10
Matrimoni i repudi
1 Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.
t La gent tornà a reunir-se al voltant d’ell, i ell els instruïa, com tenia per costum.
2 Aleshores se li van acostar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permés a un home repudiar la seua dona. 3 Ell els va fer esta altra pregunta:
—Què vos va ordenar Moisés?
4 Li respongueren:
—Moisés va permetre escriure un document de repudi i despatxar-la.
u 5 Jesús els digué:
—Moisés va escriure esta norma per la vostra duresa de cor.
6 Però, des del principi de la creació,
Déu els va fer home i dona.v 7 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona, 8 i els dos formen una sola carn.w Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn.
9 Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separe.
10 Una vegada a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:
—El qui repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera,
x 12 i si la dona repudia el seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.
Jesús i els xiquets
13 Alguns presentaven a Jesús uns xiquets perquè els imposara les mans,
y però els deixebles els marmolaven.
14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
—Deixeu que els xiquets vinguen a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
z 15 En veritat vos dic: qui no aculla el Regne de Déu com l’acull un xiquet, no hi entrarà.
a 16 I els prenia en braços i els beneïa imposant-los les mans.
b L’home que vol la vida eterna
17 Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:
—Mestre bo, què he de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.
19 Ja saps els manaments:
No mates, no cometes adulteri, no robes, no acuses ningú falsament, no faces cap frau,
honra el pare i la mare.c 20 Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complit des de jove.
21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel.
d Després vine i seguix-me.
e 22 En sentir estes paraules, va quedar abatut
f i se n’anà trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al voltant i digué als seus deixebles:
—Que difícil és, per als qui tenen riqueses, entrar al Regne de Déu!
24 Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que difícil és entrar al Regne de Déu!
25 És més fàcil que un camell passe pel forat d’una agulla que no que un ric entre al Regne de Déu.
g 26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
—Si és així, qui pot salvar-se?
27 Jesús se’ls mirà i digué:
—Als hòmens els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
h 28 Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.
i 29 Jesús digué:
—En veritat vos dic: tot aquell que per mi i per l’evangeli
j haja deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,
k 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions,
l i, en el món futur, la vida eterna.
31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.
m Jesús anuncia per tercera vegada la seua mort i resurrecció
32 Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven molt sorpresos: els qui el seguien tenien por.
n Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los allò que li havia de succeir:
33 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans,
34 l’injuriaran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.
o Petició dels fills de Zebedeu
35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu,
p s’acosten a Jesús i li diuen:
q —Mestre, voldríem que ens concedires el que et demanarem.
36 Jesús els preguntà:
—Què voleu que faça per vosaltres?
37 Ells li respongueren:
—Concedix-nos asseure’ns amb tu a la teua glòria
r l’un a la teua dreta i l’altre a la teua esquerra.
s 38 Jesús els contestà:
—No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
t 39 Ells li respongueren:
—Sí que podem.
Jesús els digué:
— La copa que jo beuré, la beureu, i amb el baptisme amb què jo seré batejat, sereu batejats; 40 però seure a la meua dreta o a la meua esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha sigut preparat.
41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:
—Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en foren amos, i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder.
43 Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser gran enmig de vosaltres, que es faça el vostre servidor,
u 44 i qui vullga ser el primer, que es faça l’esclau de tots;
v 45 com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per molts.
w Curació del cec Bartimeu
x 46 Arribaren a Jericó.
y Quan Jesús en va eixir amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, estava assegut a la vora del camí.
47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
—Fill de David,
z Jesús, tin pietat de mi!
a 48 Molts el reprenien perquè callara, però ell cridava encara més fort:
—Fill de David, tin pietat de mi!
49 Jesús s’aturà i digué:
—Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
—Coratge! Alça’t, que et crida.
50 Ell llançà el mantell, es posà dret d’un bot i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:
—Què vols que faça per tu?
El cec respongué:
—
Rabuní,
b fes que hi veja.
c 52 Jesús li digué:
—Vés, la teua fe t’ha salvat.
d A l’instant hi veié i el seguia pel camí.
e