y14,1 La festa de * Pasqua i la festa dels * Àzims eren d’origen diferent, però des de feia molt de temps estaven relacionades i se celebraven simultàniament (vegeu Ex 12,1-27). Segons la datació dels evangelis sinòptics, es tracta probablement del dimecres.
a14,2 Mt 21,46+. Durant els dies de la festa hi havia a *Jerusalem grans multituds de gent, ja que era obligatori sacrificar en el *temple el corder que es menjava durant el sopar de *Pasqua.
b14,2 Vegeu també Lc 7,36-50; Jn 12,1-8.
c14,3 Mt 26,6 nota m.
d14,3 Lit.: Mentre estava ajagut. Vegeu v. 18; Jn 13,12 nota u.
e14,5 És a dir, una quantitat equivalent al sou anual d’un treballador de l’època (Mt 22,19 nota y).
f14,7 Dt 15,11.
g14,8 Mt 26,12 nota p.
h14,11 Vegeu també 11,1-4 (= Mt 21,1-6 = Lc 19,28-32).
i14,12 És el dia 14 del mes de nissan, anomenat «dia de la preparació» (vegeu Vocabulari: calendari), quan es feien els preparatius per a la festa: es feia desaparéixer tot el rent de les cases (vegeu Vocabulari: Àzims) i es preparava el sopar de Pasqua; mentrestant, en el *temple se sacrificaven els corders. A poqueta nit, quan, segons el calendari jueu, començava el dia 15, es menjava el sopar pasqual. Es tracta del dijous. Vegeu 15,42 nota o.
j14,12 A Jerusalem tots havien de celebrar la *Pasqua dins del recinte de la ciutat. Els nombrosos pelegrins que venien de fora de Jerusalem, com és el cas de Jesús i els seus deixebles, havien de trobar algú que els deixara alguna sala o els la llogara.
k14,15 Jn 13,12 nota u.
l14,15 La previsió dels esdeveniments en els seus detalls més insignificants indica, d’una banda, el compliment del designi de Déu (14,41.49) i, d’altra banda, l’obediència filial de Jesús (14,36).
m14,17 Vegeu v. 12 nota i. El sopar es menjava després de la posta del sol.
n14,18 Lit.: I mentre estaven estesos. Vegeu v. 15.
p14,20 No es tracta d’un signe per a identificar una persona concreta, ja que tots sucaven en un mateix plat situat al mig dels comensals. L’expressió accentua el fet que siga un dels seus companys més íntims el qui traïx Jesús.
q14,21 Mt 26,24 nota x.
r14,24 Mt 26,28 nota b.
s14,24 Mt 20,28 nota p.
t14,25 Quan la fi del món arribe i Déu instaure el seu Regne, Jesús s’asseurà a la taula del banquet celestial (Mt 8,11 = Lc 13,29).
u14,26 Concretament, els salms 115-118, que es cantaven una vegada acabat el sopar pasqual.
v14,27 Za 13,7. La dispersió dels deixebles es produïx en el moment que Jesús és detingut (v. 50 = Mt 26,56).
w14,28 16,7 (= Mt 28,7); Mt 28,10.16. Este anunci del retrobament amb Jesús després de la seua mort i resurrecció introduïx un element d’esperança de cara als deixebles, que durant la passió abandonen Jesús i el neguen. Galilea era el lloc on Jesús havia anunciat la bona nova de Déu (1,14). Després serà el lloc on Jesús mort i ressuscitat es manifestarà als deixebles, que el seguiran i anunciaran l’evangeli per tot el món (v. 9).
x14,30 Vegeu v. 72 (= Mt 26,75 = Lc 22,61).
y14,32 Este nom significa ‘trull, molí d’oli’. Vegeu Vocabulari: Getsemaní.
z14,33 5,37 nota w.
b14,36 Jesús usa este terme del llenguatge familiar més directe per a indicar la seua relació de confiança i d’intimitat amb Déu. També els seus deixebles, seguint l’exemple de Jesús, són convidats a pregar al Pare amb les mateixes paraules i la mateixa actitud (Rm 8,15; Ga 4,6). Vegeu Vocabulari: abbà.
c14,36 Mt 20,22 nota m.
d14,36 Mt 6,10. Vegeu també Jn 18,11. Sobre els vv. 34-36, vegeu Jn 12,27.
e14,37 En tota l’escena hi ha un contrast fort entre l’actitud de Jesús, que vetla en pregària davant del Pare, i la dels deixebles, que s’adormen, a pesar de les seues recents afirmacions (v. 31). La repetició per tres vegades del mateix esquema (vv. 37.39.41) remarca encara més este contrast.
f14,37 Per primera i única vegada des del moment en què Jesús li havia donat el nom de Pere (3,16), trobem en l’evangeli el nom anterior del primer dels deixebles. Amb això es vol indicar que en este moment no és capaç d’estar al costat de Jesús i no es fa digne de la seua condició de deixeble.
h14,38 Mt 26,41 nota s.
i14,41 També es pot entendre el text com una pregunta: Encara dormiu i reposeu? El text té un toc d’ironia.
j14,41 Expressió difícil de traduir. Altres interpretacions possibles: És massa tard. O bé: (Judes) ja ha rebut (els diners per la traïció). O encara: (El Pare) ha acollit (la meua pregària).
k14,41 Jn 2,4 nota t.
m14,43 Mt 12,14+. Són els tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). El grup de gent s’identifica, almenys en part, amb la guàrdia del temple.
n14,45 Mt 26,25 nota z.
o14,49 Mt 26,24 nota x.
p14,50 Vegeu v. 27 (= Mt 26,31).
q14,52 L’enigmàtica escena d’este jove que fuig nu ha sigut interpretada de maneres molt diferents: ¿és un detall biogràfic del mateix autor de l’evangeli? ¿És un record històric referit a una persona coneguda pels primers lectors del text? En qualsevol cas, es tracta d’un nou element que accentua la soledat total de Jesús en els moments de la passió i el fracàs vergonyant dels deixebles.
r14,53 És a dir, tots els membres del *Sanedrí reunits oficialment davall de la presidència de Caifàs, el *gran sacerdot (Mt 26,3 nota h).
t14,61 15,5; Mt 26,63 nota k.
u14,61 Els jueus evitaven pronunciar el nom de Déu i per a referir-se a ell feien servir altres títols, com ara el que trobem en este text, el Beneït, i també el que fa servir Jesús en la seua resposta, el Totpoderós (v. 62). El messianisme de Jesús és relacionat amb la seua condició de Fill de Déu (1,1).
v14,62 Jesús reconeix ara obertament, davant de les autoritats que el judiquen i el volen condemnar, la seua condició de Fill de Déu (vegeu 1,1 nota b).
w14,62 Sl 110,1; Dn 7,13. Vegeu també Mc 13,26.
x14,63 És un signe de dolor davant de les paraules de Jesús, que ell considera una *blasfèmia. Vegeu 2,7; Mt 26,65 nota n.
y14,64 Mt 26,66 nota o.
z14,64 Lv 24,16; Nm 15,30.
a14,65 Jesús, amb els ulls tapats, ha d’endevinar qui li ha pegat (vegeu Mt 26,68 = Lc 22,64).
b14,67 Mt 2,23 nota s.
c14,68 La frase i un gall va cantar falta en alguns manuscrits.
d14,70 Tots sabien que els seguidors de Jesús eren galileus. Un dels elements que caracteritzava els galileus era l’accent especial del seu arameu (vegeu Mt 26,73 nota t).
e14,71 La negació de Pere ha anat pujant d’intensitat fins a arribar a este moment, en què ha de reforçar la «veritat» de les seues paraules amb un jurament.
f14,72 Vegeu v. 30 (= Mt 26,34 = Lc 22,34 = Jn 13,38).
g14,72 La frase es pot entendre de maneres diferents. Altres traduccions possibles: I va eixir corrents, plorant. O bé: I es va tapar (el cap) i va plorar. O bé: I se’n va recordar i va plorar.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?