Bíblia en Valencià Marc 3

Un home curat en dissabte

(Mt 12,9-14; Lc 6,6-11)m

1 Jesús va entrar novament a la sinagoga.n Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada.o 2 Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar.p 3 Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:

—Alça’t i posa’t ací al mig.

4 Llavors els pregunta:

—Què és permés en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

Però ells callaven. 5 Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor,q i digué a aquell home:

—Estén la mà.

Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

6 Els fariseus eixiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes,r començaren a fer plans contra Jesús per a fer-lo morir.s

Una gran gentada vora el llac

7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8 de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit dir tot el que feia.t 9 Jesús digué als seus deixebles que li tingueren a punt una barqueta perquè la gent no l’oprimira: 10 n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar.u 11 I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:

—Tu eres el Fill de Déu!v

12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobriren.w

Elecció dels Dotze

(Mt 10,1-4; Lc 6,12-16)

13 Jesús pujà a la muntanya,x va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a ell. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols,y perquè estigueren amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de traure dimonis.z 16 Els dotze que va designar són estos:a Simó, a qui donà el nom de Pere;b 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu,c Simó el Zelósd 19 i Judes Iscariot,e el qui el va trair.f

Jesús i Beelzebul

(Mt 12,22-32; Lc 11,14-23)

20 Després Jesús va entrar a casag i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar.h

21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien:

—Ha perdut l’enteniment!

22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:

—Està posseït per Beelzebul.i

I encara:

—Eixe trau els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.j

23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:k

—Com pot ser que Satanàs traga fora Satanàs? 24 Si un regne es dividix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casal es dividix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26 Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha alçat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seua fi. 27 Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga;m tan sols així li podrà saquejar la casa.

28 »En veritat vos dic que tot serà perdonat als hòmens: els pecats i totes les blasfèmiesn que hagen proferit; 29 però el qui blasfema contra l’Esperit Santo no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.p

30 Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.

La mare i els germans de Jesús

(Mt 12,46-50; Lc 8,19-21)

31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesúsq i, des de fora, envien a buscar-lo.r 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen:

—Ta mare, els teus germans i les teues germanes són ací fora, que et busquen.

33 Ell els respon:

—¿Qui són ma mare i els meus germans?

34 Llavors, mirant els qui seien al voltant d’ell, diu:

—Estos són ma mare i els meus germans. 35 El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare.s

Marc
<
3
>

m^ Vegeu també Lc 14,1-6.

n3,1 1,21. Jesús torna a entrar a la *sinagoga de Cafarnaüm.

o3,1 Lit.: assecada.

p3,2 Segons els *mestres de la Llei, el *dissabte només podien ser atesos els malalts que es trobaven en perill de mort. Vegeu Mt 12,1 nota x. Notem que Jesús ja ha curat en dissabte (1,21-28), però sense la presència dels fariseus.

q3,5 Esta expressió metafòrica indica la resistència i el tancament a l’hora d’acceptar la veritat. La mateixa expressió s’aplica als *deixebles de Jesús en 6,52; 8,17. Vegeu també Jn 12,40; 2Co 3,14; Ef 4,18.

r3,6 Els partidaris d’*Herodes o herodians eren els qui donaven suport a la dinastia herodiana, i en este moment concret a Herodes Antipes, que governava a *Galilea. Sovint són presentats pels evangelis com a adversaris de Jesús al costat dels fariseus (12,13 = Mt 22,16).

s3,6 Esta confabulació, narrada al final del primer grup de controvèrsies entre Jesús i els seus adversaris, constituïx un anunci de la seua passió i la seua mort. Este primer grup de controvèrsies va de 2,1 a 3,6.

t3,8 * Idumea és al sud de Judea. Amb l’altra banda del Jordà s’indiquen els territoris de *Perea i la *Decàpolis, situats a l’est del riu Jordà. * Tir i * Sidó són dos ciutats de Fenícia. En totes les regions mencionades en els vv. 7-8 hi vivien jueus.

u3,10 Vv. 7-10: Mt 4,24-25; Lc 6,17-19.

v3,11 1,1 nota b; Lc 4,41.

w3,12 1,34 nota d; 1,44 nota i. Vv. 7-12: Mt 12,15-16.

x3,13 6,46; 9,2.

y3,14 Alguns manuscrits no tenen la frase als quals donà el nom d’apòstols. La paraula * apòstol significa ‘enviat’; vegeu 6,7.30. Amb el temps es va convertir en un nom que s’aplicà en primer lloc als Dotze, aquells que Jesús va escollir i envià a predicar.

z3,15 6,12-13.

a3,16 Compareu la llista amb Mt 10,2-4; Lc 6,13-16 i Ac 1,13.

b3,16 Mt 16,18 nota i.

c3,18 Mt 10,3 nota u.

d3,18 Mt 10,4 nota v.

e3,19 Mt 10,4 nota w.

f3,19 Mt 10,4+.

g3,20 1,29; 2,1. La casa és a Cafarnaüm.

h3,20 6,31.

i3,22 Sobre * Beelzebul, vegeu Mt 10,25 nota q. L’evangeli l’identifica amb Satanàs (vv. 23.26).

j3,22 Mt 9,34.

k3,23 4,11 nota y. Jesús contesta als mestres de la Llei, que l’acaben d’acusar de possessió diabòlica (v. 22).

l3,25 En este text, cal entendre casa en el sentit de «família» o «grup ètnic».

m3,27 Mt 12,29 nota t.

n3,28 Vegeu Vocabulari: blasfèmia.

o3,29 En este context, «blasfemar contra l’Esperit Sant» equival a acusar Jesús d’estar posseït per Satanàs i, per tant, negar que l’*Esperit Sant actue en ell. Vegeu Mt 12,32 nota x.

p3,29 Lc 12,10.

q3,31 Sobre els germans de Jesús, vegeu Mt 12,46 nota m.

r3,31 Jesús és dins a casa (v. 20).

s3,35 Mt 12,50 nota p.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?