Bíblia en Valencià Joan 14

Jesús, el camí que porta al Pare

1 »Que els vostres cors s’asserenen. Creieu en Déu, creieu també en mi.q 2 A casa de mon pare hi ha moltes estances;r si no n’hi hagueren, ¿vos podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i vos prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic.s 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta:

—Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

6 Jesús li respon:

—Jo sóc el camí, la veritat i la vida.t Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m’heu conegut a mi, també coneixereu mon Pare.u I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.

8 Li diu Felip:

—Senyor, mostra’ns el Pare,v i no ens cal res més.

9 Jesús li respon:

—Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare.w Com pots dir que vos mostre el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?x Les paraules que jo vos dic, no les dic pel meu compte.y És el Pare qui, estant en mi, fa les seues obres.z 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per estes obres. 12 En veritat, en veritat vos ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. 13 I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré;a així el Pare serà glorificat en el Fill. 14 Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.

La promesa de l’Esperit

15 »Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,b 16 i jo pregaré el Pare, que vos donarà un altre Defensorc perquè es quede amb vosaltres per sempre. 17 Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir,d perquè no és capaç de veure’l ni de conéixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres.e 18 No vos deixaré orfes; torne a vosaltres. 19 D’ací a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. 20 Aquell dia,f coneixereu que jo estic en mon Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.g 21 El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, mon Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.

22 Judes, no l’Iscariot, li pregunta:

—Senyor, què ho fa que et vullgues manifestar a nosaltres però no al món?

23 Jesús li respon:

—Qui m’estima, guardarà la meua paraula; mon Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.h 24 El qui no m’estima, no guarda les meues paraules. I la paraula que escolteu no és meua, sinó del Pare que m’ha enviat.i

25 »Vos he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, 26 però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, vos farà recordar tot el que jo vos he dit, i vos ho farà entendre.j

27 »Vos deixe la pau, vos done la meua pau. Jo no vos la done com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenenk i no temen. 28 Heu sentit que vos deia: “Me’n vaig, però torne a vosaltres.”l Si m’estimàreu, vos alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29 Vos ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passe, cregueu.m 30 Ja no parlaré molt més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’este món.n No és que ell tinga poder sobre mi, 31 però així el món sabrà que jo estime el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat.o

»Alceu-vos, anem-nos-en d’ací!p

Joan
<
14
>

q14,1 A pesar de la partença de Jesús, la comunió amb ell no es trenca sinó que s’enfortix. Contra el dubte i el neguit, els deixebles compten amb la confiança plena en el Pare i el Fill i amb l’auxili de l’Esperit que fa present Jesús (vv. 16-17.26).

r14,2 O bé: hi ha lloc per a molts.

s14,3 Jesús és el Fill que es queda per sempre a la casa del Pare (8,35). Amb esta expressió no s’indica un espai físic, sinó una relació personal (vegeu 8,29).

t14,6 Jesús és el camí (10,9) que porta al Pare, ja que ell mateix és la veritat (8,32; 18,37) i la vida (5,26; 10,28).

u14,7 O bé: Si m’haguéreu conegut a mi, també coneixeríeu mon Pare. Vegeu 8,19; 12,45.

v14,8 Ex 33,18.

w14,9 12,45; Col 1,15; He 1,3.

x14,10 10,30+.

y14,10 7,17 nota y.

z14,10 10,37 nota d.

a14,13 15,7; 16,23.

b14,15 15,10; Dt 11,1; Sv 6,18; 1Jn 5,3; 2 Jn 6.

c14,16 Lit.: Paraclet, o Paràclit, el qui ha sigut cridat per a auxiliar, acompanyar i ajudar, però també per a aconsellar i consolar i per a intercedir. Després de Jesús (1Jn 2,1), l’altre Defensor o Paraclet és l’Esperit Sant (vegeu v. 26), que vindrà a auxiliar el creient amb el seu consell i el seu ensenyament. L’Esperit, enviat pel Pare (v. 26), és el do del Jesús enlairat (19,30; 20,22). Amb ell arriben el record i el coneixement (v. 26; vegeu també 2,22) que marquen el començament de la fe (7,39). L’*Esperit és, en l’Evangeli segons Joan, més un mestre que il·lumina que no una força (com en les cartes de Pau). Ell donarà al creient la seua identitat pròpia, fonamentada en Jesús (15,26), i li conferirà la força i la plenitud de la victòria (16,7-11). Podríem dir que l’Esperit és el verdader autor de l’evangeli, perquè d’ell ve el record d’allò que Jesús va dir i la comprensió d’este record (vegeu v. 26).

d14,17 1,10 nota i.

e14,17 Alguns manuscrits diuen i està dins de vosaltres.

f14,20 Aquell dia és una expressió coneguda en la tradició bíblica (vegeu Mc 13,32). Ací es referix a la vida dels deixebles després de la resurrecció de Jesús. Els deixebles seran conduïts per l’Esperit, mestre i guia (vegeu vv. 17.26; 16,23).

g14,20 10,30+.

h14,23 El creient es convertix així en la casa del Pare (vegeu vv. 2.17). Vegeu també 1Co 3,16; 6,19; 2Co 6,16; Ef 3,17; Ap 3,20. Esta promesa es realitzarà amb la vinguda de l’Esperit. Per això els deixebles i el món se situen a dos nivells distints (vegeu verset anterior i 1,10 nota i).

i14,24 La paraula de Jesús és plena d’autoritat i de contingut perquè ell diu allò que ha sentit del Pare, no parla pel seu compte: 8,28.40; 12,49; 15,15. Per això la seua paraula és fonamental per a la fe (8,31-32.37.43.51.52), perquè és revelació que el creient ha d’acollir.

j14,26 Lit.: vos ho ensenyarà tot. Vegeu v. 16 nota c.

k14,27 Vegeu v. 1.

l14,28 Vegeu v. 18. Este ve a ser el «lema» de tots estos discursos de comiat que fa Jesús. El lector sap que Jesús ja ha tornat i que és present en la comunitat gràcies a l’acció de l’Esperit Sant (vegeu v. 23 nota h).

m14,29 13,7 nota q. Els deixebles creuran quan Jesús haja sigut glorificat i hagen rebut l’Esperit Sant.

n14,30 12,31+.

o14,31 Jesús actua segons el manament rebut del Pare (vegeu 4,34+; 12,49 nota h).

p14,31 Mt 26,46 (= Mc 14,42). Quan pareix que el sopar ja s’ha acabat i començarà la passió (18,1), vénen tres capítols dedicats especialment a la vida que han de portar els deixebles de Jesús.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?