10
Matrimoni i repudi
(Mt 19,1-12)
Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.tJesús deixa Galilea i inicia el camí cap a *Jerusalem (vegeu v. 32). Vegeu Mt 19,1 nota a. La gent tornà a reunir-se al voltant d’ell, i ell els instruïa, com tenia per costum.
Aleshores se li van acostar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permés a un home repudiar la seua dona. Ell els va fer esta altra pregunta:
—Què vos va ordenar Moisés?
Li respongueren:
—Moisés va permetre escriure un document de repudi i despatxar-la.uVegeu Dt 24,1, un text que era interpretat de maneres diverses en temps de Jesús (vegeu Mt 19,3 nota c).
Jesús els digué:
—Moisés va escriure esta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona.v Gn 1,27. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona, i els dos formen una sola carn.w Gn 2,24; citat també en 1Co 6,16; Ef 5,31. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separe.
10 Una vegada a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:
—El qui repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera,xMt 5,32 (= Lc 16,18). 12 i si la dona repudia el seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.
Jesús i els xiquets
(Mt 19,13-15; Lc 18,15-17)
13 Alguns presentaven a Jesús uns xiquets perquè els imposara les mans,yLit.: perquè els tocara. La traducció es fonamenta en el text paral·lel de Mt 19,13, on trobem «imposar les mans» i, per tant, transmetre la *benedicció divina (vegeu de manera semblant Mc 1,41; 3,10; 8,22). Altres traduïxen: perquè els agafara. però els deixebles els marmolaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
—Deixeu que els xiquets vinguen a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.zMt 19,14 nota l. 15 En veritat vos dic: qui no aculla el Regne de Déu com l’acull un xiquet, no hi entrarà.aMt 18,4 nota z. També es podria traduir: qui no aculla el Regne de Déu com qui acull un xiquet, no hi entrarà (vegeu Mc 9,36-37).
16 I els prenia en braços i els beneïa imposant-los les mans.bMt 19,13 nota k.
L’home que vol la vida eterna
(Mt 19,16-30; Lc 18,18-30)
17 Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:
—Mestre bo, què he de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No mates, no cometes adulteri, no robes, no acuses ningú falsament, no faces cap frau, honra el pare i la mare.c Ex 20,12-16; Dt 5,16-20.
20 Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complit des de jove.
21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel.dMt 6,20+. Jesús convida el ric a desprendre’s de tots els seus béns per poder confiar només en Déu. Després vine i seguix-me.eMt 8,22+.
22 En sentir estes paraules, va quedar abatutfTambé es pot traduir: Estes paraules el van deixar abatut. i se n’anà trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al voltant i digué als seus deixebles:
—Que difícil és, per als qui tenen riqueses, entrar al Regne de Déu!
24 Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que difícil és entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passe pel forat d’una agulla que no que un ric entre al Regne de Déu.gMt 19,24 nota t.
26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
—Si és així, qui pot salvar-se?
27 Jesús se’ls mirà i digué:
—Als hòmens els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.hMt 19,26+.
28 Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.i1,18.20 (= Mt 4,20.22 = Lc 5,11); 2,14 (= Mt 9,9 = Lc 5,28).
29 Jesús digué:
—En veritat vos dic: tot aquell que per mi i per l’evangelij8,35. Sobre l’anunci de l’evangeli, vegeu 1,1 nota a. haja deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,kCompareu-ho amb Mt 10,37 (= Lc 14,26). 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions,lJesús no amaga les dificultats que trobaran els seus deixebles: qui el seguix està exposat a patir persecucions semblants a les que va patir ell mateix. i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.mMt 19,30+.
Jesús anuncia per tercera vegada la seua mort i resurrecció
(Mt 20,17-19; Lc 18,31-34)
32 Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven molt sorpresos: els qui el seguien tenien por.nL’actitud de Jesús, que va al davant en el camí cap a *Jerusalem, amb decisió i coratge, malgrat que va anunciant el que li ha de passar, contrasta amb la por dels deixebles. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los allò que li havia de succeir:
33 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, 34 l’injuriaran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.oVegeu també 8,31 (= Mt 16,21 = Lc 9,22); 9,31 (= Mt 17,22-23 = Lc 9,44).
Petició dels fills de Zebedeu
(Mt 20,20-28)
35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu,p1,19-20. s’acosten a Jesús i li diuen:qEn el relat paral·lel de l’Evangeli segons Mateu, qui fa la petició a Jesús és la mare de Jaume i Joan (Mt 20,20).
—Mestre, voldríem que ens concedires el que et demanarem.
36 Jesús els preguntà:
—Què voleu que faça per vosaltres?
37 Ells li respongueren:
—Concedix-nos asseure’ns amb tu a la teua glòriar8,38; 13,26. l’un a la teua dreta i l’altre a la teua esquerra.sMt 20,21 nota l.
38 Jesús els contestà:
—No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?tSobre la * copa com a imatge de sofriment, vegeu Mt 20,22 nota m. La imatge del * baptisme fa també referència a la passió i mort de Jesús (vegeu Lc 12,50).
39 Ells li respongueren:
—Sí que podem.
Jesús els digué:
— La copa que jo beuré, la beureu, i amb el baptisme amb què jo seré batejat, sereu batejats; 40 però seure a la meua dreta o a la meua esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha sigut preparat.
41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:
—Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en foren amos, i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser gran enmig de vosaltres, que es faça el vostre servidor,uMt 20,26+. 44 i qui vullga ser el primer, que es faça l’esclau de tots;v9,35. L’actitud de servici desinteressat i generós ha de marcar la vida dels cristians; esta és una norma bàsica per a les relacions comunitàries. 45 com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per molts.wMt 20,28 nota p. Vv. 42-45: Lc 22,25-27.
Curació del cec BartimeuxEsta escena és la darrera abans que Jesús entre a Jerusalem, lloc de la seua passió, mort i resurrecció. Com en el cas del cec de Betsaida (8,22-26), en l’escena següent els deixebles reconeixen Jesús com a Messies.
(Mt 20,29-34; Lc 18,35-43)
46 Arribaren a Jericó.y* Jericó era una ciutat important situada a uns 24 km al nord-est de Jerusalem. Quan Jesús en va eixir amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, estava assegut a la vora del camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
—Fill de David,zEl cec es dirigix a Jesús com a Messies (vegeu Mt 1,1 nota a; 8,29). Jesús, tin pietat de mi!aMt 9,27+.
48 Molts el reprenien perquè callara, però ell cridava encara més fort:
—Fill de David, tin pietat de mi!
49 Jesús s’aturà i digué:
—Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
—Coratge! Alça’t, que et crida.
50 Ell llançà el mantell, es posà dret d’un bot i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:
—Què vols que faça per tu?
El cec respongué:
Rabuní,bParaula que significa ‘senyor meu’; és un títol equivalent al de rabí (vegeu Mt 26,25 nota z). fes que hi veja.cTambé es podria traduir: fes que torne a veure-hi. No és del tot clar si es tracta o no d’un cec de naixement.
52 Jesús li digué:
—Vés, la teua fe t’ha salvat.dMt 9,22+.
A l’instant hi veié i el seguia pel camí.eL’escena del cec Bartimeu, cridat per Jesús i que acaba seguint-lo, evoca la crida dels primers deixebles (1,16-20).

t10,1 Jesús deixa Galilea i inicia el camí cap a *Jerusalem (vegeu v. 32). Vegeu Mt 19,1 nota a.

u10,4 Vegeu Dt 24,1, un text que era interpretat de maneres diverses en temps de Jesús (vegeu Mt 19,3 nota c).

v10,6 Gn 1,27.

w10,8 Gn 2,24; citat també en 1Co 6,16; Ef 5,31.

x10,11 Mt 5,32 (= Lc 16,18).

y10,13 Lit.: perquè els tocara. La traducció es fonamenta en el text paral·lel de Mt 19,13, on trobem «imposar les mans» i, per tant, transmetre la *benedicció divina (vegeu de manera semblant Mc 1,41; 3,10; 8,22). Altres traduïxen: perquè els agafara.

z10,14 Mt 19,14 nota l.

a10,15 Mt 18,4 nota z. També es podria traduir: qui no aculla el Regne de Déu com qui acull un xiquet, no hi entrarà (vegeu Mc 9,36-37).

b10,16 Mt 19,13 nota k.

c10,19 Ex 20,12-16; Dt 5,16-20.

d10,21 Mt 6,20+. Jesús convida el ric a desprendre’s de tots els seus béns per poder confiar només en Déu.

e10,21 Mt 8,22+.

f10,22 També es pot traduir: Estes paraules el van deixar abatut.

g10,25 Mt 19,24 nota t.

h10,27 Mt 19,26+.

i10,28 1,18.20 (= Mt 4,20.22 = Lc 5,11); 2,14 (= Mt 9,9 = Lc 5,28).

j10,29 8,35. Sobre l’anunci de l’evangeli, vegeu 1,1 nota a.

k10,29 Compareu-ho amb Mt 10,37 (= Lc 14,26).

l10,30 Jesús no amaga les dificultats que trobaran els seus deixebles: qui el seguix està exposat a patir persecucions semblants a les que va patir ell mateix.

m10,31 Mt 19,30+.

n10,32 L’actitud de Jesús, que va al davant en el camí cap a *Jerusalem, amb decisió i coratge, malgrat que va anunciant el que li ha de passar, contrasta amb la por dels deixebles.

o10,34 Vegeu també 8,31 (= Mt 16,21 = Lc 9,22); 9,31 (= Mt 17,22-23 = Lc 9,44).

p10,35 1,19-20.

q10,35 En el relat paral·lel de l’Evangeli segons Mateu, qui fa la petició a Jesús és la mare de Jaume i Joan (Mt 20,20).

r10,37 8,38; 13,26.

s10,37 Mt 20,21 nota l.

t10,38 Sobre la * copa com a imatge de sofriment, vegeu Mt 20,22 nota m. La imatge del * baptisme fa també referència a la passió i mort de Jesús (vegeu Lc 12,50).

u10,43 Mt 20,26+.

v10,44 9,35. L’actitud de servici desinteressat i generós ha de marcar la vida dels cristians; esta és una norma bàsica per a les relacions comunitàries.

w10,45 Mt 20,28 nota p. Vv. 42-45: Lc 22,25-27.

x10,45 Esta escena és la darrera abans que Jesús entre a Jerusalem, lloc de la seua passió, mort i resurrecció. Com en el cas del cec de Betsaida (8,22-26), en l’escena següent els deixebles reconeixen Jesús com a Messies.

y10,46 * Jericó era una ciutat important situada a uns 24 km al nord-est de Jerusalem.

z10,47 El cec es dirigix a Jesús com a Messies (vegeu Mt 1,1 nota a; 8,29).

a10,47 Mt 9,27+.

b10,51 Paraula que significa ‘senyor meu’; és un títol equivalent al de rabí (vegeu Mt 26,25 nota z).

c10,51 També es podria traduir: fes que torne a veure-hi. No és del tot clar si es tracta o no d’un cec de naixement.

d10,52 Mt 9,22+.

e10,52 L’escena del cec Bartimeu, cridat per Jesús i que acaba seguint-lo, evoca la crida dels primers deixebles (1,16-20).