria, i els seus deixebles van creure en ell.z1,14; 11,40; 12,42; Lc 9,32. Jesús ve per manifestar la seua glòria, per revelar qui és Déu i qui és ell. Però la seua manifestació ha de ser acollida. El mot creure, que apareix quasi cent vegades en l’evangeli, té un sentit ben precís: acollir Jesús, la seua paraula, el seu estil de vida (1,12; 8,31-32.37; 10,10). Vegeu també v. 22 nota j.
12 Després d’això va baixar a CafarnaümaMt 4,13 nota w. amb sa mare, els seus germansbMt 12,46 nota m. En l’Evangeli segons Joan, els germans de Jesús tornen a aparéixer en 7,3.5.10. i els seus deixebles, però tan sols s’hi quedaren uns quants dies.
Purificació del temple
(Mt 21,12-17; Mc 11,15-19; Lc 19,45-48)
13 Era prop la Pasqua dels jueus,cL’evangeli parla de tres *Pasqües: esta primera (vegeu v. 23); la segona, vinculada amb la multiplicació dels pans (6,4), i la tercera, quan Jesús serà mort (11,55; 12,1; 13,1). i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms,dSón els animals destinats als *sacrificis. Els coloms eren l’ofrena dels pobres (vegeu Lv 5,7). i els canvistes asseguts als seus llocs.eMt 21,12 nota h. 15 Llavors es va fer un assot de cordes i els expulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. 16 I digué als venedors de coloms:
—Lleveu això d’ací! No convertiu en mercat la casa de mon Pare!fZa 14,21; Lc 2,49.
17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumix.g Sl 69,10.
18 Llavors els jueus el van interrogar:
—Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
19 Jesús els contestà:
—Destruïu este santuari, i en tres dies l’alçaré.hMt 26,61+. En grec, el terme traduït ací per «alçar» s’usa també per a parlar de «ressuscitar» (vegeu v. 22).
20 Els jueus replicaren:
—Este santuari ha sigut construït en quaranta-sis anys, i tu el vols alçar en tres dies?
21 Però ell es referia al santuari del seu cos.i1Co 6,19. Vegeu Vocabulari: temple. Notem que, en l’Evangeli segons Joan, el terme * cos només es torna a utilitzar a propòsit del cadàver de Jesús (19,31.38.40; 20,12). 22 Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en esta paraula de Jesús.jPareix clar que solament després de la glorificació de Jesús es pot parlar de creença. És un ensenyament compartit per tot el NT. L’Evangeli segons Joan ho remarca de diverses formes: 12,16; 13,7.19; 14,29; 20,9. Però, per damunt de tot, ho ensenya mitjançant la promesa de l’*Esperit (7,39; 14,16.26; 15,26-27; 16,7-15): tan sols després de la vinguda de l’Esperit serà possible creure en Jesús, perquè només aleshores es podrà conéixer el seu misteri. Creure i conéixer van units: 4,42; 6,69; 10,38; 16,30; 17,7-8.
Jesús i Nicodem
23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals que feia, van creure en el seu nom.k7,31; 8,30; 10,42; 11,45.47-48; 12,11.42. 24 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li explicara què són els hòmens: ell sabia ben bé què hi ha en el cor de cada u.

s2,4 O bé: i jo què tinc a veure amb això que dius? Lit.: què hi ha entre tu i jo? Vegeu Mt 8,29 nota w.

t2,4 La resposta de Jesús és desconcertant i misteriosa. De fet, ell actua en tot moment com si ja haguera sigut glorificat, com si l’hora ja haguera arribat (vegeu 17,1). Per tant, tot l’evangeli es mou entre l’hora de Jesús que encara ha d’arribar (7,30; 8,20) i l’arribada d’esta hora (12,23; 13,1; 17,1). Però, en realitat, per al lector, l’hora ja és ací: 4,23; 5,25; 16,2.32.

u2,5 Gn 41,55.

v2,6 3,25; Mc 7,3-4.

w2,6 Lit.: de dos o tres mesures cada una. La «mesura» era una unitat de capacitat per a líquids equivalent a uns 40 l.

x2,8 És l’encarregat d’organitzar el convit de bodes i el responsable de la seua bona marxa. En el món romà, esta missió era duta a terme per un esclau que dirigia els servidors de la casa. És possible que el personatge en qüestió fóra un convidat escollit per a «presidir» el banquet (vegeu Sir 32,1).

y2,11 4,54; 12,37; 20,30-31.

z2,11 1,14; 11,40; 12,42; Lc 9,32. Jesús ve per manifestar la seua glòria, per revelar qui és Déu i qui és ell. Però la seua manifestació ha de ser acollida. El mot creure, que apareix quasi cent vegades en l’evangeli, té un sentit ben precís: acollir Jesús, la seua paraula, el seu estil de vida (1,12; 8,31-32.37; 10,10). Vegeu també v. 22 nota j.

a2,12 Mt 4,13 nota w.

b2,12 Mt 12,46 nota m. En l’Evangeli segons Joan, els germans de Jesús tornen a aparéixer en 7,3.5.10.

c2,13 L’evangeli parla de tres *Pasqües: esta primera (vegeu v. 23); la segona, vinculada amb la multiplicació dels pans (6,4), i la tercera, quan Jesús serà mort (11,55; 12,1; 13,1).

d2,14 Són els animals destinats als *sacrificis. Els coloms eren l’ofrena dels pobres (vegeu Lv 5,7).

e2,14 Mt 21,12 nota h.

f2,16 Za 14,21; Lc 2,49.

g2,17 Sl 69,10.

h2,19 Mt 26,61+. En grec, el terme traduït ací per «alçar» s’usa també per a parlar de «ressuscitar» (vegeu v. 22).

i2,21 1Co 6,19. Vegeu Vocabulari: temple. Notem que, en l’Evangeli segons Joan, el terme * cos només es torna a utilitzar a propòsit del cadàver de Jesús (19,31.38.40; 20,12).

j2,22 Pareix clar que solament després de la glorificació de Jesús es pot parlar de creença. És un ensenyament compartit per tot el NT. L’Evangeli segons Joan ho remarca de diverses formes: 12,16; 13,7.19; 14,29; 20,9. Però, per damunt de tot, ho ensenya mitjançant la promesa de l’*Esperit (7,39; 14,16.26; 15,26-27; 16,7-15): tan sols després de la vinguda de l’Esperit serà possible creure en Jesús, perquè només aleshores es podrà conéixer el seu misteri. Creure i conéixer van units: 4,42; 6,69; 10,38; 16,30; 17,7-8.

k2,23 7,31; 8,30; 10,42; 11,45.47-48; 12,11.42.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©