6
L’almoina
1 »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent vos veja,uLit.: Mireu de no fer la vostra justícia davant dels hòmens perquè vos vegen. Vegeu 3,15 nota h; 23,5; Lc 16,14-15. A continuació es fa l’aplicació del principi expressat en este versicle a cada una de les tres «bones obres» més importants per a la tradició jueva: l’almoina (vv. 2-4), la pregària (vv. 5-6) i el *dejuni (vv. 16-18), sempre amb el mateix esquema. ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.v5,12 nota x.
2 »Per tant, quan faces almoina,wL’almoina equival ací a qualsevol acció a favor dels altres: ajudar, compartir, donar... no ho anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcritesxL’hipòcrita (vv. 2.5.16) és el qui viu de fet allunyat de Déu i pendent tan sols del reconeixement dels hòmens. Per tant, complix en aparença la voluntat de Déu; és l’antítesi del «just» (vegeu 5,6 nota s). Vegeu també 23,13 nota c. a les sinagogues i pels carrers, perquè tots els alaben. En veritat vos dic que ja tenen la seua recompensa. 3 En canvi, tu, quan faces almoina, mira que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta, 4 perquè la teua almoina quede secreta; i ton Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
La pregària
(Lc 11,2-4)
5 »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets i pregar a les sinagogues i als cantons de les placesyLa pregària s’havia de fer en dos moments determinats del dia (de bon matí i a la vesprada). Això obligava a pregar en el lloc on un es trobara. perquè tots els vegen. En veritat vos dic que ja tenen la seua recompensa. 6 En canvi, tu, quan pregues, entra a la cambra més retirada,zEs tracta probablement de l’única cambra que hi havia a les cases de la gent senzilla. Esta cambra es podia tancar. tanca-t’hi amb pany i clau i prega a ton Pare, present en els llocs més secrets; i ton Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
7 »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seua xarrameca es faran escoltar.aJesús critica la pretensió de controlar la voluntat divina amb fórmules màgiques o amb pregàries interminables. Vegeu Sir 7,14. 8 No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.bVegeu v. 32 (= Lc 12,30).
9 »Vosaltres, pregueu així:
Pare nostre que estàs en el cel,
santifica el teu nom,cEz 36,23. Déu revela a tots els hòmens el seu poder i la seua glòria, i els porta la salvació definitiva. Així tots el poden reconéixer com a Déu.
10 vinga el teu Regne,dEl Regne de Déu, que Jesús ja ha inaugurat (4,17 nota c), es manifestarà per tota la terra. Déu mateix ho farà possible.
que es faça la teua voluntate26,39.42 (= Mc 14,36 = Lc 22,42). Déu actua perquè es complisca la seua voluntat d’instaurar el Regne. Per això cal adherir-se a este Regne (vegeu v. 33; 5,20).
ací a la terra com es fa en el cel.fAcí a la terra s’ha de realitzar allò que ja existix en el cel: el regnat de Déu.
11 Dóna’ns huigVegeu vv. 25-34 (= Lc 12,22-31). el nostre pa de cada dia;hLa paraula grega que el text usa ací es pot traduir de moltes maneres: necessari, de hui, de demà, de cada dia. El sentit, però, sembla clar: és el pa necessari per a viure que cal demanar dia darrere dia.
12 perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen;iEl text grec parla de deutes i de deutors, una imatge jurídica que servix per a descriure la situació del qui ha ofés Déu. El perdó dels altres no mereix per ell mateix el perdó de Déu, però expressa la sinceritat de la petició, ja que Déu ens demana que sapiem perdonar (18,23-35).
13 no permetes que caiguem en la temptació,j26,41 (= Mc 14,38 = Lc 22,46). Déu no estalvia la temptació. Però el deixeble demana que no permeta que la temptació es torne insuportable fins al punt d’acabar en una caiguda fatal.
i allibera’ns del mal.kAlguns manuscrits afigen ací una antiga fórmula litúrgica de lloança: Perquè són teus per sempre el Regne, el poder i la glòria. Amén. La frase allibera’ns del mal també pot ser traduïda per allibera’ns del Maligne, és a dir, de Satanàs (vegeu 5,37; 13,19.38).
14 »Perquè, si perdoneu als altres les seues faltes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà a vosaltres; 15 però si no els les perdoneu, el vostre Pare no vos perdonarà les vostres.l18,35 nota x; Mc 11,25; Ef 4,32; Col 3,13.
El dejuni
16 »I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tots vegen que dejunen.mIs 58,5-6. La Llei prescrivia el *dejuni tan sols per a la celebració anual del *dia de l’Expiació (Lv 16,29), però també es dejunava en altres festes commemoratives (Za 7,5). Així mateix es dejunava privadament per manifestar dol o penediment. Els *fariseus donaven una gran importància al dejuni sovintejat (Lc 18,12 nota x). Jesús menciona esta pràctica (9,15), però critica durament els qui en desvirtuen el sentit i se n’aprofiten per a fer-se veure de la gent. Vegeu v. 2 nota x. En veritat vos dic que ja tenen la seua recompensa. 17 En canvi, tu, quan dejunes, perfuma’t el cap i llava’t la cara, 18 perquè els altres no vegen que dejunes, sinó tan sols ton Pare, present en els llocs més secrets; i ton Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
Un tresor en el cel
(Lc 12,33-34)
19 »No amuntoneu tresors ací a la terra, on les arnes i els corcons els fan malbé i els lladres entren i els roben. 20 Reuniu tresors al cel,n19,21 (= Mc 10,21 = Lc 18,22); Lc 12,33. on ni les arnes ni els corcons no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben.oJm 5,2-3. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.pCol 3,1-2.
El llum del cos
(Lc 11,34-36)
22 »El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; 23 però si és roín, tot el teu cos quedarà a fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, com serà, de gran, la foscor!qAmb la imatge de l’ull com a llum del cos es vol indicar que el deixeble ha de tindre la mirada posada en Déu, és a dir, ha de viure totalment orientat cap a ell.
Déu i els diners
(Lc 16,13)
24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i els diners.rLit.: Mamones, nom d’un ídol que personificava la riquesa. Vegeu 19,21-26 (= Mc 10,21-27 = Lc 18,22-27); Lc 16,9.
Confiança i inquietud
(Lc 12,22-31)
25 »Per això vos dic: No vos preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com vos vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no ells?s10,31 (= Lc 12,7). Vegeu també 12,12. 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforce, pot allargar un sol instant la seua vida?tO bé: pot allargar mig metre (lit.: una colzada) la seua estatura? 28 I del vestit, per què vos en preocupeu? Fixeu-vos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, 29 però vos assegure que ni Salomó, amb tota la seua magnificència, no anava vestit com cap d’ells.u1Re 10. 30 I si l’herba del camp, que hui és i demà la tiren al foc, Déu la vist així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?v8,26; 14,31; 16,8. 31 Per tant, no vos preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com vos vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb inquietud, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat.wVegeu v. 8. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just,xLit.: la seua justícia; vegeu 3,15 nota h. i tot això vos ho donarà de més a més. 34 No vos preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.yVv. 25-34: vegeu v. 11.

u6,1 Lit.: Mireu de no fer la vostra justícia davant dels hòmens perquè vos vegen. Vegeu 3,15 nota h; 23,5; Lc 16,14-15. A continuació es fa l’aplicació del principi expressat en este versicle a cada una de les tres «bones obres» més importants per a la tradició jueva: l’almoina (vv. 2-4), la pregària (vv. 5-6) i el *dejuni (vv. 16-18), sempre amb el mateix esquema.

v6,1 5,12 nota x.

w6,2 L’almoina equival ací a qualsevol acció a favor dels altres: ajudar, compartir, donar...

x6,2 L’hipòcrita (vv. 2.5.16) és el qui viu de fet allunyat de Déu i pendent tan sols del reconeixement dels hòmens. Per tant, complix en aparença la voluntat de Déu; és l’antítesi del «just» (vegeu 5,6 nota s). Vegeu també 23,13 nota c.

y6,5 La pregària s’havia de fer en dos moments determinats del dia (de bon matí i a la vesprada). Això obligava a pregar en el lloc on un es trobara.

z6,6 Es tracta probablement de l’única cambra que hi havia a les cases de la gent senzilla. Esta cambra es podia tancar.

a6,7 Jesús critica la pretensió de controlar la voluntat divina amb fórmules màgiques o amb pregàries interminables. Vegeu Sir 7,14.

b6,8 Vegeu v. 32 (= Lc 12,30).

c6,9 Ez 36,23. Déu revela a tots els hòmens el seu poder i la seua glòria, i els porta la salvació definitiva. Així tots el poden reconéixer com a Déu.

d6,10 El Regne de Déu, que Jesús ja ha inaugurat (4,17 nota c), es manifestarà per tota la terra. Déu mateix ho farà possible.

e6,10 26,39.42 (= Mc 14,36 = Lc 22,42). Déu actua perquè es complisca la seua voluntat d’instaurar el Regne. Per això cal adherir-se a este Regne (vegeu v. 33; 5,20).

f6,10 Ací a la terra s’ha de realitzar allò que ja existix en el cel: el regnat de Déu.

g6,11 Vegeu vv. 25-34 (= Lc 12,22-31).

h6,11 La paraula grega que el text usa ací es pot traduir de moltes maneres: necessari, de hui, de demà, de cada dia. El sentit, però, sembla clar: és el pa necessari per a viure que cal demanar dia darrere dia.

i6,12 El text grec parla de deutes i de deutors, una imatge jurídica que servix per a descriure la situació del qui ha ofés Déu. El perdó dels altres no mereix per ell mateix el perdó de Déu, però expressa la sinceritat de la petició, ja que Déu ens demana que sapiem perdonar (18,23-35).

j6,13 26,41 (= Mc 14,38 = Lc 22,46). Déu no estalvia la temptació. Però el deixeble demana que no permeta que la temptació es torne insuportable fins al punt d’acabar en una caiguda fatal.

k6,13 Alguns manuscrits afigen ací una antiga fórmula litúrgica de lloança: Perquè són teus per sempre el Regne, el poder i la glòria. Amén. La frase allibera’ns del mal també pot ser traduïda per allibera’ns del Maligne, és a dir, de Satanàs (vegeu 5,37; 13,19.38).

l6,15 18,35 nota x; Mc 11,25; Ef 4,32; Col 3,13.

m6,16 Is 58,5-6. La Llei prescrivia el *dejuni tan sols per a la celebració anual del *dia de l’Expiació (Lv 16,29), però també es dejunava en altres festes commemoratives (Za 7,5). Així mateix es dejunava privadament per manifestar dol o penediment. Els *fariseus donaven una gran importància al dejuni sovintejat (Lc 18,12 nota x). Jesús menciona esta pràctica (9,15), però critica durament els qui en desvirtuen el sentit i se n’aprofiten per a fer-se veure de la gent. Vegeu v. 2 nota x.

n6,20 19,21 (= Mc 10,21 = Lc 18,22); Lc 12,33.

o6,20 Jm 5,2-3.

p6,21 Col 3,1-2.

q6,23 Amb la imatge de l’ull com a llum del cos es vol indicar que el deixeble ha de tindre la mirada posada en Déu, és a dir, ha de viure totalment orientat cap a ell.

r6,24 Lit.: Mamones, nom d’un ídol que personificava la riquesa. Vegeu 19,21-26 (= Mc 10,21-27 = Lc 18,22-27); Lc 16,9.

s6,26 10,31 (= Lc 12,7). Vegeu també 12,12.

t6,27 O bé: pot allargar mig metre (lit.: una colzada) la seua estatura?

u6,29 1Re 10.

v6,30 8,26; 14,31; 16,8.

w6,32 Vegeu v. 8.

x6,33 Lit.: la seua justícia; vegeu 3,15 nota h.

y6,34 Vv. 25-34: vegeu v. 11.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©