Bíblia en Valencià Joan 12

Unció de Jesús a Betànian

1 Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer,o aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 2 Allà li oferiren un sopar. Marta servia,p i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. 3 Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós,q va ungir els peus de Jesús i li’ls va eixugar amb els cabells.r Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.

4 Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui prompte el trairia,s va dir:

5 —Per què no venien este perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?t

6 Això ho va dir no perquè s’interessara pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.u

7 Jesús va dir:

—Deixa-la! Ella ha guardat este perfum per al dia de la meua sepultura.v 8 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres;w en canvi, a mi, no sempre em tindreu.

Decisió de matar Llàtzer

9 Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 10 Llavors els grans sacerdots van decidir matar també Llàtzer,x 11 perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.y

Entrada de Jesús a Jerusalem

(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc 19,28-38)

12 L’endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van sentir que Jesús arribava a Jerusalem, 13 van agafar palmesz i eixiren a rebre’l cridant:

—Hosanna!a Beneït el qui ve en nom del Senyor,b el rei d’Israel!c

14 Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com diu l’Escriptura:

15 No tingues por, ciutat de Sió:

mira el teu rei que arriba,

muntat en un pollí de somera.d

16 Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat,e van recordar que li havien fet allò que l’Escriptura deia d’ell.f 17 La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el va ressuscitar d’entre els morts, en donava testimoni. 18 Per això tots van eixir a rebre’l, sabedors del senyal que ell havia realitzat. 19 Però els fariseus es deien entre ells:

—¿Veieu com no en traieu res? El món sencer el seguix.g

La glorificació de Jesús s’acosta

20 Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs.h 21 Estos anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea,i i li demanaren:

—Senyor, voldríem veure Jesús.

22 Felip anà a dir-ho a Andreu, i els dos ho digueren a Jesús. 23 Ell respongué:

—Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.j 24 En veritat, en veritat vos ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell a soles,k però si mor, dóna molt de fruit.l 25 Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en este món, la guarden per a la vida eterna.m 26 Si algú es vol fer servidor meu, que em seguisca, i estarà on jo estic.n El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

27 »Ara la meua ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’esta hora?o Però jo he vingut per arribar en esta hora! 28 Pare, glorifica el teu nom.p

Aleshores una veu va dir des del cel:

—Ja l’he glorificat i encara el glorificaré.q

29 Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia sigut un tro. Altres replicaven:

—Un àngel li ha parlat.

30 Jesús els va dir:

—Esta veu no es dirigia a mi, sinó a vosaltres. 31 Ara arriba la condemna d’este món,r ara el príncep d’este món serà llançat fora.s 32 I jo, quan seré enlairat damunt de la terra, atrauré tots cap a mi.t

33 Deia això indicant de quina manera havia de morir.

34 Llavors la gent li va dir:

—Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre.u Per què dius que el Fill de l’home ha de ser enlairat? Qui és este Fill de l’home?v

35 Jesús els respongué:

—Per poc temps encara la llum és entre vosaltres.w Camineu mentre teniu la llum, perquè no vos sorprenga la foscor: qui camina a fosques no sap on va. 36 Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum.x

Conclusió sobre els senyals de Jesús

Després d’haver dit això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells. 37 Encara que li havien vist fer tants senyals, encara no creien en ell. 38 Així es van complir estes paraules del profeta Isaïes:

Senyor, qui ha cregut allò que hem sentit?

A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor?y

39 No podien creure per allò que també deia Isaïes:

40 Els ha encegat els ulls

i els ha endurit el cor,

no fóra cas que els seus ulls hi veieren,

el seu cor comprenguera,

i es convertiren.

I jo els curaria!z

41 Isaïes parlava d’ell quan deia això, perquè havia vist la seua glòria.a

42 És cert que molts, fins i tot dels dirigents, van creure en ell,b però no s’atrevien a confessar-ho per por dels fariseus, perquè no els expulsaren de la sinagoga.c 43 Preferien els honors dels hòmens a la glòria de Déu.d

Conclusió sobre la doctrina de Jesús

44 Jesús va cridar i va dir:

—Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat;e 45 i els qui em veuen a mi veuen el qui m’ha enviat. 46 Jo, que sóc la llum, he vingut al mónf perquè ningú dels qui creuen en mi no es quede en la foscor. 47 Als qui escolten les meues paraules i no les guarden, no sóc jo qui els condemne, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo.g 48 Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meues paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he comunicat, la que els condemnarà el darrer dia. 49 Perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar.h 50 I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot allò que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat.

Joan
<
12
>

n^ Compareu esta escena amb Mt 26,6-13 (= Mc 14,3-9 = Lc 7,36-50).

o12,1 11,1.

p12,2 Lc 10,40.

q12,3 És un quart de litre de perfum (la lliura romana equival a uns 327 g). Compareu-ho amb 19,39. Vegeu Vocabulari: nard.

r12,3 Lc 7,37-38.

s12,4 13,21-30; 18,1-11. Vegeu també Mt 10,4 nota w.

t12,5 Mc 14,5 nota e. Compareu-ho amb Jn 6,7. Vegeu també Mt 19,21 (= Mc 10,21 = Lc 18,22); Lc 11,41+.

u12,6 13,29; Lc 8,3. Vegeu també Jn 10,13.

v12,7 El dia de la sepultura es referix a la mort i sepultura de Jesús, ja imminents, vistes com un esdeveniment que ja ha començat. La *unció de Jesús a Betània prefigura el seu enterrament (19,38-42).

w12,8 Dt 15,11.

x12,10 11,53.

y12,11 Altres traduïxen: molts s’apartaven dels jueus i creien en Jesús.

z12,13 Açò recorda l’entrada triomfal dels sobirans (1Ma 13,51). Vegeu també Ap 7,9.

a12,13 Mt 21,9 nota c.

b12,13 Sl 118,25-26; citat també en Mt 23,39 (= Lc 13,35).

c12,13 Mt 27,11 nota h. Jesús és el rei messiànic. Això apareix sobretot en els relats de la passió: 18,33.37.39; 19,3.12.14.15.19.21.

d12,15 Za 9,9; citat també en Mt 21,5.

e12,16 La mort de Jesús fa un tot amb la seua resurrecció: Jesús hi és glorificat i enaltit.

f12,16 2,22 nota j.

g12,19 Vegeu v. 32; 11,48.

h12,20 Es tracta probablement d’alguns que no són jueus, però que simpatitzen amb el judaisme i que han pujat a *Jerusalem per celebrar la *Pasqua.

i12,21 1,44 nota l.

j12,23 Esta hora no és un moment cronològic. És Jesús qui assenyala el contingut d’esta hora i la seua realització. Vegeu 2,4 nota t.

k12,24 Una altra traducció possible: si el gra de blat no cau a la terra i mor, queda ell a soles. Un gra que no entre dins de la terra, no pot donar fruit.

l12,24 Amb la imatge del gra que ha de morir per a poder donar fruit (vegeu 1Co 15,36), Jesús vol dir als deixebles que haurà de patir la passió i mort. És un text que té semblances evidents amb els repetits anuncis de la passió que hi ha en els evangelis sinòptics (vegeu Mt 16,21 i la nota q amb els textos paral·lels). La passió portarà, però, a una resurrecció fecunda.

m12,25 Mt 10,39+.

n12,26 14,3 nota s; 17,24.

o12,27 O bé: Pare, fes-me passar sa i bo per esta hora! Vegeu Sl 6,3-6; 42,6-7.12; Mt 26,38-39 (= Mc 14,35-36 = Lc 22,42); He 5,7-8. L’episodi de *Getsemaní és el rerefons dels versets que seguixen.

p12,28 El nom expressa i manifesta la persona. Jesús demana que Déu acabe la seua obra d’amor entre els hòmens mitjançant la mort i la resurrecció que ell mateix experimentarà.

q12,28 Mt 3,17 (= Mc 1,11 = Lc 3,22); 17,5 (= Mc 9,7 = Lc 9,35); 2Pe 1,17-18.

r12,31 3,17 nota y. Ací món s’ha d’entendre com a lloc on es manifesten els poders hostils a la sobirania de Déu: el *diable (6,70; 8,44; 13,2), Satanàs (13,27), el príncep d’este món. Vegeu 1,10 nota i.

s12,31 14,30; 16,11; Lc 10,18; Ap 12,9.

t12,32 Jesús enlairat —crucificat i glorificat— fa possible el reconeixement, és a dir, la fe. Vegeu 8,28 i 19,35-37. Vegeu també 2,22 nota j.

u12,34 Is 9,6; Sl 89,4-5.36-38; 110,4; Dn 7,14.

v12,34 De fet, Jesús no ha dit que el Fill de l’home ha de ser enlairat; ha afirmat només que ell ho ha de ser (v. 32). Ara bé, en l’evangeli, Jesús és enlairat precisament com a Fill de l’home (vegeu 3,14-15; 8,28).

w12,35 8,12+.

x12,36 Fl 2,15+.

y12,38 Is 53,1.

z12,40 Is 6,9-10. El que pot paréixer més sorprenent de la utilització d’este text, citat també en altres llocs del NT (Mt 13,14-15 = Mc 4,12 = Lc 8,10; Ac 28,26-27), és l’aplicació a Jesús de la frase final: I jo els curaria. Ací Jesús ocupa el lloc de Déu. Ja anteriorment l’evangeli havia mostrat amb claredat la relació existent entre l’un i l’altre (8,28-29; 10,30.35-38). L’encegament impedix obrir-se a Déu.

a12,41 Abraham havia vist el dia de Jesús (8,56) i Isaïes també ha vist la glòria d’ell. Esta interpretació d’Is 6,1-13 és una nova afirmació de la relació íntima que hi ha entre Jesús i Déu des de sempre. Vegeu 1,1 nota b.

b12,42 2,23+.

c12,42 9,22 nota z.

d12,43 5,41.44.

e12,44 10,38; 13,20; 14,7-11; Mt 10,40+.

f12,46 8,12+.

g12,47 3,16-17.

h12,49 Jesús ha rebut del Pare un manament (10,17-18; 14,31; 15,9-10) que li indica el que ha de dir, el que ha de fer i com ha de donar la vida. En una paraula, el manament és la voluntat de Déu sobre Jesús, que el porta a donar la vida. El manament que Jesús deixarà als seus deixebles serà el mateix (15,9-10.13).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?