14
Complot contra Jesús
(Mt 26,1-5; Lc 22,1-2)
Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims.yLa festa de * Pasqua i la festa dels * Àzims eren d’origen diferent, però des de feia molt de temps estaven relacionades i se celebraven simultàniament (vegeu Ex 12,1-27). Segons la datació dels evangelis sinòptics, es tracta probablement del dimecres. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo.zMt 12,14+. Deien:
—No ho fem durant la festa, no fóra cas que hi haguera una revolta del poble.aMt 21,46+. Durant els dies de la festa hi havia a *Jerusalem grans multituds de gent, ja que era obligatori sacrificar en el *temple el corder que es menjava durant el sopar de *Pasqua.
Unció de Jesús a Betània
(Mt 26,6-13)bVegeu també Lc 7,36-50; Jn 12,1-8.
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós.cMt 26,6 nota m. Mentre era a taula,dLit.: Mentre estava ajagut. Vegeu v. 18; Jn 13,12 nota u. vingué una dona que duia una gerreta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà la gerreta i buidà el perfum damunt del cap de Jesús. Alguns comentaven indignats:
—De què servix malbaratar així este perfum? S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denariseÉs a dir, una quantitat equivalent al sou anual d’un treballador de l’època (Mt 22,19 nota y). i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
Però Jesús digué:
—Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres,fDt 15,11. i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. Esta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura.gMt 26,12 nota p. En veritat vos dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran esta dona i diran açò que ha fet.
Judes s’oferix per trair Jesús
(Mt 26,14-16; Lc 22,3-6)
10 Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. 11 Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.
Preparatius del sopar pasqual
(Mt 26,17-19; Lc 22,7-13)hVegeu també 11,1-4 (= Mt 21,1-6 = Lc 19,28-32).
12 El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava el corder pasqual,iÉs el dia 14 del mes de nissan, anomenat «dia de la preparació» (vegeu Vocabulari: calendari), quan es feien els preparatius per a la festa: es feia desaparéixer tot el rent de les cases (vegeu Vocabulari: Àzims) i es preparava el sopar de Pasqua; mentrestant, en el *temple se sacrificaven els corders. A poqueta nit, quan, segons el calendari jueu, començava el dia 15, es menjava el sopar pasqual. Es tracta del dijous. Vegeu 15,42 nota o. els deixebles van dir a Jesús:
—On vols que anem a fer els preparatius perquè pugues menjar el sopar pasqual?jA Jerusalem tots havien de celebrar la *Pasqua dins del recinte de la ciutat. Els nombrosos pelegrins que venien de fora de Jerusalem, com és el cas de Jesús i els seus deixebles, havien de trobar algú que els deixara alguna sala o els la llogara.
13 Ell envià dos dels seus deixebles amb este encàrrec:
—Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, 14 i allà on entre digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on he de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 15 Ell vos ensenyarà dalt de la casa una sala gran, parada amb estores i coixins.kJn 13,12 nota u. Prepareu-nos allí el sopar.lLa previsió dels esdeveniments en els seus detalls més insignificants indica, d’una banda, el compliment del designi de Déu (14,41.49) i, d’altra banda, l’obediència filial de Jesús (14,36).
16 Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)
17 A poqueta nit,mVegeu v. 12 nota i. El sopar es menjava després de la posta del sol. Jesús vingué amb els Dotze. 18 I mentre eren a taula,nLit.: I mentre estaven estesos. Vegeu v. 15. sopant, Jesús digué:
—En veritat vos dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.oSl 41,10.
19 Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No sóc jo?
20 Jesús els respongué:
—Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat.pNo es tracta d’un signe per a identificar una persona concreta, ja que tots sucaven en un mateix plat situat al mig dels comensals. L’expressió accentua el fet que siga un dels seus companys més íntims el qui traïx Jesús. 21 El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell,qMt 26,24 nota x. però ai de l’home que el traïx! A este home, més li valdria no haver nascut.
L’últim sopar
(Mt 26,26-30; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)
22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
—Preneu: açò és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
—Açò és la meua sang, la sang de l’aliança,rMt 26,28 nota b. escampada per molts.sMt 20,28 nota p. 25 En veritat vos dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que bega vi nou en el Regne de Déu.tQuan la fi del món arribe i Déu instaure el seu Regne, Jesús s’asseurà a la taula del banquet celestial (Mt 8,11 = Lc 13,29).
26 I després de cantar els salms,uConcretament, els salms 115-118, que es cantaven una vegada acabat el sopar pasqual. van eixir cap a la muntanya de les Oliveres.
Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)
27 Llavors Jesús els digué:
—Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran.v Za 13,7. La dispersió dels deixebles es produïx en el moment que Jesús és detingut (v. 50 = Mt 26,56). 28 Però després de la meua resurrecció aniré davant de vosaltres a Galilea.w16,7 (= Mt 28,7); Mt 28,10.16. Este anunci del retrobament amb Jesús després de la seua mort i resurrecció introduïx un element d’esperança de cara als deixebles, que durant la passió abandonen Jesús i el neguen. Galilea era el lloc on Jesús havia anunciat la bona nova de Déu (1,14). Després serà el lloc on Jesús mort i ressuscitat es manifestarà als deixebles, que el seguiran i anunciaran l’evangeli per tot el món (v. 9).
29 Pere li va dir:
—Encara que tots fallen, jo no.
30 Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: hui, esta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.xVegeu v. 72 (= Mt 26,75 = Lc 22,61).
31 Però ell afirmava amb més insistència:
—Encara que em calga morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.
Pregària de Jesús a Getsemaní
(Mt 26,36-46; Lc 22,39-46)
32 Van arribar a un terreny anomenat Getsemaní,yEste nom significa ‘trull, molí d’oli’. Vegeu Vocabulari: Getsemaní. i Jesús digué als seus deixebles:
—Seieu ací mentre jo pregue.
33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan,z5,37 nota w. i començà a sentir esglai i angoixa, 34 i els digué:
—Sent a l’ànima una tristor de mort.aSl 42,6. Quedeu-vos ací i vetleu.
35 S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyara d’ell aquella hora. 36 Deia:
Abbà,bJesús usa este terme del llenguatge familiar més directe per a indicar la seua relació de confiança i d’intimitat amb Déu. També els seus deixebles, seguint l’exemple de Jesús, són convidats a pregar al Pare amb les mateixes paraules i la mateixa actitud (Rm 8,15; Ga 4,6). Vegeu Vocabulari: abbà. Pare, tot t’és possible; aparta de mi esta copa.cMt 20,22 nota m. Però que no es faça el que jo vull, sinó el que tu vols.dMt 6,10. Vegeu també Jn 18,11. Sobre els vv. 34-36, vegeu Jn 12,27.
37 Després va cap a ells i els troba dormint.eEn tota l’escena hi ha un contrast fort entre l’actitud de Jesús, que vetla en pregària davant del Pare, i la dels deixebles, que s’adormen, a pesar de les seues recents afirmacions (v. 31). La repetició per tres vegades del mateix esquema (vv. 37.39.41) remarca encara més este contrast. Diu a Pere:
—Simó,fPer primera i única vegada des del moment en què Jesús li havia donat el nom de Pere (3,16), trobem en l’evangeli el nom anterior del primer dels deixebles. Amb això es vol indicar que en este moment no és capaç d’estar al costat de Jesús i no es fa digne de la seua condició de deixeble. dorms? ¿No has sigut capaç de vetlar una hora? 38 Vetleu i pregueu, per no caure en la temptació.gMt 6,13 (= Lc 11,4). L’esperit és decidit, però la carn és dèbil.hMt 26,41 nota s.
39 Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
—Dormiu ara i reposeu!iTambé es pot entendre el text com una pregunta: Encara dormiu i reposeu? El text té un toc d’ironia. Tot s’ha acabat.jExpressió difícil de traduir. Altres interpretacions possibles: És massa tard. O bé: (Judes) ja ha rebut (els diners per la traïció). O encara: (El Pare) ha acollit (la meua pregària). Ha arribat l’hora:kJn 2,4 nota t. el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Alceu-vos, anem!lJn 14,31. El qui em traïx ja és ací.
Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)
43 Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels ancians.mMt 12,14+. Són els tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). El grup de gent s’identifica, almenys en part, amb la guàrdia del temple. 44 El qui el traïa els havia donat esta contrasenya:
—És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
45 A l’instant se li va acostar i li digué:
—Rabí!nMt 26,25 nota z.
I el besà.
46 Ells es llançaren sobre Jesús i el detingueren. 47 Però un dels presents desembainà l’espasa i, d’un colp, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
48 Jesús els digué:
—Heu eixit a agafar-me amb espases i garrots, com si fóra un bandoler. 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detindre. Però és que s’han de complir les Escriptures.oMt 26,24 nota x.
50 Llavors tots l’abandonaren i fugiren.pVegeu v. 27 (= Mt 26,31).
51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.qL’enigmàtica escena d’este jove que fuig nu ha sigut interpretada de maneres molt diferents: ¿és un detall biogràfic del mateix autor de l’evangeli? ¿És un record històric referit a una persona coneguda pels primers lectors del text? En qualsevol cas, es tracta d’un nou element que accentua la soledat total de Jesús en els moments de la passió i el fracàs vergonyant dels deixebles.
Jesús davant del Sanedrí
(Mt 26,57-68; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)
53 Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els ancians i els mestres de la Llei.rÉs a dir, tots els membres del *Sanedrí reunits oficialment davall de la presidència de Caifàs, el *gran sacerdot (Mt 26,3 nota h). 54 Pere el va seguir de lluny fins a dins del pati del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, calfant-se vora el foc.
55 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seues declaracions no concordaven. 57 Alguns s’alçaren a presentar contra ell esta falsa acusació:
58 —Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré este santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.”sMt 26,61+.
59 Però ni així no concordava la seua declaració.
60 Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
—¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que eixos et fan?
61 Però ell callava i no va respondre res.t15,5; Mt 26,63 nota k. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué:
—¿Tu eres el Messies, el fill del Beneït?uEls jueus evitaven pronunciar el nom de Déu i per a referir-se a ell feien servir altres títols, com ara el que trobem en este text, el Beneït, i també el que fa servir Jesús en la seua resposta, el Totpoderós (v. 62). El messianisme de Jesús és relacionat amb la seua condició de Fill de Déu (1,1).
62 Jesús respongué:
—Sí, sóc jo;vJesús reconeix ara obertament, davant de les autoritats que el judiquen i el volen condemnar, la seua condició de Fill de Déu (vegeu 1,1 nota b). i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.w Sl 110,1; Dn 7,13. Vegeu també Mc 13,26.
63 Aleshores el gran sacerdot s’esgarrà els vestitsxÉs un signe de dolor davant de les paraules de Jesús, que ell considera una *blasfèmia. Vegeu 2,7; Mt 26,65 nota n. exclamant:
—Per què necessitem més testimonis? 64 Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què vos pareix?yMt 26,66 nota o.
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.zLv 24,16; Nm 15,30.
65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li punyades i a dir-li:
—Fes de profeta!aJesús, amb els ulls tapats, ha d’endevinar qui li ha pegat (vegeu Mt 26,68 = Lc 22,64).
I els guardes li pegaven bufetades.
Negacions de Pere
(Mt 26,69-75; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)
66 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure’l allà calfant-se, se’l queda mirant i li diu:
—Tu també hi anaves, amb el Natzarè,bMt 2,23 nota s. amb Jesús.
68 Però ell ho va negar:
—No sé ni entenc de què parles.
Llavors va eixir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.cLa frase i un gall va cantar falta en alguns manuscrits.
69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
—Eixe és un d’ells.
70 Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
—És veritat que eres un d’ells: si fins i tot eres galileu!dTots sabien que els seguidors de Jesús eren galileus. Un dels elements que caracteritzava els galileus era l’accent especial del seu arameu (vegeu Mt 26,73 nota t).
71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient:eLa negació de Pere ha anat pujant d’intensitat fins a arribar a este moment, en què ha de reforçar la «veritat» de les seues paraules amb un jurament.
—Jo no conec eixe home de qui parleu!
72 A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.»fVegeu v. 30 (= Mt 26,34 = Lc 22,34 = Jn 13,38).
I va esclafir en plors.gLa frase es pot entendre de maneres diferents. Altres traduccions possibles: I va eixir corrents, plorant. O bé: I es va tapar (el cap) i va plorar. O bé: I se’n va recordar i va plorar.

y14,1 La festa de * Pasqua i la festa dels * Àzims eren d’origen diferent, però des de feia molt de temps estaven relacionades i se celebraven simultàniament (vegeu Ex 12,1-27). Segons la datació dels evangelis sinòptics, es tracta probablement del dimecres.

z14,1 Mt 12,14+.

a14,2 Mt 21,46+. Durant els dies de la festa hi havia a *Jerusalem grans multituds de gent, ja que era obligatori sacrificar en el *temple el corder que es menjava durant el sopar de *Pasqua.

b14,2 Vegeu també Lc 7,36-50; Jn 12,1-8.

c14,3 Mt 26,6 nota m.

d14,3 Lit.: Mentre estava ajagut. Vegeu v. 18; Jn 13,12 nota u.

e14,5 És a dir, una quantitat equivalent al sou anual d’un treballador de l’època (Mt 22,19 nota y).

f14,7 Dt 15,11.

g14,8 Mt 26,12 nota p.

h14,11 Vegeu també 11,1-4 (= Mt 21,1-6 = Lc 19,28-32).

i14,12 És el dia 14 del mes de nissan, anomenat «dia de la preparació» (vegeu Vocabulari: calendari), quan es feien els preparatius per a la festa: es feia desaparéixer tot el rent de les cases (vegeu Vocabulari: Àzims) i es preparava el sopar de Pasqua; mentrestant, en el *temple se sacrificaven els corders. A poqueta nit, quan, segons el calendari jueu, començava el dia 15, es menjava el sopar pasqual. Es tracta del dijous. Vegeu 15,42 nota o.

j14,12 A Jerusalem tots havien de celebrar la *Pasqua dins del recinte de la ciutat. Els nombrosos pelegrins que venien de fora de Jerusalem, com és el cas de Jesús i els seus deixebles, havien de trobar algú que els deixara alguna sala o els la llogara.

k14,15 Jn 13,12 nota u.

l14,15 La previsió dels esdeveniments en els seus detalls més insignificants indica, d’una banda, el compliment del designi de Déu (14,41.49) i, d’altra banda, l’obediència filial de Jesús (14,36).

m14,17 Vegeu v. 12 nota i. El sopar es menjava després de la posta del sol.

n14,18 Lit.: I mentre estaven estesos. Vegeu v. 15.

o14,18 Sl 41,10.

p14,20 No es tracta d’un signe per a identificar una persona concreta, ja que tots sucaven en un mateix plat situat al mig dels comensals. L’expressió accentua el fet que siga un dels seus companys més íntims el qui traïx Jesús.

q14,21 Mt 26,24 nota x.

r14,24 Mt 26,28 nota b.

s14,24 Mt 20,28 nota p.

t14,25 Quan la fi del món arribe i Déu instaure el seu Regne, Jesús s’asseurà a la taula del banquet celestial (Mt 8,11 = Lc 13,29).

u14,26 Concretament, els salms 115-118, que es cantaven una vegada acabat el sopar pasqual.

v14,27 Za 13,7. La dispersió dels deixebles es produïx en el moment que Jesús és detingut (v. 50 = Mt 26,56).

w14,28 16,7 (= Mt 28,7); Mt 28,10.16. Este anunci del retrobament amb Jesús després de la seua mort i resurrecció introduïx un element d’esperança de cara als deixebles, que durant la passió abandonen Jesús i el neguen. Galilea era el lloc on Jesús havia anunciat la bona nova de Déu (1,14). Després serà el lloc on Jesús mort i ressuscitat es manifestarà als deixebles, que el seguiran i anunciaran l’evangeli per tot el món (v. 9).

x14,30 Vegeu v. 72 (= Mt 26,75 = Lc 22,61).

y14,32 Este nom significa ‘trull, molí d’oli’. Vegeu Vocabulari: Getsemaní.

z14,33 5,37 nota w.

a14,34 Sl 42,6.

b14,36 Jesús usa este terme del llenguatge familiar més directe per a indicar la seua relació de confiança i d’intimitat amb Déu. També els seus deixebles, seguint l’exemple de Jesús, són convidats a pregar al Pare amb les mateixes paraules i la mateixa actitud (Rm 8,15; Ga 4,6). Vegeu Vocabulari: abbà.

c14,36 Mt 20,22 nota m.

d14,36 Mt 6,10. Vegeu també Jn 18,11. Sobre els vv. 34-36, vegeu Jn 12,27.

e14,37 En tota l’escena hi ha un contrast fort entre l’actitud de Jesús, que vetla en pregària davant del Pare, i la dels deixebles, que s’adormen, a pesar de les seues recents afirmacions (v. 31). La repetició per tres vegades del mateix esquema (vv. 37.39.41) remarca encara més este contrast.

f14,37 Per primera i única vegada des del moment en què Jesús li havia donat el nom de Pere (3,16), trobem en l’evangeli el nom anterior del primer dels deixebles. Amb això es vol indicar que en este moment no és capaç d’estar al costat de Jesús i no es fa digne de la seua condició de deixeble.

g14,38 Mt 6,13 (= Lc 11,4).

h14,38 Mt 26,41 nota s.

i14,41 També es pot entendre el text com una pregunta: Encara dormiu i reposeu? El text té un toc d’ironia.

j14,41 Expressió difícil de traduir. Altres interpretacions possibles: És massa tard. O bé: (Judes) ja ha rebut (els diners per la traïció). O encara: (El Pare) ha acollit (la meua pregària).

k14,41 Jn 2,4 nota t.

l14,42 Jn 14,31.

m14,43 Mt 12,14+. Són els tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). El grup de gent s’identifica, almenys en part, amb la guàrdia del temple.

n14,45 Mt 26,25 nota z.

o14,49 Mt 26,24 nota x.

p14,50 Vegeu v. 27 (= Mt 26,31).

q14,52 L’enigmàtica escena d’este jove que fuig nu ha sigut interpretada de maneres molt diferents: ¿és un detall biogràfic del mateix autor de l’evangeli? ¿És un record històric referit a una persona coneguda pels primers lectors del text? En qualsevol cas, es tracta d’un nou element que accentua la soledat total de Jesús en els moments de la passió i el fracàs vergonyant dels deixebles.

r14,53 És a dir, tots els membres del *Sanedrí reunits oficialment davall de la presidència de Caifàs, el *gran sacerdot (Mt 26,3 nota h).

s14,58 Mt 26,61+.

t14,61 15,5; Mt 26,63 nota k.

u14,61 Els jueus evitaven pronunciar el nom de Déu i per a referir-se a ell feien servir altres títols, com ara el que trobem en este text, el Beneït, i també el que fa servir Jesús en la seua resposta, el Totpoderós (v. 62). El messianisme de Jesús és relacionat amb la seua condició de Fill de Déu (1,1).

v14,62 Jesús reconeix ara obertament, davant de les autoritats que el judiquen i el volen condemnar, la seua condició de Fill de Déu (vegeu 1,1 nota b).

w14,62 Sl 110,1; Dn 7,13. Vegeu també Mc 13,26.

x14,63 És un signe de dolor davant de les paraules de Jesús, que ell considera una *blasfèmia. Vegeu 2,7; Mt 26,65 nota n.

y14,64 Mt 26,66 nota o.

z14,64 Lv 24,16; Nm 15,30.

a14,65 Jesús, amb els ulls tapats, ha d’endevinar qui li ha pegat (vegeu Mt 26,68 = Lc 22,64).

b14,67 Mt 2,23 nota s.

c14,68 La frase i un gall va cantar falta en alguns manuscrits.

d14,70 Tots sabien que els seguidors de Jesús eren galileus. Un dels elements que caracteritzava els galileus era l’accent especial del seu arameu (vegeu Mt 26,73 nota t).

e14,71 La negació de Pere ha anat pujant d’intensitat fins a arribar a este moment, en què ha de reforçar la «veritat» de les seues paraules amb un jurament.

f14,72 Vegeu v. 30 (= Mt 26,34 = Lc 22,34 = Jn 13,38).

g14,72 La frase es pot entendre de maneres diferents. Altres traduccions possibles: I va eixir corrents, plorant. O bé: I es va tapar (el cap) i va plorar. O bé: I se’n va recordar i va plorar.