19
Casar-se i no casar-seySobre el tema del matrimoni i el divorci, vegeu també 1Co 7,1-16.
(Mc 10,1-12)
1 Quan Jesús hagué acabat estos ensenyaments,z7,28 nota p. se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.aComença una nova etapa de l’activitat de Jesús, que el portarà fins a *Jerusalem, on tindran lloc els fets de la seua passió, mort i resurrecció. Jesús arriba a l’altra banda del Jordà, a la regió anomenada *Perea, a l’est de Judea. Les dos són regions poblades per jueus. Jesús seguix el camí que tots els galileus agafaven per anar a Jerusalem: feien la volta per l’est i travessaven Perea per evitar de passar per Samaria. 2 El va seguir molta gent, i allí els curava.b4,24+.
3 Aleshores se li van acostar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:
—¿És permés a un home divorciar-se de la seua dona per qualsevol motiu?cEn temps de Jesús era molt discutida entre els *mestres de la Llei l’aplicació de Dt 24,1. En aquell text es diu que l’home pot divorciar-se de la seua dona si troba en ella alguna cosa censurable. Alguns interpretaven que es podia repudiar la dona per qualsevol motiu; altres deien, en canvi, que calia un motiu greu, com, p. ex., l’adulteri.
4 Jesús els va dir:
—¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?d Gn 1,27.
5 I continuà:
—Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona, i els dos formen una sola carn.e Gn 2,24; citat també en 1Co 6,16; Ef 5,31. 6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separe.
7 Ells li pregunten:
—Doncs com és que Moisés va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, done a la seua muller un document de divorci?f Dt 24,1. Vegeu també Mt 5,31.
8 Jesús els respon:
—Moisés vos va permetre divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era així. 9 I jo vos dic que el qui es divorcia de la seua dona, llevat del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.g5,32 nota b. Jesús, en este diàleg amb els fariseus, recorda la voluntat de Déu sobre el matrimoni manifestada des del mateix moment de la creació (v. 6), i la posa per damunt de la *Llei de Moisés (v. 7).
10 Els deixebles li diuen:
—Si la situació entre marit i muller és esta, val més no casar-se.
11 Ell els respongué:
—No tots comprenen este ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit.h13,11; 16,17. Jesús ha situat en primer terme la dignitat del matrimoni, i no la qüestió sobre el divorci que li havien plantejat (v. 3). Els deixebles, en canvi, col·loquen en primer lloc la possibilitat del divorci. Jesús fa una proposta que no tots accepten: cal el do de Déu per a acollir-la.
12 »N’hi ha que no es casen perquè són eunucsiEl terme eunucs es repetix tres vegades en este versicle. des de les entranyes de sa mare; altres són eunucs perquè els hòmens els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel.jSegons la interpretació més probable, Jesús parla d’aquells que fan l’opció de no casar-se i són un signe de la vida definitiva en el Regne del cel (vegeu 22,30). Qui ho puga comprendre, que ho comprenga.
Jesús i els xiquets
(Mc 10,13-16; Lc 18,15-17)
13 Llavors alguns presentaren a Jesús uns xiquets perquè els imposara les manskLa *imposició de mans era un gest que indicava la *benedicció divina. Vegeu Ac 6,6 nota t. i pregara per ells, però els deixebles els bonegaven. 14 Jesús digué:
—Deixeu estar els xiquets: no els impediu que vinguen a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.lEl Regne de Déu pertany als pobres i desvalguts (5,3-5) i, per tant, també als xiquets, que són objecte de la predilecció de Déu i de Jesús. El Regne, doncs, és d’ells i dels qui són com ells. Vegeu també 18,5.
15 I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.
El jove ric
(Mc 10,17-30; Lc 18,18-30)
16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:
—Mestre, quina cosa bona he de fer per a obtindre la vida eterna?mLc 10,25. La referència a la vida eterna marca l’inici i el final d’esta secció (vv. 16 i 29). Es tracta del procediment literari conegut amb el nom d’«inclusió», molt freqüent en l’Evangeli segons Mateu (vegeu, p. ex., a continuació, v. 30 i 20,16).
17 Jesús li digué:
—Per què em preguntes sobre el que és bo? Només un és bo.nMc 10,18. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.
18 Ell li preguntà:
—Quins?
Jesús respongué:
—No mates, no cometes adulteri, no robes, no acuses ningú falsament, 19  honra el pare i la mare,o Ex 20,12-16; Dt 5,16-20. i estima els altres com a tu mateix.p Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 22,39 (= Mc 12,31 = Lc 10,27); Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8.
20 El jove li va dir:
—Tot això ja ho he complit. Què em falta encara?
21 Jesús li respongué:
—Si vols ser perfecte,qO bé: bo del tot. Vegeu 5,48 nota t. Jesús demana de complir, fidelment i fins al final, la voluntat de Déu (5,20). vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel.r6,20+. Després vine i seguix-me.s8,22+. Esta és una invitació dirigida a tots. No hi ha dos classes de deixebles.
22 Quan aquell jove va sentir estes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús digué als seus deixebles:
—En veritat vos dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passe pel forat d’una agulla que no que un ric entre al Regne de Déu.tAmb una imatge expressiva i paradoxal, Jesús advertix contra el perill de posar la confiança en les riqueses, que sovint són un obstacle que impedix avançar amb llibertat pel camí de l’evangeli. Jesús proposa confiar únicament en Déu: no es pot servir alhora Déu i els diners (6,24).
25 Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:
—Si és així, qui pot salvar-se?
26 Jesús se’ls mirà i els digué:
—Als hòmens els és impossible, però Déu ho pot tot.uGn 18,14; Jr 32,17.27; Za 8,6; Jb 42,2; Lc 1,37.
27 Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.v4,20.22 (= Mc 1,18.20 = Lc 5,11); 9,9 (= Mc 3,14 = Lc 5,28). Què rebrem, doncs?
28 Jesús els digué:
—En veritat vos ho dic: quan nasca el món nouwLit.: en la regeneració. El terme es referix a l’acabament d’este món i al naixement de l’altre. i el Fill de l’home s’assente en el seu tron gloriós,x25,31. també vosaltres, els qui m’heu seguit, vos assentareu en dotze trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.yLc 22,30. Jesús promet que els Dotze participaran en el *juí de la fi dels temps, quan arribe el món nou. 29 I tot aquell que pel meu nom haja deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps,zCompareu-ho amb 10,37 (= Lc 14,26). en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.
Paràbola dels treballadors de la vinya
30 »Molts passaran de primers a últims, i molts, de últims a primers.a20,16; Mc 10,31; Lc 13,30.

y^ Sobre el tema del matrimoni i el divorci, vegeu també 1Co 7,1-16.

z19,1 7,28 nota p.

a19,1 Comença una nova etapa de l’activitat de Jesús, que el portarà fins a *Jerusalem, on tindran lloc els fets de la seua passió, mort i resurrecció. Jesús arriba a l’altra banda del Jordà, a la regió anomenada *Perea, a l’est de Judea. Les dos són regions poblades per jueus. Jesús seguix el camí que tots els galileus agafaven per anar a Jerusalem: feien la volta per l’est i travessaven Perea per evitar de passar per Samaria.

b19,2 4,24+.

c19,3 En temps de Jesús era molt discutida entre els *mestres de la Llei l’aplicació de Dt 24,1. En aquell text es diu que l’home pot divorciar-se de la seua dona si troba en ella alguna cosa censurable. Alguns interpretaven que es podia repudiar la dona per qualsevol motiu; altres deien, en canvi, que calia un motiu greu, com, p. ex., l’adulteri.

d19,4 Gn 1,27.

e19,5 Gn 2,24; citat també en 1Co 6,16; Ef 5,31.

f19,7 Dt 24,1. Vegeu també Mt 5,31.

g19,9 5,32 nota b. Jesús, en este diàleg amb els fariseus, recorda la voluntat de Déu sobre el matrimoni manifestada des del mateix moment de la creació (v. 6), i la posa per damunt de la *Llei de Moisés (v. 7).

h19,11 13,11; 16,17. Jesús ha situat en primer terme la dignitat del matrimoni, i no la qüestió sobre el divorci que li havien plantejat (v. 3). Els deixebles, en canvi, col·loquen en primer lloc la possibilitat del divorci. Jesús fa una proposta que no tots accepten: cal el do de Déu per a acollir-la.

i19,12 El terme eunucs es repetix tres vegades en este versicle.

j19,12 Segons la interpretació més probable, Jesús parla d’aquells que fan l’opció de no casar-se i són un signe de la vida definitiva en el Regne del cel (vegeu 22,30).

k19,13 La *imposició de mans era un gest que indicava la *benedicció divina. Vegeu Ac 6,6 nota t.

l19,14 El Regne de Déu pertany als pobres i desvalguts (5,3-5) i, per tant, també als xiquets, que són objecte de la predilecció de Déu i de Jesús. El Regne, doncs, és d’ells i dels qui són com ells. Vegeu també 18,5.

m19,16 Lc 10,25. La referència a la vida eterna marca l’inici i el final d’esta secció (vv. 16 i 29). Es tracta del procediment literari conegut amb el nom d’«inclusió», molt freqüent en l’Evangeli segons Mateu (vegeu, p. ex., a continuació, v. 30 i 20,16).

n19,17 Mc 10,18.

o19,19 Ex 20,12-16; Dt 5,16-20.

p19,19 Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 22,39 (= Mc 12,31 = Lc 10,27); Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8.

q19,21 O bé: bo del tot. Vegeu 5,48 nota t. Jesús demana de complir, fidelment i fins al final, la voluntat de Déu (5,20).

r19,21 6,20+.

s19,21 8,22+. Esta és una invitació dirigida a tots. No hi ha dos classes de deixebles.

t19,24 Amb una imatge expressiva i paradoxal, Jesús advertix contra el perill de posar la confiança en les riqueses, que sovint són un obstacle que impedix avançar amb llibertat pel camí de l’evangeli. Jesús proposa confiar únicament en Déu: no es pot servir alhora Déu i els diners (6,24).

u19,26 Gn 18,14; Jr 32,17.27; Za 8,6; Jb 42,2; Lc 1,37.

v19,27 4,20.22 (= Mc 1,18.20 = Lc 5,11); 9,9 (= Mc 3,14 = Lc 5,28).

w19,28 Lit.: en la regeneració. El terme es referix a l’acabament d’este món i al naixement de l’altre.

x19,28 25,31.

y19,28 Lc 22,30. Jesús promet que els Dotze participaran en el *juí de la fi dels temps, quan arribe el món nou.

z19,29 Compareu-ho amb 10,37 (= Lc 14,26).

a19,30 20,16; Mc 10,31; Lc 13,30.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©