6
Les espigues arrancades en dissabte
(Mt 12,1-8; Mc 2,23-28)
Un dissabte,cSobre les controvèrsies de Jesús amb els jueus a propòsit del *dissabte, vegeu Mt 12,1 nota x. Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrancant espigues, en llevaven el gra amb les mans i se’l menjaven.dDt 23,26. Llavors, alguns dels fariseus van dir:
—Per què feu això que no és permés en dissabte?eNo era permés arrancar espigues en dissabte. Vegeu Mt 12,2 nota y.
Jesús els respongué:
—¿No heu llegit què va fer David quan van tindre gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permés menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven.f1Sa 21,2-7; Mt 12,4 nota z.
I els deia:
—El Fill de l’home és senyor del dissabte.
Un home curat en dissabte
(Mt 12,9-14; Mc 3,1-6)gVegeu també 14,1-6.
Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava.hSegons Mc 3,1, l’episodi se situa a la sinagoga de Cafarnaüm (4,31.33). Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada.iLit.: seca. Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una curació en dissabtejSegons els *mestres de la Llei, una curació era una activitat mèdica i, per tant, un treball que no es podia fer en dissabte, el dia de repòs (13,14). i així trobar de què acusar-lo.kMt 12,10+. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments,l5,22+. digué a l’home que tenia paralitzada la mà:
—Alça’t i posa’t ací al mig.
Ell s’hi va posar. Llavors Jesús els digué:
—Vos vull fer una pregunta. Què és permés en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
10 Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home:
—Estén la mà.
L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.
11 Però ells, encegats de ràbia, discutien els uns amb els altres què podien fer amb Jesús.mCompareu-ho amb Mt 12,14 (= Mc 3,6). En l’Evangeli segons Lluc, els únics responsables de la mort de Jesús són els dirigents del temple pròxims al grups dels *saduceus (20,19; 22,2.52) i no els fariseus.
Elecció dels Dotze
(Mt 10,1-4; Mc 3,13-19)
12 Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu.n3,21+. Vegeu també Mt 14,23 nota b. 13 Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols:oÉs a dir, «enviats». Compareu esta llista dels Dotze amb les de Mt 10,2-4; Mc 3,16-19 i Ac 1,13. 14 Simó, que anomenà també Pere,pMt 16,18 nota i. Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15 Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós,qAcí i en Ac 1,13 Lluc utilitza un mot grec genuí, divers de l’utilitzat en Mt 10,4 (= Mc 3,18). Vegeu Mt 10,4 nota v. 16 Judes, fill de Jaume,rEste apòstol és anomenat Tadeu en l’Evangeli segons Mateu (10,3) i en l’Evangeli segons Marc (3,18). i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.sMt 10,4 nota w.
Jesús i les multituds
17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i es va parar en un lloc pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,t* Tir i * Sidó són dos ciutats importants de la costa fenícia, fora dels límits d’Israel. 18 per escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties.u4,36 nota l. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19 Tota la gent intentava tocar-lo, perquè eixia d’ell una força que curava tots.v5,17; 8,46. Sobre els vv. 17-19, vegeu Mt 4,24-25; Mc 3,7-10.
Benaventurances i malaurances
(Mt 5,1-12)
20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:wLa secció 6,20-49 té molts punts de contacte amb el sermó de la muntanya (Mt 5-7), però és molt més breu. Lluc deixa de banda els elements que fan referència a la relació amb l’antiga *aliança i presenta les paraules de Jesús com una proclamació als pobres i als qui sofrixen i com una crida al compromís a favor de Jesús (v. 22). Així com en l’Evangeli segons Mateu Jesús puja a la muntanya per parlar a la gent (Mt 5,1), ací es diu que Jesús es troba en un lloc pla (v. 17); per a Lluc la muntanya és el lloc del trobament amb Déu, i Jesús en baixa quan s’ha d’acostar a la gent.
—FeliçosxMt 5,3 nota o. els pobres,yL’Evangeli segons Lluc és especialment sensible a la predilecció de Jesús pels pobres (4,18; 7,22; 14,13.21; 16,19-26; 19,8). Esta predilecció expressa la sol·licitud de Déu a favor dels necessitats i desvalguts. perquè és vostre el Regne de Déu.zEls pobres posseïxen el Regne en propietat i, per tant, la felicitat recaurà damunt d’ells. La proclamació de feliços! ix de la boca de Jesús, enviat a portar la bona nova als pobres i desvalguts (4,18). Els pobres són feliços, no pel fet de ser pobres, sinó perquè Déu és al costat d’ells.
21 »Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.
»Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home,a5,24 nota n. la gent vos odiarà, vos marginarà, vos insultarà i denigrarà el nom que porteu:bAc 11,26; 26,28; Jm 2,7; 1Pe 4,14. 23 aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.c11,47-51; 13,34.
24 »Però ai de vosaltres,dEsta expressió és un plany i una amenaça davant del juí de Déu. Vegeu 10,13 nota d. els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol!eJm 5,1. Quan les riqueses són el consol de l’home, el tanquen en si mateix i arriben a ocupar el lloc que correspon tan sols a Déu (16,13).
25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu farts, perquè passareu fam!
»Ai de vosaltres, els qui ara rieu,fJesús es referix als qui viuen satisfets de si mateixos i indiferents a les necessitats dels altres. perquè vos doldreu i plorareu!
26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.gEn el text paral·lel de Mt 5,1-11 hi havia nou benaventurances; en el de Lluc només n’hi ha quatre. D’altra banda, després de les quatre benaventurances, que prometen la felicitat futura als qui ara sofrixen, Lluc recull quatre amenaces contraposades. El Regne de Déu és presentat com el capgirament de la situació actual: la plenitud de Déu espera els qui ara es troben en necessitat.
Estimar els enemics
(Mt 5,38-48)
27 »Però a vosaltres que escolteu, jo vos dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui vos odien, 28 beneïu els qui vos maleïxen,hRm 12,14. pregueu pels qui vos calumnien. 29 Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li negues el vestit.iMt 5,40 nota l. 30 Dóna a tot el qui et demana, i no reclames res al qui et pren allò que és teu. 31 Tracteu els altres tal com voleu que ells vos tracten.jMt 7,12 nota d. 32 Si estimeu els qui vos estimen, qui vos ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. 33 I si feu bé als qui vos fan bé, qui vos ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. 34 I si feu préstecs als qui espereu que vos donaran alguna cosa, qui vos ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.kVv. 32-34: 14,12-14.
35 »Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.lMt 5,45.
36 »Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.mDéu és ple de tendresa i compassió, com un pare o una mare pels seus fills (Ex 34,6; Sl 103,13; Jm 5,11).
No jutjar els altres
(Mt 7,1-5)
37 »No jutgeu, i no sereu jutjats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una bona mesura, atapida, sacsada i a cormull. Tal com mesureu sereu mesurats.nD’acord amb les formes bíbliques d’expressió, les frases passives d’este text poden referir-se a l’acció de Déu (No jutgeu, i Déu no vos jutjarà...; vegeu Mc 4,24), però també poden entendre’s de les relacions entre els hòmens (vegeu Mt 7,1-2).
39 Els digué encara una paràbola:
—¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran els dos al clot?oLa mateixa frase, dirigida ací als deixebles, és aplicada als fariseus en Mt 15,14. Això val igualment per als vv. 43-45 i els seus textos paral·lels. 40 El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, una vegada instruït, serà com el seu mestre.pMt 10,24-25+. 41 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et lleve la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, lleva primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a llevar la brossa de l’ull del teu germà.
L’arbre i els seus fruits
(Mt 7,17-20; 12,33-35)
43 »No hi ha cap arbre bo que done fruit roín ni cap arbre roín que done fruit bo. 44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm dels albarzers. 45 L’home bo, del bon tresor del seu cor, en trau la bondat, i l’home roín, del seu tresor roín, en trau el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.qMt 15,18 (= Mc 7,21).
Les dos cases
(Mt 7,24-27)
46 »Per què em dieu “Senyor, Senyor”, i no feu el que jo dic?rMt 7,21. 47 Jo vos diré a qui s’assembla tot aquell que ve a escoltar les meues paraules i les complix. 48 S’assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament damunt de roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. 49 Però el qui escolta les meues paraules i no les complix, s’assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments.sCom en 5,19, l’evangelista explica la paràbola de les dos cases modificant alguns elements constructius per adaptar-los a les edificacions gregues o romanes (compareu el v. 48 amb Mt 7,24 i el v. 49 amb Mt 7,26). El riu la va envestir, i de seguida es va afonar: la destrucció d’aquella casa fou completa.tEz 13,10-14.

c6,1 Sobre les controvèrsies de Jesús amb els jueus a propòsit del *dissabte, vegeu Mt 12,1 nota x.

d6,1 Dt 23,26.

e6,2 No era permés arrancar espigues en dissabte. Vegeu Mt 12,2 nota y.

f6,4 1Sa 21,2-7; Mt 12,4 nota z.

g6,5 Vegeu també 14,1-6.

h6,6 Segons Mc 3,1, l’episodi se situa a la sinagoga de Cafarnaüm (4,31.33).

i6,6 Lit.: seca.

j6,7 Segons els *mestres de la Llei, una curació era una activitat mèdica i, per tant, un treball que no es podia fer en dissabte, el dia de repòs (13,14).

k6,7 Mt 12,10+.

l6,8 5,22+.

m6,11 Compareu-ho amb Mt 12,14 (= Mc 3,6). En l’Evangeli segons Lluc, els únics responsables de la mort de Jesús són els dirigents del temple pròxims al grups dels *saduceus (20,19; 22,2.52) i no els fariseus.

n6,12 3,21+. Vegeu també Mt 14,23 nota b.

o6,13 És a dir, «enviats». Compareu esta llista dels Dotze amb les de Mt 10,2-4; Mc 3,16-19 i Ac 1,13.

p6,14 Mt 16,18 nota i.

q6,15 Ací i en Ac 1,13 Lluc utilitza un mot grec genuí, divers de l’utilitzat en Mt 10,4 (= Mc 3,18). Vegeu Mt 10,4 nota v.

r6,16 Este apòstol és anomenat Tadeu en l’Evangeli segons Mateu (10,3) i en l’Evangeli segons Marc (3,18).

s6,16 Mt 10,4 nota w.

t6,17 * Tir i * Sidó són dos ciutats importants de la costa fenícia, fora dels límits d’Israel.

u6,18 4,36 nota l.

v6,19 5,17; 8,46. Sobre els vv. 17-19, vegeu Mt 4,24-25; Mc 3,7-10.

w6,20 La secció 6,20-49 té molts punts de contacte amb el sermó de la muntanya (Mt 5-7), però és molt més breu. Lluc deixa de banda els elements que fan referència a la relació amb l’antiga *aliança i presenta les paraules de Jesús com una proclamació als pobres i als qui sofrixen i com una crida al compromís a favor de Jesús (v. 22). Així com en l’Evangeli segons Mateu Jesús puja a la muntanya per parlar a la gent (Mt 5,1), ací es diu que Jesús es troba en un lloc pla (v. 17); per a Lluc la muntanya és el lloc del trobament amb Déu, i Jesús en baixa quan s’ha d’acostar a la gent.

x6,20 Mt 5,3 nota o.

y6,20 L’Evangeli segons Lluc és especialment sensible a la predilecció de Jesús pels pobres (4,18; 7,22; 14,13.21; 16,19-26; 19,8). Esta predilecció expressa la sol·licitud de Déu a favor dels necessitats i desvalguts.

z6,20 Els pobres posseïxen el Regne en propietat i, per tant, la felicitat recaurà damunt d’ells. La proclamació de feliços! ix de la boca de Jesús, enviat a portar la bona nova als pobres i desvalguts (4,18). Els pobres són feliços, no pel fet de ser pobres, sinó perquè Déu és al costat d’ells.

a6,22 5,24 nota n.

b6,22 Ac 11,26; 26,28; Jm 2,7; 1Pe 4,14.

c6,23 11,47-51; 13,34.

d6,24 Esta expressió és un plany i una amenaça davant del juí de Déu. Vegeu 10,13 nota d.

e6,24 Jm 5,1. Quan les riqueses són el consol de l’home, el tanquen en si mateix i arriben a ocupar el lloc que correspon tan sols a Déu (16,13).

f6,25 Jesús es referix als qui viuen satisfets de si mateixos i indiferents a les necessitats dels altres.

g6,26 En el text paral·lel de Mt 5,1-11 hi havia nou benaventurances; en el de Lluc només n’hi ha quatre. D’altra banda, després de les quatre benaventurances, que prometen la felicitat futura als qui ara sofrixen, Lluc recull quatre amenaces contraposades. El Regne de Déu és presentat com el capgirament de la situació actual: la plenitud de Déu espera els qui ara es troben en necessitat.

h6,28 Rm 12,14.

i6,29 Mt 5,40 nota l.

j6,31 Mt 7,12 nota d.

k6,34 Vv. 32-34: 14,12-14.

l6,35 Mt 5,45.

m6,36 Déu és ple de tendresa i compassió, com un pare o una mare pels seus fills (Ex 34,6; Sl 103,13; Jm 5,11).

n6,38 D’acord amb les formes bíbliques d’expressió, les frases passives d’este text poden referir-se a l’acció de Déu (No jutgeu, i Déu no vos jutjarà...; vegeu Mc 4,24), però també poden entendre’s de les relacions entre els hòmens (vegeu Mt 7,1-2).

o6,39 La mateixa frase, dirigida ací als deixebles, és aplicada als fariseus en Mt 15,14. Això val igualment per als vv. 43-45 i els seus textos paral·lels.

p6,40 Mt 10,24-25+.

q6,45 Mt 15,18 (= Mc 7,21).

r6,46 Mt 7,21.

s6,49 Com en 5,19, l’evangelista explica la paràbola de les dos cases modificant alguns elements constructius per adaptar-los a les edificacions gregues o romanes (compareu el v. 48 amb Mt 7,24 i el v. 49 amb Mt 7,26).

t6,49 Ez 13,10-14.